Canvis

== La Primera Impressió ==

== La Primera Impressió ==

   

   

El '''Sant Càliç''' de [[Valéncia]] suscita al mateix temps les sensacions d'admiració i escepticisme. El visitant se sent primer captivat per la bellea del Grial, la seua forma perfecta i estranya, els detalls d'or i les perles i pedres precioses; ve també l'observador en la ment plena de llegendes, películes i inclús previngut per les noveles i la lliteratura pseudo-científica de temes “grialics”.  

El '''Sant Càliç''' de [[Valéncia]] suscita al mateix temps les sensacions d'admiració i escepticisme. El visitant se sent primer captivat per la bellea del Grial, la seua forma perfecta i estranya, els detalls d'or i les perles i pedres precioses; ve també l'observador en la ment plena de llegendes, películes i inclús previngut per les noveles i la llliteratura pseudo-científica de temes “grialics”.  

== Pero també en escepticisme: ==

== Pero també en escepticisme: ==

== Les Llegendes del Grial ==

== Les Llegendes del Grial ==

   

   

El tema de la busca del Grial, objecte maravellós i font de vida, és fonamental en la lliteratura migeval franc-germànica, i el seu orige està sobre tot en les obres de Chretien de Troyes, que deixà inacabada, cap a [[1190]], la seua obra Perceval o el Conte del Grial; ací no s'explica quina és la naturalea d'esta joya, i fon Wolfram von Eschenbach qui li donà forma de càliç en el seu poema “Perceval el Gales”. Se creu que concebé el seu Parsifal a principis del [[sigle XIII]], en Wartburc, mític castell, breçol de poetes i trobadors; i que el finalisà en [[1215]]. Allí, en este castell, a on estos cantors a l'amor, estos Mestres Cantors, les tres regles principals dels quals, Deu, el seu senyor i la dona amada, constituïen la font de les seues inspiracions, compongué Wolfram la seua magna obra, ya que ell fon el príncep dels trobadors, la màxima figura junt en Walter von der Vogelweide i Heinrich Tannhäuser.

El tema de la busca del Grial, objecte maravellós i font de vida, és fonamental en la llliteratura migeval franc-germànica, i el seu orige està sobre tot en les obres de Chretien de Troyes, que deixà inacabada, cap a [[1190]], la seua obra Perceval o el Conte del Grial; ací no s'explica quina és la naturalea d'esta joya, i fon Wolfram von Eschenbach qui li donà forma de càliç en el seu poema “Perceval el Gales”. Se creu que concebé el seu Parsifal a principis del [[sigle XIII]], en Wartburc, mític castell, breçol de poetes i trobadors; i que el finalisà en [[1215]]. Allí, en este castell, a on estos cantors a l'amor, estos Mestres Cantors, les tres regles principals dels quals, Deu, el seu senyor i la dona amada, constituïen la font de les seues inspiracions, compongué Wolfram la seua magna obra, ya que ell fon el príncep dels trobadors, la màxima figura junt en Walter von der Vogelweide i Heinrich Tannhäuser.

Recents investigadors, com Michael Hesemann (“Die Entdeckunc des Heiligen Grals. Das Ende einer Suche”, Ed. Pattloch 2003), situen l'orige d'estes llegendes en [[Espanya]] i sobre la base del Càliç d'àgata de Sant Joan de la Penya, i no podem oblidar que foren la font d'inspiració per a les grans obres poètic-musicals de Richard Wagner “Tannhäuser”, “Parsifal” i “Lohengrin”.  

Recents investigadors, com Michael Hesemann (“Die Entdeckunc des Heiligen Grals. Das Ende einer Suche”, Ed. Pattloch 2003), situen l'orige d'estes llegendes en [[Espanya]] i sobre la base del Càliç d'àgata de Sant Joan de la Penya, i no podem oblidar que foren la font d'inspiració per a les grans obres poètic-musicals de Richard Wagner “Tannhäuser”, “Parsifal” i “Lohengrin”.  

== Un tema d'actualitat ==

== Un tema d'actualitat ==

   

   

Pero si be la lliteratura griàlica migeval trobà en la busca del sagrat got un símbol de purificació i de renuncia per a arribar a la perfecció personal i a la salvació, assistim des de fa anys a l'aparició de noveles fingidament històriques i a tota una lliteratura esotèrica que fa del Grial un fosc objecte o una tradició amagada a lo llarc dels sigles que conservaria l'autèntica essència del cristianisme o la verdadera historia de Jesús de Nazaret. Pareix que lo que no conseguí la critica lliberal i el materialisme antirreligiós, és pretenguera ara conseguir-ho en esta pseudo divulgació per a destruir la neta fe de l'Iglésia en Jesucrist el Senyor. Aixina, la sospita i la falsetat busquen entelar lo que fon i hauria de continuar sent un icon de la cultura cristiana.

Pero si be la llliteratura griàlica migeval trobà en la busca del sagrat got un símbol de purificació i de renuncia per a arribar a la perfecció personal i a la salvació, assistim des de fa anys a l'aparició de noveles fingidament històriques i a tota una llliteratura esotèrica que fa del Grial un fosc objecte o una tradició amagada a lo llarc dels sigles que conservaria l'autèntica essència del cristianisme o la verdadera historia de Jesús de Nazaret. Pareix que lo que no conseguí la critica lliberal i el materialisme antirreligiós, és pretenguera ara conseguir-ho en esta pseudo divulgació per a destruir la neta fe de l'Iglésia en Jesucrist el Senyor. Aixina, la sospita i la falsetat busquen entelar lo que fon i hauria de continuar sent un icon de la cultura cristiana.

Per això, el Càliç, en la seua autenticitat arqueològica i la seua tradició exenta d'elements maravellosos, nos remet a l'época de Jesús i nos recorda l'institució de l'Eucaristia com a moments històrics que transcendixen el temps i arriben fins a nosatres com un misteri de salvació. Aixina ho vivim quan la sagrada relíquia es trasllada des de la seua preciosa capella, l'antiga sala capitular ([[sigle XIV]]), fins a l'altar major en la celebració de la Santa Missa en el Sopar del Senyor, el Dijous Sant i en la festa solemne de l'últim dijous del mes d'[[octubre]].

Per això, el Càliç, en la seua autenticitat arqueològica i la seua tradició exenta d'elements maravellosos, nos remet a l'época de Jesús i nos recorda l'institució de l'Eucaristia com a moments històrics que transcendixen el temps i arriben fins a nosatres com un misteri de salvació. Aixina ho vivim quan la sagrada relíquia es trasllada des de la seua preciosa capella, l'antiga sala capitular ([[sigle XIV]]), fins a l'altar major en la celebració de la Santa Missa en el Sopar del Senyor, el Dijous Sant i en la festa solemne de l'últim dijous del mes d'[[octubre]].