Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes afegits ,  19:21 7 jun 2013
m
Text reemplaça - 'noia' a 'chiqueta'
Llínea 15: Llínea 15:     
=== Infancia ===
 
=== Infancia ===
Naixque en la ciutat alemana de [[Ulm]], cent quilometros a l'este de [[Stuttgart]], en el si d'una familia judeu. Els seus pares eren Hermann Einstein i Pauline Koch. Hermann i Pauline s'havien casat en 1876, quan Hermann tenia casi 29 anys i ella 18 anys.<ref name="llibre" />La familia de la noia vivia prop de Stuttgart, concretament en la ciutat de [[Cannastatt]], alli son pare Julius Koch explotava, en el seu germa Heinrich, un comerç molt prosper de cereals. Pauline tocava el piano i li transmete al seu fill el seu amor per la musica, entre atres com la seua "perseverança i paciencia".<ref>Ibid., p XVIII.</ref> De son pare, Hermann, tambe heretà certs caracteres com la generositat i l'amabilitat que caracterisà a Albert.<ref name="llibre" />   
+
Naixque en la ciutat alemana de [[Ulm]], cent quilometros a l'este de [[Stuttgart]], en el si d'una familia judeu. Els seus pares eren Hermann Einstein i Pauline Koch. Hermann i Pauline s'havien casat en 1876, quan Hermann tenia casi 29 anys i ella 18 anys.<ref name="llibre" />La familia de la chiqueta vivia prop de Stuttgart, concretament en la ciutat de [[Cannastatt]], alli son pare Julius Koch explotava, en el seu germa Heinrich, un comerç molt prosper de cereals. Pauline tocava el piano i li transmete al seu fill el seu amor per la musica, entre atres com la seua "perseverança i paciencia".<ref>Ibid., p XVIII.</ref> De son pare, Hermann, tambe heretà certs caracteres com la generositat i l'amabilitat que caracterisà a Albert.<ref name="llibre" />   
 
En 1880 la familia se mudà a [[Munich]], a on crecería durant 14 anys i son pare i el germa d'este: Jakob, qui influi intelectualment sobre Albert, fundaren en octubre una empresa dedicada a l'instalacio d'aigua i gas. Com el negoci marchava be, en el soport de tota la familia decidiren obrir un taller propi d'aparats electrics (''Elektrotechnische Fabrik J. Einstein & Cie.''), que suministraven a centrals electriques en Munich-Schwabing, [[Varese]] i [[Susa]] en [[Italia]] la que fracassaria despres de endeutar a tota la familia. Aço cause un trauma no nomes per a Albert sino tambe per al restant de la familia. A fi de saldar els deutes i finançar el trasllat, el volgut jardi de la casa de Munich fon venut a un promotor immobiliari.<ref name="llibre">{{cita llibre |apellido=Smith |nombre=Peter D. |título= Einstein|idioma=castellano |otros=v.o. angles |edición=2ª |año=2003 |editor=Jesús Dumenge |editorial=Life&Times |isbn=84-7902-557-3|página=191 |}}</ref>
 
En 1880 la familia se mudà a [[Munich]], a on crecería durant 14 anys i son pare i el germa d'este: Jakob, qui influi intelectualment sobre Albert, fundaren en octubre una empresa dedicada a l'instalacio d'aigua i gas. Com el negoci marchava be, en el soport de tota la familia decidiren obrir un taller propi d'aparats electrics (''Elektrotechnische Fabrik J. Einstein & Cie.''), que suministraven a centrals electriques en Munich-Schwabing, [[Varese]] i [[Susa]] en [[Italia]] la que fracassaria despres de endeutar a tota la familia. Aço cause un trauma no nomes per a Albert sino tambe per al restant de la familia. A fi de saldar els deutes i finançar el trasllat, el volgut jardi de la casa de Munich fon venut a un promotor immobiliari.<ref name="llibre">{{cita llibre |apellido=Smith |nombre=Peter D. |título= Einstein|idioma=castellano |otros=v.o. angles |edición=2ª |año=2003 |editor=Jesús Dumenge |editorial=Life&Times |isbn=84-7902-557-3|página=191 |}}</ref>
  

Menú de navegació