Llínea 7: |
Llínea 7: |
| La part del [[pla de Barcelona]] més propenca a la serrada litoral es troba esqueixada de chicotets tossals, alguns dels quals urbanisats: el [[Tossal del Carmel|Carmel]] (265,6 metres), [[Monterols (Barcelona)|Monterols]] (127,3 metres), el [[Putget]] (182,7 metres), el [[Tossal de la Rovira (Barcelona)|Rovira]] (206,8 metres) i la [[Tossal de la Peira|Peira]] (138 metres). A tocar del litoral, dominant el port, s'alça la muntanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] (184,8 metres).,<ref name="icc">[http://www.icc.cat/portal/ Institut Cartogràfic de Catalunya]. [[Altitut]]s preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000</ref> i el mont [[Táber]] de només 16,9 m, és el promontori on s'assenta el núcleu històric de la ciutat. | | La part del [[pla de Barcelona]] més propenca a la serrada litoral es troba esqueixada de chicotets tossals, alguns dels quals urbanisats: el [[Tossal del Carmel|Carmel]] (265,6 metres), [[Monterols (Barcelona)|Monterols]] (127,3 metres), el [[Putget]] (182,7 metres), el [[Tossal de la Rovira (Barcelona)|Rovira]] (206,8 metres) i la [[Tossal de la Peira|Peira]] (138 metres). A tocar del litoral, dominant el port, s'alça la muntanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] (184,8 metres).,<ref name="icc">[http://www.icc.cat/portal/ Institut Cartogràfic de Catalunya]. [[Altitut]]s preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000</ref> i el mont [[Táber]] de només 16,9 m, és el promontori on s'assenta el núcleu històric de la ciutat. |
| | | |
− | El terme municipal de la ciutat llimita, de sud a nort-est i en el sentit de les agulles del rellonge, en els municipis d[[el Prat de Llobregat]], [[l'Hospitalet de Llobregat]], [[Esplugues de Llobregat]], [[Sant Just Desvern]], [[Sant Feliu de Llobregat]], [[Molins de Rei]], [[Sant Cugat del Vallès]], [[Cerdanyola del Vallès]], [[Montcada i Reixac]], [[Santa Coloma de Gramenet]] i [[Sant Adrià de Besòs]]. Els dos primers i els dos últims són els municipis amb els quals manté un contacte més propenc, en una densa malla urbana contínua, mentres que [[Sant Cugat del Vallès]] i [[Cerdanyola del Vallès]] queden molt més separats, pel fet que la serrada litoral i el parc del Tibidabo actuen com a barreres naturals que dificulten la conexió entre estos municipis i Barcelona. | + | El terme municipal de la ciutat llimita, de sud a nort-est i en el sentit de les agulles del rellonge, en els municipis d[[el Prat de Llobregat]], [[l'Hospitalet de Llobregat]], [[Esplugues de Llobregat]], [[Sant Just Desvern]], [[Sant Feliu de Llobregat]], [[Molins de Rei]], [[Sant Cugat del Vallès]], [[Cerdanyola del Vallès]], [[Montcada i Reixac]], [[Santa Coloma de Gramenet]] i [[Sant Adrià de Besòs]]. Els dos primers i els dos últims són els municipis en els quals manté un contacte més propenc, en una densa malla urbana contínua, mentres que [[Sant Cugat del Vallès]] i [[Cerdanyola del Vallès]] queden molt més separats, pel fet que la serrada litoral i el parc del Tibidabo actuen com a barreres naturals que dificulten la conexió entre estos municipis i Barcelona. |
| | | |
| Barcelona té una chicoteta part del seu terme municipal al vessant del Llobregat de la serra de Collserola. Es tracta de part del Vallvidrera i de les Planes, a més de l'enclavament de [[Santa Creu d'Olorda]], a cavall entre el [[Vallès Occidental]] i el [[Baix Llobregat]]. | | Barcelona té una chicoteta part del seu terme municipal al vessant del Llobregat de la serra de Collserola. Es tracta de part del Vallvidrera i de les Planes, a més de l'enclavament de [[Santa Creu d'Olorda]], a cavall entre el [[Vallès Occidental]] i el [[Baix Llobregat]]. |
Llínea 25: |
Llínea 25: |
| Barcelona, a mijan [[segle XI]], va convertir-se un important centre comercial, on confluïa una bona part de la producció agrícola dels voltants per a ser comercialisada. La ciutat era també un actiu centre del comerç de la [[sal comuna|sal]] i de productes de l'artesania local com el [[cuir]], les armes, els teixits de [[llana]], les peces de [[coral]], etc. Els avanços en els sectors productius, el despertar dels intercanvis en [[Tolosa]], [[Llemotges]] i [[París]], i en les fires de [[Saint-Denis]] i del nort d'[[Itàlia]], etc. i, en definitiva, l'obertura al món, van transformar els costums dels diferents estaments socials i els espais d'hàbitat i treball. | | Barcelona, a mijan [[segle XI]], va convertir-se un important centre comercial, on confluïa una bona part de la producció agrícola dels voltants per a ser comercialisada. La ciutat era també un actiu centre del comerç de la [[sal comuna|sal]] i de productes de l'artesania local com el [[cuir]], les armes, els teixits de [[llana]], les peces de [[coral]], etc. Els avanços en els sectors productius, el despertar dels intercanvis en [[Tolosa]], [[Llemotges]] i [[París]], i en les fires de [[Saint-Denis]] i del nort d'[[Itàlia]], etc. i, en definitiva, l'obertura al món, van transformar els costums dels diferents estaments socials i els espais d'hàbitat i treball. |
| | | |
− | La ciutat medieval de Barcelona va esgotar l'espai intramurs i va obligar a la creació de ravals o barris extramurs com: el del Pi, al voltant de l'església de Santa Maria, entre la porta del Castell Nou i la torrentera de la Rambla; el raval dels Arcs Antics, situat entre el Portal Major del Castell Vell i el torrent de Merdançar, on restaven testimonis dels arcs de l'aqüeducte romà i se celebrava el mercat; el raval de Santa Maria del Mar, entre la porta del Regomir i el port; i el raval de Sant Pere de les Puelles, creat al nort-est de la ciutat, al voltant del monasteri. L'activitat urbanística es desenvoldrà també al Pla de Barcelona, amb la creació de pobles suburbans com [[Sant Andreu de Palomar]], [[Sant Genís dels Agudells]], Sant Gervasi, Sarrià, etc.<ref>J. Sobrequés (dir., 1992). ''Historia de Barcelona. II. La formació de la Barcelona medieval''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona.</ref> | + | La ciutat medieval de Barcelona va esgotar l'espai intramurs i va obligar a la creació de ravals o barris extramurs com: el del Pi, al voltant de l'església de Santa Maria, entre la porta del Castell Nou i la torrentera de la Rambla; el raval dels Arcs Antics, situat entre el Portal Major del Castell Vell i el torrent de Merdançar, on restaven testimonis dels arcs de l'aqüeducte romà i se celebrava el mercat; el raval de Santa Maria del Mar, entre la porta del Regomir i el port; i el raval de Sant Pere de les Puelles, creat al nort-est de la ciutat, al voltant del monasteri. L'activitat urbanística es desenvoldrà també al Pla de Barcelona, en la creació de pobles suburbans com [[Sant Andreu de Palomar]], [[Sant Genís dels Agudells]], Sant Gervasi, Sarrià, etc.<ref>J. Sobrequés (dir., 1992). ''Historia de Barcelona. II. La formació de la Barcelona medieval''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona.</ref> |
| | | |
| A partir del [[segle XIV]] la ciutat inicià una etapa de decadència que es prolongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], oficialisada en el matrimoni entre [[Ferran el Catòlic|Ferran d'Aragó]] i [[Isabel de Castella]], va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític en l'esclat de la [[Guerra dels Segadors]], entre [[1640]] i [[1651]], i posteriorment, en la [[Guerra de Successió Espanyola]] (de [[1706]] a [[1714]]), que comportà el [[Sege de Barcelona (1713-1714)|sege de la ciutat]] i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de [[Catalunya]] i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella. | | A partir del [[segle XIV]] la ciutat inicià una etapa de decadència que es prolongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], oficialisada en el matrimoni entre [[Ferran el Catòlic|Ferran d'Aragó]] i [[Isabel de Castella]], va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític en l'esclat de la [[Guerra dels Segadors]], entre [[1640]] i [[1651]], i posteriorment, en la [[Guerra de Successió Espanyola]] (de [[1706]] a [[1714]]), que comportà el [[Sege de Barcelona (1713-1714)|sege de la ciutat]] i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de [[Catalunya]] i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella. |