Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
5 bytes eliminats ,  19:53 14 gin 2009
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
La '''Guerra de les Malvines''' o '''Guerra de l'Atlantic Sur''' (en angles Falklands War) fon un conflicte armat entre '''Argentina''' i el '''Regne Unit''' que va tindre lloc en les '''Illes Malvines''', Georgias del Sur i Sandwich del Sur. La guerra es va desenrrollar entre el 2 d'abril, dia de l'invasio de les illes per part de l'eixercit argenti, i el 14 de juny de 1982, data de la seua rendicio, lo que comportà la reocupacio dels archipelacs per part del '''Regne Unit'''. La causa immediata va ser la lluïta per la sobirania sobre els archipelacs australs, presos per la força en l'any 1833 i dominats des de llavors pel '''Regne Unit''', mai acceptat per '''Argentina''' que els seguix reclamant com part integral i indivisible del seu territori; de fet, considera que es troben ocupats ilegalment per una potencia invasora i els inclou com part de la seua provincia de '''Tierra del Fuego, Antartida e Islas del Atlantico Sur'''. El cost final de la guerra en vides humanes ha segut de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Politicament, per a Argentina, la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el païs; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de Margaret Thatcher tinguera la reelecció en les eleccions de l'any 1983.
+
La '''Guerra de les Malvines''' o '''Guerra de l'Atlantic Sur''' (en angles Falklands War) fon un conflicte armat entre [[Argentina]] i el [[Regne Unit]] que va tindre lloc en les [[Illes Malvines]], Georgias del Sur i Sandwich del Sur. La guerra es va desenrrollar entre el 2 d'abril, dia de l'invasio de les illes per part de l'eixercit argenti, i el 14 de juny de 1982, data de la seua rendicio, lo que comportà la reocupacio dels archipelacs per part del [[Regne Unit]]. La causa immediata va ser la lluïta per la sobirania sobre els archipelacs australs, presos per la força en l'any 1833 i dominats des de llavors pel [[Regne Unit]], mai acceptat per [[Argentina]] que els seguix reclamant com part integral i indivisible del seu territori; de fet, considera que es troben ocupats ilegalment per una potencia invasora i els inclou com part de la seua provincia de [[Tierra del Fuego, Antartida e Islas del Atlantico Sur]]. El cost final de la guerra en vides humanes ha segut de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Politicament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el païs; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] tinguera la reelecció en les eleccions de l'any 1983.
   −
[[Categoria:Historia]]
+
[[Categoria:Història]]
1334

edicions

Menú de navegació