Canvis

'''Pàtria Valenciana''' es un terme polític, cultural i social que s'utilisa popular i tradicionalment per a denominar a la [[Comunitat Valenciana]].

'''Pàtria Valenciana''' és un terme polític, cultural i social que s'utilisa popular i tradicionalment per a denominar a la [[Comunitat Valenciana]].

Este terme es utilisat de forma popular pels valencians en general i també pels sectors [[valencianistes]]. El seu us es generalisat i totalment popular. L'utilisen indistintament els regionalistes o els nacionalistes valencians.  

Este terme es utilisat de forma popular pels valencians en general i també pels sectors [[valencianistes]]. El seu us és generalisat i totalment popular. L'utilisen indistintament els regionalistes o els nacionalistes valencians.  

== Orige ==

== Orige ==

Es un terme que posseïx una llarga tradició tant popular com lliterària. Apareix des de fa segles en llibres, poemes, discursos, manifestacions, cançons i inclús en l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne Valencià del Mestre Serrano]] o l'[[Himne de coronació|Himne de la Coronació de la Mare de Deu dels Desamparats]].  

És un terme que posseïx una llarga tradició tant popular com lliterària. Apareix des de fa segles en llibres, poemes, discursos, manifestacions, cançons i inclús en l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne Valencià del Mestre Serrano]] o l'[[Himne de coronació|Himne de la Coronació de la Mare de Deu dels Desamparats]].  

El terme te el seu orige en l'historia valenciana, puix n'hi ha que tindre en conte que el [[Regne de Valéncia]] era efectivament una pàtria o estat independent des del [[segle XIII]] fins a principis del [[segle XVIII]] i d'ahí que l'única pàtria dels valencians era el Regne de Valéncia. Este terme no era estrany per als nostres antepassats, puix era habitual el referir-se al Regne de Valéncia com a la seua pròpia pàtria. Històrica i tradicionalment era un terme habitual i natural per a qualsevol valencià.

El terme te el seu orige en l'historia valenciana, puix n'hi ha que tindre en conte que el [[Regne de Valéncia]] era efectivament una pàtria o estat independent des del [[segle XIII]] fins a principis del [[segle XVIII]] i d'ahí que l'única pàtria dels valencians era el Regne de Valéncia. Este terme no era estrany per als nostres antepassats, puix era habitual el referir-se al Regne de Valéncia com a la seua pròpia pàtria. Històrica i tradicionalment era un terme habitual i natural per a qualsevol valencià.

== Història ==

== Història ==

El terme es utilisat a lo llarc de tota l'historia del [[Regne de Valéncia]], ya siga pròpiament en l'accepció de "Pàtria Valenciana" o simplement en la paraula "pàtria" o la "meua pàtria" per a referir-se a Valéncia. Serà a partir de la Derogació dels [[Furs de Valéncia]], quan este decau en el seu us. Mes en avant, a partir de mitat del [[segle XIX]] i especialment durant la [[Renaixença Valenciana]], es recupera en molt de vigor el terme, apareixent en tot tipo de llibres, poemes, discursos, manifestacions i cançons.

El terme és utilisat a lo llarc de tota l'historia del [[Regne de Valéncia]], ya siga pròpiament en l'accepció de "Pàtria Valenciana" o simplement en la paraula "pàtria" o la "meua pàtria" per a referir-se a Valéncia. Serà a partir de la Derogació dels [[Furs de Valéncia]], quan este decau en el seu us. Mes en avant, a partir de mitat del [[segle XIX]] i especialment durant la [[Renaixença Valenciana]], es recupera en molt de vigor el terme, apareixent en tot tipo de llibres, poemes, discursos, manifestacions i cançons.

== Connotacions ==

== Connotacions ==

El seu us implica, en tot cas, un sentiment natural d'amor a lo valencià o de patriotisme valencià i que pot ser d'índole cultural, llingüístic, social, polític, etc. Este sentiment pot ser mes espontàneu o inconscient o mes ideologisat, pero al ser un terme d'us popular, la seua utilisació no implica necessàriament una ideologia concreta.

El seu us implica, en tot cas, un sentiment natural d'amor a lo valencià o de patriotisme valencià i que pot ser d'índole cultural, llingüístic, social, polític, etc. Este sentiment pot ser més espontàneu o inconscient o més ideologisat, pero al ser un terme d'us