Jujuy

Jujuy es una provincia d'Argentina, situada en l'extrem noroest del païs. Llimita a l'oest en la Cordillera dels Andes i Chile, al noroest en Bolivia, a l'est i al sur en la provincia de Salta. La capital es la ciutat de San Salvador de Jujuy.

Geografia

La provincia de Jujuy esta situada en el noroest argenti, desenrollada en un relleu predominantement montanyos. La seua altura s'incremente d'est a oest, seent la zona surest la mes baixa, en coincidentment en el vall del riu San Francisco. Se reconeixen quatre grans unitats:

• Les Serras Subandines.
• La Cordillera Oriental, a on es destaca la Trencall d’Humahuaca.
• Els Valls.
• La Puna.

Historia

Les terres altes de Jujuy, i particularment la Trencall d’Humahuaca, fon assentament d’una poblacio indigena que desenrrollà l’agricultura en “terrases” en importants regadius; foren tambe miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavadas en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”. La fundacio d’una ciutat en el vall de Jujuy fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de Chile i Peru, que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de Salta i Jujuy.

La nostra provincia fon desenrrollant-se a traves dels anys. Encara en el sigle XVII certes tribus plantejaren serios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regiones de la Puna, la Trencall i ho que nomenam Ramal.

La situacio geografica li va posar en el risc de patir 11 invasions dels eixercits realistes. Tan gran fon el sacrifici de Jujuy per la causa de l’Independencia. Aixina la nostra Patria va aconseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de 1812 (l'Exodo Jujeny) i en la Guerra Gaucha que mos donà heroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de ses vides. El 18 de novembre de 1834 es proclamà l’Independencia Politica de Jujuy. El coronel José María Fascio fon el seu primer governador. Jujuy no va permaneixer fora dels acontenyiments de l’anarquia imperant en aquells temps, i novament es va vore envolta en noves campanyes militars, esta vegada contra les tropes de la confederacio peruà-boliviana (1837-39).

Despres de l’organisacio definitiva de la Republica Argentina, arriba un periot de progres per a la nostra provincia: l’arribada del telegraf i el ferrocarril, l’aparicio de primer periodic i el sorgiment de nous pobles.

Divisio administrativa

La provincia de Jujuy es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comisions municipals. Els departaments son els següents:

• Cochinoca (capçal Abra Pampa)
• Dr Manuel Belgrano (capçal San Salvador de Jujuy)
• El Carmen (capçal El Carmen)
• Humahuaca (capçal Humahuaca)
• Ledesma (capçal Libertador General San Martín)
• Palpalá (capçal Palpalá)
• Rinconada (capçal Rinconada)
• San Antonio (capçal San Antonio)
• San Pedro (capçal San Pedro de Jujuy)
• Santa Bárbara (capçal Santa Clara)
• Santa Catalina (capçal Santa Catalina)
• Susques (capçal Susques)
• Tilcara (capçal Tilcara)
• Tumbaya (capçal Tumbaya)
• Valle Grande (capçal Valle Grande)
• Yavi (capçal La Quiaca)

Clima

La cadena montanyosa que rodeja i travessa la provincia de Jujuy incidix directament sobre el clima de la regio. D’esta forma, determina variacions climatiques en tota l’extensio de la provincia, des d’amples arees fredes i secs en el sector de la puna, fins sectors de temperatures tropicals i intenses plujes, alternant en arees de clima templat o subtropicals.

Activitat economica

L'economica esta basada en les activitats primaries. Entre els cultius troben el de la canya de sucre i el tabac, seguits dels. Ad aço s’ha de sumar la producció de combustibles: petroleu, gas i l’ancestral activitat minera, destacant-se la produccio de metalls com ferro (en les mines de Zapla) i de plom (mina El Aguilar), mentres que en la Puna es destaca la producció de sals.

L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de Palpala i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries. La situació de Jujuy es comercialment estrategica: la Trencall d’Humahuaca al nort i el Pas de Jama en l'oest son dos rutes comercials disposables en tota estació i en un intens trafic. Els bells païsages i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial.

Principals ciutats

• San Salvador de Jujuy (1.259 msnm)
• San Pedro de Jujuy
• La Quiaca (3.442 msnm)
• Ciudad Perico
• Libertador General San Martín
• Palpalá
• Fraile Pintado
• Tilcara (2.461 msnm)
• Humahuaca (2.939 msnm)
• El Carmen
• Monterrico
• Yuto
• Abra Pampa (3.484 msnm)
• La Esperanza
• Palma Sola
• Santa Clara
• Purmamarca
• Susques
• Santa Catalina(Jujuy)
• San Antonio(Jujuy)

Turisme

Jujuy es caracterisa por la bellea natural en cadascu de les chicotetes localitats, a on modernes construccions es mesclen con velles tradicions. La Trencall d’Humahuaca ubicada en l'area central de la provincia, s'ha declarat Patrimoni Cultural i Natural de l'Humanitat.

La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, es un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums son el reflex d'un temps immemorial on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua musica i celebracions.

Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta provincia plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en païsages vistossos i clima agradables.

Les Yungas, nomenat tambe els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura son interesants propostes per ad estos bells llocs.

Enllaços externs

• Senyes, historia, costums i llegendes de Jujuy