Diferència entre les revisions de "Glotofàgia"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''glotofagia''' (del grec ''glosa'', "llengua"; y ''phagos'', "menjar"), '''llingüicidi''' o '''genocidi llingüístic''' designa el proce...».) |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | La '''glotofagia''' (del [[Idioma grec|grec]] ''glosa'', "llengua"; y ''phagos'', "menjar"), | + | La '''glotofagia''' (del [[Idioma grec|grec]] ''glosa'', "llengua"; y ''phagos'', "menjar"), [[llingüicidi]] o '''genocidi llingüístic''' designa el proces polític-social per mig del cual la [[llengua natural|llengua]] d'una determinada cultura desapareix parcial o totalment, victima de l'influencia, en major part directa y coercitiva, d'una atra cultura. |
El terme es utilizat en el camp de la [[sociollingüística]] per a señalar el fenomen que es dona majoritariament en la topada de cultures i poder entre dos sociedats en llengües diferents, o similars, pell cual una de les dos sociedats superpon la seua llengua per damunt de l'atra i esta ultima acaba desapareixent. | El terme es utilizat en el camp de la [[sociollingüística]] per a señalar el fenomen que es dona majoritariament en la topada de cultures i poder entre dos sociedats en llengües diferents, o similars, pell cual una de les dos sociedats superpon la seua llengua per damunt de l'atra i esta ultima acaba desapareixent. |
Revisió de 11:28 4 març 2013
La glotofagia (del grec glosa, "llengua"; y phagos, "menjar"), llingüicidi o genocidi llingüístic designa el proces polític-social per mig del cual la llengua d'una determinada cultura desapareix parcial o totalment, victima de l'influencia, en major part directa y coercitiva, d'una atra cultura.
El terme es utilizat en el camp de la sociollingüística per a señalar el fenomen que es dona majoritariament en la topada de cultures i poder entre dos sociedats en llengües diferents, o similars, pell cual una de les dos sociedats superpon la seua llengua per damunt de l'atra i esta ultima acaba desapareixent.
La Glotofagia es una de les cares de l' Etnocidi, ya que, al desapareixer una llengua total o parcialment tambe ho fara la seua cultura. No n'hi ha societat sense comunicacio i no n'hi ha comunicacio sense societat.
La desaparicio d'una llengua no guarda relacio en una suposta inferioritat, o superioritat, del seu sistema llingüistic, mes be relaciona en factors no llingüistics com poden ser l'inferioritat militar d'un poble sobre l'atre, las posibilitats de resistencia del poble que la parla, o ultimament, la decisio per part del politics gobernants creant atres academies, i rebujant la ya existent, l'adoctrinacio del poble o la creacio de falsos postulats per mig dels quals fent vore que defenen la llengua del poble, a colp de talo i llei, van arraconant-la fins fer-la desapareixer.
El proces glotofagic te tres components:
- Component Economic: es la principal causa del conflicte entre països, i regions, lo que du a l'imigracio o colonizacio del poble dominat, o vei.
- Component Jurídic: constituix l'aparat llegislatiu que es fica en marcha en el proces de migracio, en el que l'habitant autocton es torna extranger en sa propia terra. Part d'este aparato glotofagic es l'escola, ya que es obligatoria i es dicta en la llengua dominant.
- Component Ideologic: son prejuïns lingüistic-culturals que avalen la desaparicio de les llengues considerades inferiors. Ademes, du a confondre el concepte de Colonizacio en el de Civilizacio en tot lo que aixo implica. Fent que els propis parlants pensen que no escriuen correctament o que son manco cults si no parlen i escriuen la llengua que los estan imponent.
Vore tambe
Bibliografía
- , Fondo de Cultura Económica. ISBN 9505576544.
Categoría:Sociolingüística Categoría:Política llingüística Categoría:Drets llingüístics
br:Yezhlazh cv:Лингвоцид de:Linguizid en:Linguicide es:Glotoflágia eo:Lingvocido fr:Linguicide ms:Linguisid ru:Лингвоцид uk:Лінгвоцид