Diferència entre les revisions de "IA 63 Pampa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
El FMA I 63 Pampa es un avio d'entrenament biplaça en capacitats de combat, produit en la Republica Argentina per la Fabrica Militar d'Avions FMA en la provincia de Córdoba, en l'assistencia de Dornier d'Alemanya.
+
[[Image:IA63PAMPA.jpg|right|thumb|350px|<center>''IA 63 Pampa''</center>]]
 +
El '''FMA I 63 Pampa''' es un avio d'entrenament biplaça en capacitats de combat, produit en la [[Republica Argentina]] per la Fabrica Militar d'Avions FMA en la provincia de Córdoba, en l'assistencia de [[Dornier]] d'[[Alemanya]].
  
Si be l'IA63 "Pampa" fon construit en la FMA (Fabrica Militar d'Avions) en Córdoba, en el seu proyecte intervingueren varies empreses estrangeres. Per eixemple l'empresa alemana Dornier disseny les ales de perfil supercrític (se busca una relacio ideal entre resistencia i sustentació).
+
Si be l'IA63 "Pampa" fon construit en la FMA (Fabrica Militar d'Avions) en Córdoba, en el seu proyecte intervingueren varies empreses estrangeres. Per eixemple l'empresa alemana [[Dornier]] disseny les ales de perfil supercrític (se busca una relacio ideal entre resistencia i sustentació).
  
 
+
Molt influenciat pel disseny [[Dassault-Breguet]]/[[Dornier]] [[Alpha Jet]], la principal diferencia del Pampa es ser mes menut, monomotor adiferencia de l'Alpha Jet que es bimotor, i de tindre ales rectes en volta de"en flecha"; el prototip Pampa volà per primera volta el 6 d'[[octubre]] de 1984. La seua produccio decaigue i cessà pels problemes de l'economia argentina,havent-se produit solament per a la [[Força Aerea Argentina]].
Molt influenciat pel disseny Dassault-Breguet/DornierAlpha Jet, la principal diferencia del Pampa es ser mes menut, monomotor adiferencia de l'Alpha Jet que es bimotor, i de tindre ales rectes en volta de"en flecha"; el prototip Pampa volà per primera volta el 6 d'octubrede 1984. La seua produccio decaigue i cessà pels problemes de l'economia argentina,havent-se produit solament per a la Força Aerea Argentina.  
 
 
   
 
   
Concesionà la fabrica militar d'avions en 1995 a la LockheedMartin Aircraft Argentina, el Pampa esta rebent nova aviónica i sistemesd'armes. En estes modificacions s'ho denomina AT-63 o i-63 serie II.  
+
Concesionà la fabrica militar d'avions en 1995 a la Lockheed Martin Aircraft Argentina, el Pampa esta rebent nova aviónica i sistemesd'armes. En estes modificacions s'ho denomina AT-63 o i-63 serie II.  
 
   
 
   
Este nou proyecte se crida AT-63 pampa (per atac-entrenador)i ho comercialisa la Lockheed-Martin. Per ara l'unic client es la Força Aerea Argentina.
+
Este nou proyecte se crida AT-63 pampa (per atac-entrenador)i ho comercialisa la [[Lockheed Martin]]. Per ara l'unic client es la [[Força Aerea Argentina]].
  
  

Revisió de 22:13 27 oct 2012

El FMA I 63 Pampa es un avio d'entrenament biplaça en capacitats de combat, produit en la Republica Argentina per la Fabrica Militar d'Avions FMA en la provincia de Córdoba, en l'assistencia de Dornier d'Alemanya.

Si be l'IA63 "Pampa" fon construit en la FMA (Fabrica Militar d'Avions) en Córdoba, en el seu proyecte intervingueren varies empreses estrangeres. Per eixemple l'empresa alemana Dornier disseny les ales de perfil supercrític (se busca una relacio ideal entre resistencia i sustentació).

Molt influenciat pel disseny Dassault-Breguet/Dornier Alpha Jet, la principal diferencia del Pampa es ser mes menut, monomotor adiferencia de l'Alpha Jet que es bimotor, i de tindre ales rectes en volta de"en flecha"; el prototip Pampa volà per primera volta el 6 d'octubre de 1984. La seua produccio decaigue i cessà pels problemes de l'economia argentina,havent-se produit solament per a la Força Aerea Argentina.

Concesionà la fabrica militar d'avions en 1995 a la Lockheed Martin Aircraft Argentina, el Pampa esta rebent nova aviónica i sistemesd'armes. En estes modificacions s'ho denomina AT-63 o i-63 serie II.

Este nou proyecte se crida AT-63 pampa (per atac-entrenador)i ho comercialisa la Lockheed Martin. Per ara l'unic client es la Força Aerea Argentina.