Diferència entre les revisions de "Avió"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 28: Llínea 28:
  
  
GRUP ESTRUCTURAL o CELULA
+
'''GRUP ESTRUCTURAL o CELULA'''
 
Agrupa les parts de l'avio que eixercixen les funcions de sustentació,alberc de la tripulacio, passage i carrega, i esmortiment de l'aterrisage.
 
Agrupa les parts de l'avio que eixercixen les funcions de sustentació,alberc de la tripulacio, passage i carrega, i esmortiment de l'aterrisage.
 
   
 
   
Llínea 39: Llínea 39:
 
* Les superficies de mane (funcio de dirigir l'avio envol)   
 
* Les superficies de mane (funcio de dirigir l'avio envol)   
  
b) El Tren d'aterrisage: La seua funcio es esmortir la presa de terra i dirigir latrayectoria de l'avio en el sol. Existixen diversos tipos de trensd'aterrisages: fixos, retractils, d'amerizage (hidroavions), en esquins (sobreneu).
+
b) El Tren d'aterrisage: La seua funcio es esmortir la presa de terra i dirigir latrayectoria de l'avio en el sol. Existixen diversos tipos de trensd'aterrisages: fixos, retractils, d'amerisage (hidroavions), en esquins (sobreneu).
  
  
 
[[Categoria: Tecnologia]]
 
[[Categoria: Tecnologia]]
 
[[Categoria: Transport]]
 
[[Categoria: Transport]]

Revisió de 18:08 3 oct 2012

Avio ,tambe denominat aeropla, es una aeronau mes pesada que l'aire, proveit d'ales i un cos de carrega capaç de volar, propulsat sempre per un o mes motors. Els aeroplans inclouen als monoplans, biplans i triplans.

Segons la definicio de l'OACI es una aeronau propulsada permotor, que deu la seua sustentació en vol principalment a reaccionsaerodinamiques eixercides sobre superficies que permaneixen fixes en determinadescondicions de vol.

En el cas de no tindre motor se tractaria d'un planejador ien el cas dels que superen la velocitat del so se denominen avions supersonics.

Classificació

Els distints tipos d'avions se dividixen en els civils imilitars. Entre els d'us civil estan els avions de turisme,entrenament, escola, transport de passagers, transport de carrega, sanitaris, fumigacio, fotografics , etc. Cada una d'estes divisions tenen caracters be definits. Per eixemple, un avio escola te gran robustea, una reduida potencia, baixes velocitats de vol, aterrisage i desagafe, i atres caracteristics.

Avions militars: Entre els avions militars trobes als hidroavions, torpeders, avions de vigilancia, avions de combat, avions d'observacio per a reglage de tir o per a ubicar posicions de tropes enemigues, tambe avions d'enllaç i helicopters, avions de transport de tropes, carreguers, avions fotografics,bombarders, avions de caça, avions de gran maniobrabilitat i potencia de foc per a recolçament de tropes de terra, avions interceptors, d'entrenament, etc. Els avions militars se diferencien dels civils per tindre les seues parts vitals blindades, gran maniobrabilitat i capacitats acrobatiques, entre atres coses.

Principi de funcionament

El seu principi de funcionament se basa en la força aerodinamica que actua sobre les ales, fent que la mateixa produixca una sustentació.Esta s'origina en la diferencia de pressions entre la part superior i inferiorde l'ala, produida per la seua forma especial.

Estructura d'un avió

Des del punt de vista de la seua funcio, podem dividir lesparts d'un avio en tres grups:

1) Grup estructural o celula

2) Grup motopropulsor

3) Grup de sistemes auxiliars


GRUP ESTRUCTURAL o CELULA Agrupa les parts de l'avio que eixercixen les funcions de sustentació,alberc de la tripulacio, passage i carrega, i esmortiment de l'aterrisage.

En este grup estructural o celula distinguim:

a) El grup planejador, compost per:

  • Les ales (funcio de sustentar)
  • El fuselage (funcio d'albergar a les persones i a lacarrega)
  • El sistema establisador (funcio d'establisar l'avio envol)
  • Les superficies de mane (funcio de dirigir l'avio envol)

b) El Tren d'aterrisage: La seua funcio es esmortir la presa de terra i dirigir latrayectoria de l'avio en el sol. Existixen diversos tipos de trensd'aterrisages: fixos, retractils, d'amerisage (hidroavions), en esquins (sobreneu).