Diferència entre les revisions de "Flor"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:400px-Mature flower diagram-es.svg.png|thumb|rigth|<center>Parts d'una flor</center>]] | [[Image:400px-Mature flower diagram-es.svg.png|thumb|rigth|<center>Parts d'una flor</center>]] | ||
| − | La '''flor''' es l'estructura reproductiva caracteristica de les plantes cridades | + | La '''flor''' es l'estructura reproductiva caracteristica de les plantes cridades espermatòfites o fanerogames. La funcio d'una flor es produir llavors a través de la reproduccio sexual. Per a les plantes, les llavors son la proxima generacio, i servixen com el principal mig a través del qual les especies se perpetüen i se propaguen. |
| − | Totes les | + | Totes les espermatòfites posseixen flores que produiran llavores, pero l'organisacio interna de la flor es molt diferent en els dos principals grups d'espermatofitas: gimnospermes vivents i angiospermes. |
Les gimnospermes poden posseir flors que se reúnen en estrobils, o la mateixa flor pot ser un estrobil de fulles fertils. En canvi una flor tipica d'angiosperma està composta per quatre tipos de fulles modificades, tant estructural com fisiologicament, per a produir i protegir els gamets: sepals, petals, estams i carpelos.1 | Les gimnospermes poden posseir flors que se reúnen en estrobils, o la mateixa flor pot ser un estrobil de fulles fertils. En canvi una flor tipica d'angiosperma està composta per quatre tipos de fulles modificades, tant estructural com fisiologicament, per a produir i protegir els gamets: sepals, petals, estams i carpelos.1 | ||
| − | En les angiospermes la flor dona orige, despres de la | + | En les angiospermes la flor dona orige, despres de la fertilisacio i per transformacio d'algunes de les seues parts, a un frut que conte les llavors. |
| − | El grup de les angiospermes, en mes de 250.000 especies, es un llinage evolutivament | + | El grup de les angiospermes, en mes de 250.000 especies, es un llinage evolutivament exitós que conforma la major part de la flora terrestre existent. La flor d'angiosperma es el caracter definitori del grup i es, provablement, un factor clau en el seu exit evolutiu. Es una estructura complexa, el pla organisacional del qual està conservat en casi tots els membres del grup, si be presenta una null diversitat en la morfologia i fisiologia de totes i cada una de les peces que la componen. La base genetica i adaptativa de tal diversitat està escomençant a comprendre's en profunditat aixina com tambe el seu orige, que data del Cretàceu inferior, i la seua posterior evolucio en estreta interrelació en els animals que s'encarreguen de transportar els gamets. |
| − | En independencia dels aspectes senyalats, la flor es un objecte important per als sers humans. A través de l'historia i de les diferents cultures, la flor sempre ha tingut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrinseca o per el seu simbolisme. De fet, conreem especies per a que mos proveixquen | + | En independencia dels aspectes senyalats, la flor es un objecte important per als sers humans. A través de l'historia i de les diferents cultures, la flor sempre ha tingut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrinseca o per el seu simbolisme. De fet, conreem especies per a que mos proveixquen flors des de fa mes de 5.000 anys i, actualment, eixe art s'ha transformat en una industria en continua expansio: la floricultura.[[Categoria:Ciències Naturals]][[Categoria:Biologia]][[Categoria:Plantes]] |
Revisió de 14:26 18 ago 2012
La flor es l'estructura reproductiva caracteristica de les plantes cridades espermatòfites o fanerogames. La funcio d'una flor es produir llavors a través de la reproduccio sexual. Per a les plantes, les llavors son la proxima generacio, i servixen com el principal mig a través del qual les especies se perpetüen i se propaguen.
Totes les espermatòfites posseixen flores que produiran llavores, pero l'organisacio interna de la flor es molt diferent en els dos principals grups d'espermatofitas: gimnospermes vivents i angiospermes.
Les gimnospermes poden posseir flors que se reúnen en estrobils, o la mateixa flor pot ser un estrobil de fulles fertils. En canvi una flor tipica d'angiosperma està composta per quatre tipos de fulles modificades, tant estructural com fisiologicament, per a produir i protegir els gamets: sepals, petals, estams i carpelos.1
En les angiospermes la flor dona orige, despres de la fertilisacio i per transformacio d'algunes de les seues parts, a un frut que conte les llavors.
El grup de les angiospermes, en mes de 250.000 especies, es un llinage evolutivament exitós que conforma la major part de la flora terrestre existent. La flor d'angiosperma es el caracter definitori del grup i es, provablement, un factor clau en el seu exit evolutiu. Es una estructura complexa, el pla organisacional del qual està conservat en casi tots els membres del grup, si be presenta una null diversitat en la morfologia i fisiologia de totes i cada una de les peces que la componen. La base genetica i adaptativa de tal diversitat està escomençant a comprendre's en profunditat aixina com tambe el seu orige, que data del Cretàceu inferior, i la seua posterior evolucio en estreta interrelació en els animals que s'encarreguen de transportar els gamets.
En independencia dels aspectes senyalats, la flor es un objecte important per als sers humans. A través de l'historia i de les diferents cultures, la flor sempre ha tingut un lloc en les societats humanes, ya siga per la seua bellea intrinseca o per el seu simbolisme. De fet, conreem especies per a que mos proveixquen flors des de fa mes de 5.000 anys i, actualment, eixe art s'ha transformat en una industria en continua expansio: la floricultura.