Llínea 18: |
Llínea 18: |
| | | |
| Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de llama, la que nugaven al peu en tentos del mateix material. Usaven com arreus, collares, anells, braçalets i pectorals, fets en metal o en lapislasuli i malaquita. | | Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de llama, la que nugaven al peu en tentos del mateix material. Usaven com arreus, collares, anells, braçalets i pectorals, fets en metal o en lapislasuli i malaquita. |
| + | |
| + | == Vivenda == |
| + | |
| + | Les seues vivendes eren de pedra, i de forma rectangular, en sostres de fanc i palla a una sola aigua. No posseien finestres i tenien una sola entrada estreta. S'han trobat cases aïllades propenques als cultius, pero lo comu eren els poblats a on s'agrupaven. Existixen numerosos pucaras, la majoria dels quals son tardans. Segons els restants arqueologics el mes important fon el de [[Tilcara]], sobre el marge esquerre del [[riu Gran]] en un cerro a on, a mes de 2500 metros sobre el nivell de la mar, se construi el fort, que contenia vivendes, corrals per a les llames, temple i cementeri. |
| + | |
| + | == Agricultura i ganaderia == |
| + | |
| + | Era un poble essencialment agricultor, la seua principal cultiu era la [[dacsa]], i en menor proporcio la papa i quinoa. La trencament del sol se realisava en un llaurat puntual i manual cridat "''chakitaklia''", en el qual el simple colp sobre la terra i una rostaria correcta, permet la sembrada conservant intacte el restant del sol. |
| + | |
| + | Construien andenes de cultius i sistemes d'irrigacio a la manera incaica, els jaciments arqueologics de Coctaca i Alfarcito son testics del desenroll tecnologic atrapat. |
| + | |
| + | Alçaven la collita en "siges de pedra". Molían els grans en morters. |
| + | Collien la garrofa, domesticaren la [[llama]] i practicaven la caça del [[guanac]] i el suri([[ñandú]]). |
| + | |
| + | == Artesanies == |
| + | |
| + | La seua produccio ceramiste era de regular calitat, presentava del fondo roig en decoracions en negre. Encara que les formes eren predominantment `chicotetes (cantaritos, ollitas, vaixells), elaboraven grans canters de forma redona i els cridats "gots-timbals" en reminiscencies de la cultura de [[Tihuanaco]], en profusa decoracio geometrica. En [[Tilcara]] les produccions tenen gran influencia incaica. |
| + | Habils metalurgics, treballaren el [[coure]], l'[[estany]], l'[[argent]] i l'[[or]]. Fondían el [[bronze]], en el que feen armes i atres instruments. Tenien un bon desenroll en l'industria textil. S'han trobat instruments musicals, com [[flaütes]], cornetes i cascavells. |
| + | |
| + | == Societat == |
| + | |
| + | Les diferents parcialitats estaven a carrec d'un cacic i totes elles a la seua volta respondían al cacic general dels omaguacas. |
| + | |
| + | El cacic ademes de ser el cap politic - militar, tambe tenia caracter religios. Entre ells per la seua resistencia a l'entrada dels espanyols se destacà [[Viltipoco]], [[curaca]] de [[Purmamamarca]]. |
| + | |
| + | Braus guerrers, se diu que els seus rivals els tenien panic, ya que tallaven els caps dels seus enemics i les colocaven com arreu i advertiment. |
| + | |
| + | == Cosmovisió == |
| + | |
| + | Soles trobem vestigis en la seua funeraria que era elaborada. El troballa de deformacions craneans pot senyalar la possibilitat d'un cult dels craneus, associat a l'existencia de craneus-trofeu. Entre els omaguacas el deformacio ritual era una costum important, practicándose la de tipo "tabular obliqüe", es dir colocant fustes que pressionaven els oss frontals i occipital. |
| + | |
| + | La coca, sumament valorada, era portada des de Bolivia i acompanyava al mort en el seu viage final, generalment sepultat en els interiors de les vivendes. Hague enterraments de chiquets en urnes. |
| | | |
| [[Categoria:Història d'Argentina]] | | [[Categoria:Història d'Argentina]] |
| [[Categoria:Història de Jujuy]] | | [[Categoria:Història de Jujuy]] |