Canvis

Les Guerres Mediques son els dos conflictes belics en que s'enfrontaren la major part de les ciutats gregues unides contra l'[[Imperi Persa]] o Aquemenida a començaments del segle V AC.

Les Guerres Mediques son els dos conflictes belics en que s'enfrontaren la major part de les ciutats gregues unides contra l'[[Imperi Persa]] o Aquemenida a començaments del segle V AC.

 

'''Antecedents'''

Antecedents

En l'esclafada de la sublevacio Jonica (499 AC - 494 AC), [[Dari I el Gran]] desijava subjugar als grecs i castigar-los per la seua participacio a la regirada. Dari coneixque a través d'Hipias que els Alcmeonides, una poderosa familia atenenca, estaven oposts a Milciades i preparats per reinstaurar el poder a Hipias. Tambe estaven disposts a sometre's a les demandes perses a canvi que se els perdonara la seua participacio a la regirada Jonica. Dari desijava aprofitar-se d'esta situacio per prendre [[Atenes]], lo qual aïllaria [[Espart]] i li entregaria el restant dels grecs. Per tal que els null se sublevaren, fea falta fer dos coses; encorajar la poblacio perque se sublevara, i que l'eixercit atenenc deixara [[Atenes]].

En l'esclafada de la sublevacio Jonica (499 AC - 494 AC), [[Dari I el Gran]] desijava subjugar als grecs i castigar-los per la seua participacio a la regirada. Dari coneixque a través d'Hipias que els Alcmeonides, una poderosa familia atenenca, estaven oposts a Milciades i preparats per reinstaurar el poder a Hipias. Tambe estaven disposts a sometre's a les demandes perses a canvi que se els perdonara la seua participacio a la regirada Jonica. Dari desijava aprofitar-se d'esta situacio per prendre [[Atenes]], lo qual aïllaria [[Espart]] i li entregaria el restant dels grecs. Per tal que els null se sublevaren, fea falta fer dos coses; encorajar la poblacio perque se sublevara, i que l'eixercit atenenc deixara [[Atenes]].

== Primera Guerra Medica ==

== Primera Guerra Medica ==

'''Campanya de Mardoni'''  

'''Campanya de Mardoni'''  

En l'any 492 AC, l'eixercit de Dari I el Gran comandat per el seu gendre, Mardoni creuà l'Helespont per a prendre Tracia, obligant al lider Aleixandre I de Macedonia a sometre's de nou a l'[[Imperi Persa]]. Encara aixina, els Brigis feriren a Aleixandre I de Macedonia entre l'Estrimo i l'Axios, i en l'intent d'alvançar Grecia adinse gran part de la flota fon abranada per una tempestat prop del Mont Athos (492 AC), a l'extrem de la peninsula d'Aactea (a Calcídia). Aixina llavors, Mardoni recula en [[Asia]].

En l'any 492 AC, l'eixercit de Dari I el Gran comandat per el seu gendre, Mardoni creuà l'Helespont per a prendre Tracia, obligant al lider Aleixandre I de [[Macedonia]] a sometre's de nou a l'[[Imperi Persa]]. Encara aixina, els Brigis feriren a Aleixandre I de Macedonia entre l'Estrimo i l'Axios, i en l'intent d'alvançar [[Grecia]] adinse gran part de la flota fon abranada per una tempestat prop del Mont Athos (492 AC), a l'extrem de la peninsula d'Aactea (a Calcídia). Aixina llavors, Mardoni recula en [[Asia]].

[[Campanya de Datis]]  

[[Campanya de Datis]]  

L'eixercit de Darí, ara comandado per Artaphernes i per Datis, un almirant mesure (Mardoni havia segut ferit a l'atac anterior), fon enviat a principis de setembre del 490 AC perque desembarcara a la baïa de Marató i amenaçara en un atac terrestre sobre Atenes. Este eixercit no contava en mes de 25.000 soldats d'infanteria i 1.000 cavallers, posat que fon transportat completament per mar. Els transports perses, escoltats per la flota, navegaren de Sigam a Naxos i arribaren A Carystos a la costa meridional d'Eubea. D'alla navegaren pel canal d'Eubea fins Erètria, a on les seues objectius se feren clars als grecs. Els Erètria enviaren un mensage urgent en Atenes demanant ajuda. Els Atenencs estaren d'acort, pero se donaren conte que necessitarien mes ajuda. enviaren un correu als Espartans i provablement als de Platea. El correu arribà a [[Espart]] el 9 de setembre, i els Espartans acceptaren ajudar, pero indicaren que no podien anar a la guerra fins que el festival de Karneia s'acabara en [[lluna plena]] de les dies 19 i 20 de [[setembre]].

L'eixercit de Darí, ara comandado per [[Artaphernes]] i per [[Datis]], un almirant mesure (Mardoni havia segut ferit a l'atac anterior), fon enviat a principis de setembre del 490 AC perque desembarcara a la baïa de Marató i amenaçara en un atac terrestre sobre [[Atenes]]. Este eixercit no contava en mes de 25.000 soldats d'infanteria i 1.000 cavallers, posat que fon transportat completament per mar. Els transports perses, escoltats per la flota, navegaren de Sigam a Naxos i arribaren a Carystos a la costa meridional d'Eubea. D'alla navegaren pel canal d'Eubea fins Erètria, a on les seues objectius se feren clars als grecs. Els Eretrians enviaren un mensage urgent en Atenes demanant ajuda. Els Atenencs estaren d'acort, pero se donaren conte que necessitarien mes ajuda. enviaren un correu als Espartans i provablement als de Platea. El correu arribà a [[Espart]] el 9 de setembre, i els Espartans acceptaren ajudar, pero indicaren que no podien anar a la guerra fins que el festival de Karneia s'acabara en [[lluna plena]] de les dies 19 i 20 de [[setembre]].

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]