Diferència entre les revisions de "Piano"
(Pàgina nova, en el contingut: «Instrument musical compost d'una serie de cordes metaliques, de diferent llongitut i diametro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent p...».) |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
| − | == | + | == Caracteristiques == |
El piano, principal instrument de teclat, en l'actualitat, es tambe l'instrument que conte en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit music per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertanye als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussio; pel cos sonor d'a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produix, als instruments polifonics i sintetics o d'harmonia i concert complet. | El piano, principal instrument de teclat, en l'actualitat, es tambe l'instrument que conte en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit music per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertanye als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussio; pel cos sonor d'a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produix, als instruments polifonics i sintetics o d'harmonia i concert complet. | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
3º. L'instrument musical propiament dit, compost de la caixa harmonica resonadora i un sistema de cordes metaliques senzilles, dobles, triples i encara quadruples, que, de lo greu Á lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'anima del piano, contribuixen personalment al poder dinamic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acustic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violi, desviant el mecanisme de percussio de modo que els MACILLOS soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultaneament. | 3º. L'instrument musical propiament dit, compost de la caixa harmonica resonadora i un sistema de cordes metaliques senzilles, dobles, triples i encara quadruples, que, de lo greu Á lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'anima del piano, contribuixen personalment al poder dinamic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acustic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violi, desviant el mecanisme de percussio de modo que els MACILLOS soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultaneament. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | == Tipos == | ||
| + | |||
| + | Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se sitüen en un pla horisontal. | ||
| + | Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se sitüen en un pla vertical. | ||
| + | MINI Piano: piano menut de paret, es similar al vertical pero mes baix. | ||
| + | Piano en PEDALERO: piano equipat en un PEDALERO. El pedal dret, cridat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, cridat celest o suau, permet que els MACILLOS soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant. | ||
| + | Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del segle XVIII, son pianos CUYA caixa es un rectangul horisontal. | ||
| + | Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piramide truncada. | ||
| + | Piano Girafa: un piano de coa de la primera MITAD del segle XIX, CUYA part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat. | ||
Revisió de 07:25 29 gin 2012
Instrument musical compost d'una serie de cordes metaliques, de diferent llongitut i diametro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per MACILLOS impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensio els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc. El seu primer nom fon PIANO FORTE degut a els seus matisos ( piano = Suau; FORTE = fort, en italia )
Caracteristiques
El piano, principal instrument de teclat, en l'actualitat, es tambe l'instrument que conte en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit music per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertanye als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussio; pel cos sonor d'a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produix, als instruments polifonics i sintetics o d'harmonia i concert complet.
El piano consta de tres parts principals:
1º. El teclat, aparat mes extern, sobre el que actüen directament les mans de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecucio que es propi de l'instrument.
2º. La maquina, sistema de palanques qui finalitat es posar en joc els MACILLOS percussors i productors del so. Les cordes son colpejades ( percutides ) per menuts MACILLOS de fusta encoixinada, accionats per la pressio dels dits sobre les tecles. Els MACILLOS efectüen un rapit moviment de retroces al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els MACILLOS quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussio del MACILLO i apaguen les vibracions ulteriors.
3º. L'instrument musical propiament dit, compost de la caixa harmonica resonadora i un sistema de cordes metaliques senzilles, dobles, triples i encara quadruples, que, de lo greu Á lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'anima del piano, contribuixen personalment al poder dinamic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acustic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violi, desviant el mecanisme de percussio de modo que els MACILLOS soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultaneament.
Tipos
Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se sitüen en un pla horisontal. Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se sitüen en un pla vertical. MINI Piano: piano menut de paret, es similar al vertical pero mes baix. Piano en PEDALERO: piano equipat en un PEDALERO. El pedal dret, cridat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, cridat celest o suau, permet que els MACILLOS soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant. Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del segle XVIII, son pianos CUYA caixa es un rectangul horisontal. Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piramide truncada. Piano Girafa: un piano de coa de la primera MITAD del segle XIX, CUYA part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat.