Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | És un estil de govern en el que el poder sobirà es entregat a un numero reduït de ciutadans que, teoricament son els millor qualificats per a governar, en contraposició a la monarquia i a la democràcia. | + | És un estil de govern en el que el poder sobirà es entregat a un número reduït de ciutadans que, teòricament son els millor qualificats per a governar, en contraposició a la monarquia i a la democràcia. |
| | | |
| == Etimologia == | | == Etimologia == |
− | La paraula prove del [[grec]] (aristos = millor, i kratos = força, domini). Pot ser destacada per la seua posició económica, social o cultural. Açó no significa necessariament que tinga l'atribut de la primera part del vocable que nos ocupa: aristos, que significa millor | + | La paraula prove del [[grec]] (aristos = millor, i kratos = força, domini). Pot ser destacada per la seua posició econòmica, social o cultural. Açò no significa necessàriament que tinga l'atribut de la primera part del vocable que nos ocupa: aristos, que significa millor |
| | | |
− | El concepte d'aristocràcia pot tindre dos accepcions bàsiques, relacionades entre si pero al mateix temps diferenciades una de l'atra. En el sentit polític, el terme aristocràcia fa referencia a un tipo de govern en el qual sol tenen acces al poder els individuos considerats superiors o millors dins d'una societat. Si se l'ente en el sentit social, l'aristocràcia es u dels grups socials de major importancia i permanencia al llarc de l'història, entrant en clara decadència en el [[sigle XIX]]. | + | El concepte d'aristocràcia pot tindre dos accepcions bàsiques, relacionades entre si pero al mateix temps diferenciades una de l'atra. En el sentit polític, el terme aristocràcia fa referencia a un tipo de govern en el qual sol tenen accés al poder els individus considerats superiors o millors dins d'una societat. Si se l'entén en el sentit social, l'aristocràcia es u dels grups socials de major importància i permanència al llarc de l'història, entrant en clara decadència en el [[sigle XIX]]. |
| | | |
− | Açó implica que un govern aristocratic es u en el qual l'acces al poder esta reduït a un numero relativament chicotet de persones que son triades normalment per casta, herència o per contar en abolori. En alguns casos, l'aristocràcia tambe pot estar orientada a qüestions intelectuals i per tant se considerarà que sol els individus instruïts i en determinades capacitats intelectuals son les responsables de portar a cap el govern.
| + | Açò implica que un govern aristocràtic es u en el qual l'accés al poder esta reduït a un número relativament chicotet de persones que son triades normalment per casta, herència o per contar en abolori. En alguns casos, l'aristocràcia també pot estar orientada a qüestions intelectuals i per tant se considerarà que sol els individus instruïts i en determinades capacitats intelectuals son les responsables de portar a cap el govern. |
| | | |
− | En quant al seu sentit social, l'aristocràcia es definida com un dels grups socials mes importants dins d'una societat o comunitat especifica. Si be el poder aristocràtic entrà en decadència a partir de la [[Revolució Francesa]] fins casi arribar a desapareixer en l'actualitat, este grup social estigue sempre present en gran part de les civilisacions humanes. | + | En quant al seu sentit social, l'aristocràcia es definida com un dels grups socials mes importants dins d'una societat o comunitat especifica. Si be el poder aristocràtic entrà en decadència a partir de la [[Revolució Francesa]] fins casi arribar a desaparéixer en l'actualitat, este grup social estigué sempre present en gran part de les civilisacions humanes. |
| | | |
| [[Categoria:Política]] | | [[Categoria:Política]] |