126 643
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − joséééé+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
'''Manuel Sanchis Guarner''' ([[Valéncia]], [[9 de setembre]] de [[1911]] - [[16 de decembre]] de [[1981]]) fon un [[filòlec]], [[historiador]] i [[escritor]] [[pancatalanisme|pancatalaniste]].
== Biografía ==
Naixqué en la [[plaça de la Almoïna]], [[Valéncia]], i al morir sa mare, fon adoptat per son tio, el canonge i arqueòlec [[José Sanchís Sivera]]. Ademés, era nebot del poeta valencià [[Lluís Guarner]]. Feu el bachiller en les [[Escoles Píes]], i posteriorment es llicencià en dret per la [[Universitat de Valéncia]], i fon ú dels fundadors de la Federació Universitària Escolar de Valéncia ([[1928]]) i d'[[Acció Cultural Valenciana]] ([[1930]]).
Posteriorment estudià fonètica i dialectologia en la [[Universitat de Madrit]], i treballà en el [[Centro de Estudios Históricos]] junt a [[Ramón Menéndez Pidal]] i [[Tomás Navarro Tomás]]. Ans d'acabar la carrera s'incorporà a l'equip de l'''[[Atlas Lingüístico de la Península Ibérica]]'' (ALPI), per a poder catalogar el [[català]] i el [[valencià]]. Al contrari que Guarner, Pidal sempre defengué la independència del valencià respecte al català. <ref> ''"Es la Lengua Valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron los catalanes, sino incluso los castellanos".'' MENÉNDEZ PIDAL, Ramón, "''Gramática Histórica''", [[Madrit]], [[1977]]</ref>
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], al viure en Valéncia, li tocà participar defenent la República. Per este motiu, fon capturat i dut al camp de concentració [[franquisme|franquiste]] de [[Salamanca (Espanya)|Salamanca]] i estigué en un penal de [[Madrit]] fins a [[1943]]. En acabar la condena, per a evitar-se problemes, s'establí en Mallorca. Allí, colaborà en [[Francesc de Borja Moll]] en l'elaboració del pancatalaniste ''[[Diccionari català-valencià-balear]]'' (DCVB) i en la revista lliterària ''[[Raixa]]'' ([[1953]])). També estudià el valencià de la comarca murciana d'[[El Carche]]. Ya en [[1959]] decidí tornar a [[Valéncia]] de professor de francés en l'Institut Sant Vicent Ferrer fins que en [[1960]] fon nomenat professor no numerari de l'[[Universitat de Valéncia]]. En acabant, ingressà en l'[[Institut d'Estudis Catalans]], i per este motiu fon expulsat de [[Lo Rat Penat]] i de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Centre de Cultura Valenciana]].
En [[1966]] ingressà en la [[Real Acadèmia de la Història]], i al morir [[Franco]] fundà l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]], una superestructura creada expressament per ad implementar el pancatalanisme entre els jóvens universitaris valencians.
Entre [[1978]] i [[1979]], els pancatalanistes i els nostàlgics del franquisme es retroalimentaren mútuament, i Guarner patí dos atacs en bombes caseres, provablement per part de gent de la [[ultra-dreta]] franquista. Guarner ixqué indemne d'estos atacs, i el juge no trobà als autors.
Son fill [[Manuel Sanchís-Guarner Cabanilles]], és membre del [[Consell Valencià de Cultura]].
== Sanchís Guarner i la llengua valenciana ==
[[Image:Revista Valenciana Filologia Sanchis Guarner 2.jpg|thumb|right|250px|<center>[[Fotocòpia]] de la transcripció de la [[Biblia Valenciana]] per '''Sanchis Guarner''' ([[Revista Valenciana de Filologia]], Tom VI, nº 2-3)</center>]]
Sanchís Guarner, fon u dels promotors crucials del [[conflicte llingüístic valencià]], al dedicar tota la seua obra a fomentar el [[pancatalanisme]] entre els valencians, aplegant inclús a la manipulació i ocultació de fets i documents que contradien les tesis que ell propugnava.
Per eixemple, en la seua obra més publicada, "La llengua dels Valencians", Guarner tergiversà l'us [[panoccitanisme|panoccitaniste]] que feen alguns escritors valencians del terme [[llemosí]], omití que tradicionalment el català fon considerat un dialecte de l'occità pels propis catalans, i defengué que (en base al paregut i la inteligibilitat mútua), el [[idioma català|català]] i el [[idioma valencià|valencià]] eren una sola llengua; omitint que, pel mateix criteri, l'[[idioma occità|occità]] deuria formar part d'eixa suposta llengua única, i que aixina i tot és universalment considerat una llengua independent del català.
Per atra part, en [[1964]], Guarner publicà un artícul en la [[Revista Valenciana de Filologia]] (Tom VI, nº 2-3) sobre la [[Biblia Valenciana]] de [[Bonifaci Ferrer]], en el qual Guarner transcriví el text original omitint intencionadament la frase ''"de lengua latina en la nostra valenciana"'' ; lo que denota la mala fe i la nula objectivitat de Guarner com a investigador.
== Obra ==
Fon autor d'estudis sobre la [[llingüística]], [[lliteratura]], [[història]], [[etnografia]] i [[cultura popular]] dels valencians, aixina com d'estudis sobre la [[Corona d'Aragó]] i la [[Península Ibèrica]] en general. Sa obra més coneguda, "''La llengua dels valencians''", fon publicada en [[1933]] i reeditada per [[Eliseu Climent]]. Atres obres seues són: una enganyosa "''Gramàtica valenciana''" ([[1950]]) feta en clau pancatalanista, "''Els pobles valencians parlen els uns dels altres''", "''La Ciutat de València''" (1979) o "''Aproximació a la història de la llengua catalana''" ([[1980]]). En [[1974]], en [[Catalunya]], fon recompensat en el [[Premi d'Honor de les Lletres Catalanes]], per haver fomentat el [[pancatalanisme]] en la [[Comunitat Valenciana]] a lo llarc de tota sa vida.
== Referències ==
{{Reflist}}
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
[[Categoria:Pancatalanisme]]