Diferència entre les revisions de "Hexameró"
Aparència
Pàgina nova, en el contingut: «El terme '''Hexameró''' (grec: Ἡ Ἑξαήμερος Δημιουργία Hē Hexaēmers Dē miourgia) es referix tant al gènero de tractats teològics que descriu l'obra de Deu en els sis dies de la Creació o als sis dies de la creació en sí. Molt freqüentment estes obres teològiques prenen la forma de comentaris sobre Génesis I. Com a gènero, la lliteratura hexameral va ser molt popular en l'iglésia antiga i migeval. La paraula d…» |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostren 9 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:HildegardeSixDaysCreation.jpg|thumb|250px|Representació dels sis dies de la Creació]] | |||
El terme '''Hexameró''' ([[grec]]: Ἡ Ἑξαήμερος Δημιουργία Hē Hexaēmers Dē miourgia) es referix tant al gènero de tractats teològics que descriu l'obra de [[Deu]] en els sis dies de la Creació o als sis dies de la creació en sí. | El terme '''Hexameró''' ([[grec]]: Ἡ Ἑξαήμερος Δημιουργία Hē Hexaēmers Dē miourgia) es referix tant al gènero de tractats teològics que descriu l'obra de [[Deu]] en els sis dies de la Creació o als sis dies de la creació en sí. | ||
Molt freqüentment estes obres teològiques prenen la forma de comentaris sobre [[Génesis]] I. Com a gènero, la lliteratura hexameral va ser molt popular en l'iglésia antiga i migeval. La paraula deriva el seu nom de les raïls gregues hexa-, que significa sis i hemer-, que significa dia. | Molt freqüentment estes obres teològiques prenen la forma de comentaris sobre [[Génesis]] I. Com a gènero, la lliteratura hexameral va ser molt popular en l'iglésia antiga i migeval. La paraula deriva el seu nom de les raïls gregues hexa-, que significa sis i hemer-, que significa dia. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Clarence J. Glacken, ''Traces on the Rhodian Shore'' (1967), p. 163 | * Clarence J. Glacken, ''Traces on the Rhodian Shore'' (1967), p. 163 | ||
| Llínea 9: | Llínea 11: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Basil of Caesarea, Hexaemeron, London, 2013. limovia.net ISBN 9781783362110 | |||
* Frank Egleston Robbins (1912), The Hexaemeral Literature | * Frank Egleston Robbins (1912), The Hexaemeral Literature | ||
* Mary Irma Corcoran (1945), Milton's Paradise with Reference to the Hexameral Background | * Mary Irma Corcoran (1945), Milton's Paradise with Reference to the Hexameral Background | ||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Creation in miniatures}} | |||
[[Categoria:Bíblia]] | [[Categoria:Bíblia]] | ||
[[Categoria:Antic Testament]] | [[Categoria:Antic Testament]] | ||
[[Categoria:Génesis]] | [[Categoria:Génesis]] | ||
Última revisió del 11:02 29 jun 2026

El terme Hexameró (grec: Ἡ Ἑξαήμερος Δημιουργία Hē Hexaēmers Dē miourgia) es referix tant al gènero de tractats teològics que descriu l'obra de Deu en els sis dies de la Creació o als sis dies de la creació en sí.
Molt freqüentment estes obres teològiques prenen la forma de comentaris sobre Génesis I. Com a gènero, la lliteratura hexameral va ser molt popular en l'iglésia antiga i migeval. La paraula deriva el seu nom de les raïls gregues hexa-, que significa sis i hemer-, que significa dia.
Referències
[editar | editar còdic]- Clarence J. Glacken, Traces on the Rhodian Shore (1967), p. 163
- «Hexamerón». Etimologías de Chile - Diccionario que explica el origen de las palabras
- Nicholas H. Steneck (1976). Science and creation in the Middle Ages. Henry of Langenstein (d. 1397) on Genesis
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Basil of Caesarea, Hexaemeron, London, 2013. limovia.net ISBN 9781783362110
- Frank Egleston Robbins (1912), The Hexaemeral Literature
- Mary Irma Corcoran (1945), Milton's Paradise with Reference to the Hexameral Background
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hexameró.