Diferència entre les revisions de "Corporativisme"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''corporativisme''' és una doctrina política, econòmica i social sorgida en Europa a mitan del sigle XIX com a alternativa al [[lliberalisme]]{{Harvnp|Bernal García|2017|p=48|ps=”Las ideas del corporativismo surgieron durante la primera mitad del siglo XIX como una reacción contra las | El '''corporativisme''' és una doctrina política, econòmica i social sorgida en Europa a mitan del sigle XIX com a alternativa al [[lliberalisme]]{{Harvnp|Bernal García|2017|p=48|ps=”Las ideas del corporativismo surgieron durante la primera mitad del siglo XIX como una reacción contra las revoluciones liberales”}} i al [[socialisme]] (ha segut calificat per això com el tercer «-isme»){{Harvnp|Wiarda|1997|p=}} que proponia un modo de producció capitalista de tipo corporatiu, ya que apostava per la creació de corporacions, inspirades en els gremis de les societats preindustrials,{{Harvnp|Rodríguez Jiménez|1997|p=92}} en les que s'enquadrarien empresaris i treballadors per a alcançar la «harmonia social» (en contraposició a la «lluita de classes» del marxisme). «El corporativisme perseguia la posada en marcha de nous mecanismes de regulació de les relacions laborals que eliminaren els components d'incertitut i conflicte inherents al model lliberal, pero deixava intactes el núcleu central de les relacions socials capitalistes, en particular el dret de propietat i la subordinació del factor treballe al capital».{{Harvnp|Bernal García|2017|p=51}} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
*{{cita llibre |apellido=Rodríguez Jiménez|nombre=José Luis |enlaceautor=José Luis Rodríguez Jiménez |título=La extrema derecha española en el siglo XX |url= |otros= |año=1997 |editorial=Alianza Editorial |ubicación=Madrid |isbn=84-206-2887-5|capítulo= |páginas= |cita=}} | *{{cita llibre |apellido=Rodríguez Jiménez|nombre=José Luis |enlaceautor=José Luis Rodríguez Jiménez |título=La extrema derecha española en el siglo XX |url= |otros= |año=1997 |editorial=Alianza Editorial |ubicación=Madrid |isbn=84-206-2887-5|capítulo= |páginas= |cita=}} | ||
*{{cita llibre |apellido=Wiarda|nombre=Howard J. |título=Corporatism and Comparative Politics. The other great "ism" |url=https://books.google.es/books?id=IKn2y2yS014C&lpg=PP1&hl=en&pg=PP1&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false |fechaacceso= |idioma=inglés |otros= |edición= |año=1997 |editorial=M. E. Sharpe |ubicación=New York |isbn=978-1-56324-715-6|capítulo= |páginas= |cita=}} | *{{cita llibre |apellido=Wiarda|nombre=Howard J. |título=Corporatism and Comparative Politics. The other great "ism" |url=https://books.google.es/books?id=IKn2y2yS014C&lpg=PP1&hl=en&pg=PP1&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false |fechaacceso= |idioma=inglés |otros= |edición= |año=1997 |editorial=M. E. Sharpe |ubicación=New York |isbn=978-1-56324-715-6|capítulo= |páginas= |cita=}} | ||
[[Categoria:Sistemes econòmics]] | |||
[[Categoria:Formes de govern]] | |||
Última revisió del 19:50 31 maig 2026
El corporativisme és una doctrina política, econòmica i social sorgida en Europa a mitan del sigle XIX com a alternativa al lliberalisme[1] i al socialisme (ha segut calificat per això com el tercer «-isme»)[2] que proponia un modo de producció capitalista de tipo corporatiu, ya que apostava per la creació de corporacions, inspirades en els gremis de les societats preindustrials,[3] en les que s'enquadrarien empresaris i treballadors per a alcançar la «harmonia social» (en contraposició a la «lluita de classes» del marxisme). «El corporativisme perseguia la posada en marcha de nous mecanismes de regulació de les relacions laborals que eliminaren els components d'incertitut i conflicte inherents al model lliberal, pero deixava intactes el núcleu central de les relacions socials capitalistes, en particular el dret de propietat i la subordinació del factor treballe al capital».[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernal García, 2017, p. 48. ”Las ideas del corporativismo surgieron durante la primera mitad del siglo XIX como una reacción contra las revoluciones liberales”
- ↑ Wiarda, 1997.
- ↑ Rodríguez Jiménez, 1997, p. 92.
- ↑ Bernal García, 2017, p. 51.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Plantilla:Cita publicació
- Black, Antony (1984). Guilds and civil society in European political thought from the twelfth century to present. Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, ISBN 978-0-8014-1690-3.
- Plantilla:Cita publicación
- Javier Fernández Sebastián y Juan Francisco Fuentes (ed.). , Alianza Editorial. ISBN 978-84-206-8769-8.
- Jones, R. J. Barry (2001). Routledge Encyclopedia of International Political Economy: Entries A-F. Taylor & Frances, ISBN 978-0-415-14532-9.
- , Alianza Editorial. ISBN 84-206-2887-5.
- [1] (en inglés), M. E. Sharpe. ISBN 978-1-56324-715-6.