Canvis

* Pare de la Romanística i creador de la Gramàtica Comparada , filòlec alemà  Frederick  Diez

* Pare de la Romanística i creador de la Gramàtica Comparada , filòlec alemà  Frederick  Diez

{{cita|“el Provençal s'estén particularment a Catalunya” ("Grammaire dónes Langues Romaniques”.Paris.1874.p.3) “Alvernés, gascó, PROVENÇAL , llenguadocià són dialectes romanços”.}}

{{cita|“el Provençal s'estén particularment en Catalunya” ("Grammaire des Langues Romaniques”.Paris.1874.p.3) “Alvernés, gascó, Provençal, llenguadocià són dialectes romanços”.}}

* Filòlec suís-alemà  Meyer Lübcke

* Filòlec suís-alemà  Meyer Lübcke

{{cita|“el català.. ,que no és més que un dialecte del PROVENÇAL”(Grammaire dónes Langues Romanes" .Paris.1890. p.13).}}

{{cita|“el català.. ,que no és més que un dialecte del Provençal"(Grammaire des Langues Romaniques" .Paris.1890. p.13).}}

* Químic Pompeu Fabra , creador  del neo_catalaní  en els seus laboratoris fabrinos prenent com a base el "dialecte barceloní" (1907)  

* Químic Pompeu Fabra , creador  del neo_catalaní  en els seus laboratoris fabrins prenent com a base el "dialecte barceloní" (1907)  

{{cita|“ dels diferents dialectes.. el català es convertirà en una variant més de la Llengua Occitana retrobada”(Revista“Oc”.1936).}}

{{cita|“ dels diferents dialectes.. el català es convertirà en una variant més de la Llengua Occitana retrobada”(Revista“Oc”.1936).}}

* Autor català Martí de Riquer en la seua  “Història de la Lliteratura Catalana”.1964  

* Autor català Martí de Riquer en la seua  “Història de la Lliteratura Catalana”.1964  

{{cita|“La lliteratura trobadoresca , en el seu prop sentit ,  és l´escrita en llengua  PROVENÇAL” ..“Els primers poetes catalans de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una  llengua romànica  ho feren en PROVENÇAL ... “  (sigles XII i XIII ) <ref>Martí de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana. Ed. cit. 1964 (p. 21)</ref> .(Entre atres coses perqué  Catalunya no va existir com a entitat unificada fins a 1521  quan Carles I  va nomenar Virrei  de Catalunya a l'Arquebisbe de Tarragona, El senyor Pere Folch de Cardona . Durant els sigles XII i XIII en l'actual Catalunya només existien els marcahispanistes de la Marca Hispànica feudataris dels reis francs fins al Tractat de Corbeil en 1258 quan passen a feudataris del rei d'Aragó Jaume I ). Els  “Homilies d'Organyá”, <ref> Martín de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana (Tom I)</ref> estaven escrites en dialecte PROVENÇAL, igual que tot el material lliterari datat en eixos orígens , perqué en aquells moments l'única cosa que existia era el dialecte PROVENÇAL DEL QUE DERIVEN TOTS ELS DIALECTES CATALANS , entre ells l' “infame i infecte dialecte barceloni” català actual. Fins als mateixos erudits catalans ho reconeixen.}}

{{cita|“La lliteratura trobadoresca , en el seu prop sentit ,  és l´escrita en llengua  PROVENÇAL” ..“Els primers poetes catalans de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una  llengua romànica  ho feren en Provençal ... “  (sigles XII i XIII ) <ref>Martí de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana. Ed. cit. 1964 (p. 21)</ref> .(Entre atres coses perqué  Catalunya no va existir com a entitat unificada fins a 1521  quan Carles I  va nomenar Virrei  de Catalunya a l'Arquebisbe de Tarragona, El senyor Pere Folch de Cardona . Durant els sigles XII i XIII en l'actual Catalunya només existien els marcahispanistes de la Marca Hispànica feudataris dels reis francs fins al Tractat de Corbeil en 1258 quan passen a feudataris del rei d'Aragó Jaume I ). Els  “Homilies d'Organyá”, <ref> Martín de Riquer. Història de la Lliteratura Catalana (Tom I)</ref> estaven escrites en dialecte PROVENÇAL, igual que tot el material lliterari datat en eixos orígens , perqué en aquells moments l'única cosa que existia era el dialecte Provençal delque deriven tots els dialectes catalans, entre ells l' “infame i infecte dialecte barceloni” català actual. Fins als mateixos erudits catalans, entre atres, ho reconeixen.}}

* Pare J.Mª Guinot (Castelló)filòlec  

* Pare J.Mª Guinot (Castelló)filòlec  

*L'Historiador Pedro Aguado Bleye en la seua obra “Història d'Espanya”  

*L'Historiador Pedro Aguado Bleye en la seua obra “Història d'Espanya”  

{cita|“La poesia eròtica dels trobadores provençals va ser imitada en Catalunya en els sigles XIII i XIV”.}}

 

{cita|“La poesia eròtica dels trobadores provençals fon imitada en Catalunya en els sigles XIII i XIV”.}}

*El filòlec i llingüiste català Antoni Badia Margarit, rector de la Universitat de Barcelona, va deixar escrit en la seua Gramàtica Històrica Catalana (1952)

*El filòlec i llingüiste català Antoni Badia Margarit, rector de la Universitat de Barcelona, va deixar escrit en la seua Gramàtica Històrica Catalana (1952)

{{cita|"És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'Europa dels clàssics de la qual no sols van aprendre els catalans, sino inclús els castellans".}}

{{cita|"És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'Europa dels clàssics de la qual no sols van aprendre els catalans, sino inclús els castellans".}}

* (1872). [[Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística Friedrich Díez,Mayans i Ciscar també afirmava en 1873 que  

* [[Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística Friedrich Díez, Mayans i Ciscar també afirmava en 1873 que

{{cita|“el català és un dialecte del llemosí”<ref> Orígens de l'espanyol”.Mayans i Ciscar. Madrit, 1873</ref>. El “llemosí” (dialecte parlat a Limoges -França)  era  el terme  incorrectament usat ya pels escritors de la  Ilustració del sigle XVIII  per a suplantar la definició històrica de Llengua Valenciana}}.

{{cita|“el català és un dialecte del llemosí”<ref> Orígens de l'espanyol”.Mayans i Ciscar. Madrit, 1873</ref>. El “llemosí” (dialecte parlat a Limoges -França)  era  el terme  incorrectament usat ya pels escritors de la  Ilustració del sigle XVIII  per a suplantar la definició històrica de Llengua Valenciana}}.

* Filòlec alemany Gerhard Rohlfs. Munic ,1986 .

* Filòlec alemany Gerhard Rohlfs. Munic, 1986.

 

{´cita|”El catalá és, en l'essencial,  una dependència del Provençal"}}

{´cita|”El catalá és, en l'essencial,  una dependència del Provençal"}}

19.Martí i Gadea destacava la singularitat de "La Ilengua valenciana, per la riquea de veus,  modismes i gràcia (...) superant la catalana" (Gadea: Tipos,1908, p. 298). EI alcoià (de Balones) defenia la seua autonomia respecte de la catalana, algo que també oculta del lexicòlec Corominas, saquejador impenitent de l'obra de Martí i Gadea, de la que selecciona el concordant en la seua teoria immersora.” (http://perso.wanadoo.es/rgmoya/cuandocataluna.htm)  

* Martí i Gadea destacava la singularitat de "La [[Llengua valenciana]], per la riquea de veus,  modismes i gràcia (...) superant a la catalana" <ref> Gadea. Tipos. Ed.cit. 1908, p. 298</ref>)

 

L'alcoyà (de Balones) defenia la seua autonomia respecte de la catalana, algo que també oculta el lexicòlec Corominas, saquejador impenitent de l'obra de Martí i Gadea, de la que selecciona lo concordant en la seua teoria immersora.” <ref>[http://perso.wanadoo.es/rgmoya/cuandocataluna.htm Ricart Garcia Moya] </ref>)  

 

 

 

20.  Francisco Giner Mengual , professor de llingüística de la Universitat de la Sorbona (París):

* Mossen Alcover, llingüiste mallorquí, opinava aixina del “dialecte barceloní”(=neocatalaní)

“Inventar una llengua equival a llengua artificial...Eixa és la llengua que es va inventar Pompeu Fabra prenent d'ací un poc i d'allà un atre poc pero seguint la pauta de la llengua barceloneta”... (“Cartes destapades” LLEVANT emv22/12/1982):

21. Ramón Miquel i Planes en la seua coneguda novela:” “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana.1918)  es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a  qui denomina despectivament  “llengua badaloneta”.

{{cita|dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític}}

22. Mossen Alcover, llingüiste mallorquí, opinava així del “dialecte barceloní”(=neocatalaní) : «dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític»

* Sanchis Guarner se'l recriminava Fuster:  

.23. Sanchis Guarner se'l recriminava Fuster: «Veus amb vaig contar, per favor, este llenguatge teu és semític. I morfològicament és barceloní. No podem fer passes en fals perque una cosa és el que el teu escrius i una altra distinta és la que esperen els lectors als quals nosaltres podem influir, pero no ignorar».

{{cita| «Ves amb conte, per favor, aquest llenguatge teu es semític. I morfológicamente es barceloní. No podem fer passes en fals perque una cosa es el que tu escrius i una altra distinta es la que esperen els lectors als quals nosaltres podem influir, pero no ignorar».

24. Mourelle de Lema , Catedràtic de Romanística .Universitat de Madrit.:

* Mourelle de Lema , Catedràtic de Romanística de l'Universitat de Madrit.

“Si mos fixem en el que ocorria a Catalunya, observarem que fins a Arnau de Vilanova ( valencià) i Raimundo Lulio(mallorquí) , que van nàixer pels mateixos anys (el valencià en 1238 i el mallorquí en 1235), no hi ha un sol autor que escriba en el que poguera denominar-se català, és a dir, no hi ha mes que trobadors i estos ampraven una llengua d'orige gal (el provençal)” .

{{cita|"Si mos fixem en lo que ocorria en Catalunya, observarem que fins a Arnau de Vilanova ( valencià) i Raimundo Lull(mallorquí) , que van nàixer pels mateixos anys (el valencià en 1238 i el mallorquí en 1235), no hi ha un sol autor que escriba en lo que poguera denominar-se català, és a dir, no hi ha mes que trobadors i estos ampraven una llengua d'orige gal (el provençal)” .

25. Historiador  Salvador de Madariaga : "Les diferències gramaticals entre el valencià i el català són suficients com per a haver publicat gramàtiques diferents en una antiguitat major per a la llengua valenciana", "Parlar de Paisos Catalans és fer llacets de paper en els documents històrics valencians".

*  L'Historiador  Salvador de Madariaga  

L'erudit català Ramón Miquel i Planes , gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en 1905 :" Vist el cas (de la llengua) des de Catalunya , no hi ha dubte que , quan més extremen els valencians les pretensions d'autonomia de la seua varietat idiomàtica , enfront del català (dialecte barceloní) , major necessitat hi ha per la nostra part de reivindicar la unitat llingüística de les gents que poblen la franja llevantina de la península en les Illes Balears ..." " privar a Catalunya i a la seua lliteratura de l'aportació que representa la producció de les lletres valencianes d'aquella época ".." seria deixar la nostra lliterària truncada en el centre del seu creixement i ufana ; més encara : seria arrancar de la lliteratura catalana la poesia casi per complet , perqué en cap atre moment abans de la Renaixença , ha arribat a adquirir l'esplendor amb què es mos mostra gràcies als Ausias March , als RoIç de Corella , als Jaume Roig, als Gaçull , als Fenollar i a atres cent més" .. (Pròlec del "Cansoner Satíric València dels segles XV i XVI".1905) . Per a Miquel i Planes tots els mals de la “Revolució” venien de la “reforma llingüística fabriana”  (=del químic Pompeu Fabra) .

Confessió catalana de l'espoli de la Llengua Valenciana:

I TOTS ells són AUTORS VALENCIANS (mai catalans) que diuen en els seus textos : “Estic escrivint en la meua LLENGUA materna VALENCIANA”

I tots ells són autors  valencians (mai catalans) que diuen en els seus texts : '''“Estic escrivint en la meua Llengua materna Valenciana”''' .

Per a Miquel i Planes tots els mals de la “Revolució” venien de la “reforma llingüística fabriana” (=del químic Pompeu Fabra) .

“És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'Europa dels clàssics de la qual

  no sols van aprendre els catalans, sino inclús els castellans”

. Menéndez Pidal (1 i 2)  

“CRONOLOGIA HISTÒRICA de la LLENGUA VALENCIANA” de Mª Teresa Port , Ricart Garcia Moya i J. Ignaci Culla (Diputació de València .2007)

==Referències==

==Referències==