Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
59 bytes afegits ,  00:48 22 març 2011
sense resum d'edició
Llínea 5: Llínea 5:  
El terme municipal de 106,10 km² es troba travessat pel riu [[Palància]] de Nort-oest a Sur-est sent ocupat per la [[serra d’Espadà]] en la zona nort i per la [[serra Calderona]] en la zona sur. Se situa en el camí natural que unix [[Aragó]] en la [[Comunitat Valenciana]].
 
El terme municipal de 106,10 km² es troba travessat pel riu [[Palància]] de Nort-oest a Sur-est sent ocupat per la [[serra d’Espadà]] en la zona nort i per la [[serra Calderona]] en la zona sur. Se situa en el camí natural que unix [[Aragó]] en la [[Comunitat Valenciana]].
   −
El núcleu urbà es troba situat a 358 metros d’altura, sobre dos llomes situades a la vora del riu.
+
El núcleu urbà es troba situat a 358 metros d’altura, sobre dos llomes situades a la vora del [[riu]].
    
=== Pedanies ===
 
=== Pedanies ===
Llínea 13: Llínea 13:  
=== Localitats limítrofs ===
 
=== Localitats limítrofs ===
   −
[[Altura (localitat)|Altura]], [[Castellnovo]], [[Geldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneja]], [[Sot de Ferrer]] i [[el Vall d’Almonesir]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar de Palància]], [[Algímia d’Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de València]]
+
[[Altura (localitat)|Altura]], [[Castellnovo]], [[Geldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneja]], [[Sot de Ferrer]] i [[el Vall d’Almonesir]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar de Palància]], [[Algímia d’Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de Valéncia]]
    
=== Accessos ===
 
=== Accessos ===
 
La manera més senzilla d’arribar és a través de l’autopista [[A-23]] de Sagunt a Somport. El poble es troba a 56 km de [[Valéncia]], 65 km de [[Castelló de la Plana]], 31 km de [[Sagunt]] i 87 km de [[Terol]].
 
La manera més senzilla d’arribar és a través de l’autopista [[A-23]] de Sagunt a Somport. El poble es troba a 56 km de [[Valéncia]], 65 km de [[Castelló de la Plana]], 31 km de [[Sagunt]] i 87 km de [[Terol]].
També és possible accedir en tren ya que hi ha una estació i un abaixador (Sogorp-Ciutat i Sogorp-Arraval respectivament) integrats en la [[Llínea C-5 (Proximitats Valéncia)|llínea C-5]] del núcleu de rodalia de València Valéncia-Caudiel que la conecten en Valéncia i Castelló de la Plana. Ademés també realisen una parada els trens regionals de la llínea Valéncia-Saragossa.
+
També és possible accedir en tren ya que hi ha una estació i un abaixador (Sogorp-Ciutat i Sogorp-Arraval respectivament) integrats en la [[Llínea C-5 (Proximitats Valéncia)|llínea C-5]] del núcleu de rodalia de Valéncia (Valéncia-Caudiel) que la conecten en Valéncia i Castelló de la Plana. Ademés també realisen una parada els trens regionals de la llínea Valéncia-Saragossa.
    
== Historia ==
 
== Historia ==
   −
La presència humana en Sogorp està corroborada des de temps prehistòrics ya que les restes més antigues trobades en el tossal de Sopeña situen un assentament humà entorn de l’any [[1550 a. C.|1550 a. C.]] Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, una lloma des de la que es domina el camí natural entre la costa mediterrànea i [[Aragó]].
+
La presència humana en Sogorp està corroborada des de temps prehistòrics ya que les restes més antigues trobades en el tossal de Sopeña situen un assentament humà entorn de l’any [[1550 a. C.|1550 a. C.]] Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, una lloma des de la que es domina el camí natural entre la costa [[Mar Mediterraneu|mediterrànea]] i [[Aragó]].
    
A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu|Ptolemeu]].
 
A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu|Ptolemeu]].
   −
Després de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigoda]] el primer periodo d’esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Ándalus|musulmana]]. Després d’aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[València]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish|Zayyan]] qui es convertí en l’últim rei musulmà de la [[Taifa de València]], en [[1229]]. Zayd s’havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Després del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de València en [[1238]].
+
Després de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigoda]] el primer periodo d’esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Ándalus|musulmana]]. Després d’aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish|Zayyan]] qui es convertí en l’últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s’havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Després del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en [[1238]].
   −
Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l’enemistat del bisbat de València, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l’acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en [[1259]].
+
Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l’enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l’acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en [[1259]].
    
Des de la reconquista l'importància de Sogorp fon creixent fins a arribar a ser residència del rei [[Martí I d’Aragó]] durant el [[segle XIV]] a causa del matrimoni d’este en la sogorbina [[Maria de Lluna]].
 
Des de la reconquista l'importància de Sogorp fon creixent fins a arribar a ser residència del rei [[Martí I d’Aragó]] durant el [[segle XIV]] a causa del matrimoni d’este en la sogorbina [[Maria de Lluna]].
Llínea 33: Llínea 33:  
En [[1435]] va passar de formar part del patrimoni real a les mans de l’infant Enric després de la creació del [[Senyoriu de Sogorp]] per part de [[Alfons V d'Aragó]] ''El Magnànim'' per a compensar l’infant de les pèrdues que havia patit en el [[Regne de Castella]]. En [[1459]], [[Joan II d’Aragó]] li va otorgar el títul de ciutat ducal, sent el seu primer [[duc de Sogorp]] l’infant [[Enric d’Aragó]] també nomenat "Infant Fortuna" lo que va causar una insurrecció popular. En el segle XVII este títul abandonà la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de [[Medinaceli]].
 
En [[1435]] va passar de formar part del patrimoni real a les mans de l’infant Enric després de la creació del [[Senyoriu de Sogorp]] per part de [[Alfons V d'Aragó]] ''El Magnànim'' per a compensar l’infant de les pèrdues que havia patit en el [[Regne de Castella]]. En [[1459]], [[Joan II d’Aragó]] li va otorgar el títul de ciutat ducal, sent el seu primer [[duc de Sogorp]] l’infant [[Enric d’Aragó]] també nomenat "Infant Fortuna" lo que va causar una insurrecció popular. En el segle XVII este títul abandonà la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de [[Medinaceli]].
   −
En el segle XVIII durant la ilustració la ciutat vixqué un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al segle XIX en el que arribà a disputar la capitalitat de la província en [[Castelló de la Plana]]. Durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] fon ocupada pel mariscal [[Louis Gabriel Suchet]]. Ademés les [[guerres carlistes]] com la [[Guerra Civil espanyola]] causaren greus danys en el seu patrimoni cultural.
+
En el [[segle XVIII]] durant la ilustració la ciutat vixqué un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al [[segle XIX]] en el que arribà a disputar la capitalitat de la província en [[Castelló de la Plana]]. Durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] fon ocupada pel mariscal [[Louis Gabriel Suchet]]. Ademés les [[guerres carlistes]] com la [[Guerra Civil espanyola]] causaren greus danys en el seu patrimoni cultural.
    
Des del segle XIX s'inicià un periodo de decadència en que la seua població es mantingué estable en els set mil i els huit mil habitants fins a principis del segle XX en que va ser perdent importància relativa a causa de l’auge de [[Castelló de la Plana]] i de l’àrea urbana que s’ha format en la costa de la província.
 
Des del segle XIX s'inicià un periodo de decadència en que la seua població es mantingué estable en els set mil i els huit mil habitants fins a principis del segle XX en que va ser perdent importància relativa a causa de l’auge de [[Castelló de la Plana]] i de l’àrea urbana que s’ha format en la costa de la província.
   −
No obstant això l’inici del segle XXI ha vist un important creiximent demogràfic i la transformació de la localitat en un dels principals destins de turisme d’interior de tota la [[Comunitat Valenciana]].
+
No obstant això l’inici del [[segle XXI]] ha vist un important creiximent demogràfic i la transformació de la localitat en un dels principals destins de turisme d’interior de tota la [[Comunitat Valenciana]].
    
== Economia ==
 
== Economia ==
Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importància en l’economia sogorbina. Ha tingut una relativa importància com a centre ganader (porcí i oví) pero si en alguna cosa ha destacat ha segut en l’agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil cultivant-se en ella sobretot arbres fruiters ([[taronja|taronges]], [[nyispro]]s, [[Diospyros kaki|caquis]], [[cirera]]s, [[Prunus armeniaca|albercocs]]). A més les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'[[oliva|olivera]], [[armela|armeler]] i [[Ceratonia siliqua|garrofera]]. La mineria ha tingut una importància menor pero s’ha de destacar l’extracció d’argiles i algeps.
+
Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importància en l’economia sogorbina. Ha tingut una relativa importància com a centre ganader (porcí i oví) pero si en alguna cosa ha destacat ha segut en l’agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil cultivant-se en ella sobretot arbres fruiters ([[taronja|taronges]], [[nyispro]]s, [[Diospyros kaki|caquis]], [[cirera]]s, [[Prunus armeniaca|albercocs]]). Ademés les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'[[oliva|olivera]], [[armela|armeler]] i [[Ceratonia siliqua|garrofera]]. La mineria ha tingut una importància menor pero s’ha de destacar l’extracció d’argiles i algeps.
    
Sogorp ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, la qual cosa ha otorgat una gran importància al sector servicis, que ara s’ha vist incrementada per l’auge del turisme rural.
 
Sogorp ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, la qual cosa ha otorgat una gran importància al sector servicis, que ara s’ha vist incrementada per l’auge del turisme rural.
Llínea 66: Llínea 66:  
* '''[[Catedral Basílica de Sogorp|Catedral Basílica]]''' Es va iniciar la seua construcció en el [[segle XIII]] adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, el torrelló de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada l’any [[1791]] d’estil academiciste. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a que s’adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.
 
* '''[[Catedral Basílica de Sogorp|Catedral Basílica]]''' Es va iniciar la seua construcció en el [[segle XIII]] adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, el torrelló de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada l’any [[1791]] d’estil academiciste. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a que s’adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.
   −
* '''Museu catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s’accedix per una escala del [[segle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció després del museu de Belles Arts de [[València]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l’antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]]
+
* '''Museu catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s’accedix per una escala del [[segle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció després del museu de Belles Arts de [[Valéncia]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l’antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]]
    
* '''Iglésia de Sant Martí'''
 
* '''Iglésia de Sant Martí'''
Llínea 82: Llínea 82:     
* '''Torre de la presó''' Està torre del segle XIV situada junt en una de les antigues portes d’accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que van ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m.  
 
* '''Torre de la presó''' Està torre del segle XIV situada junt en una de les antigues portes d’accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que van ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m.  
 +
 
* '''Ajuntament''' Antic palau Ducal, fon construït en la primera mitat del [[segle XVI]]. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la [[Cartoixa de Vall de Crist]] de la veïna localitat de [[Altura (Castelló)|Altura]].  
 
* '''Ajuntament''' Antic palau Ducal, fon construït en la primera mitat del [[segle XVI]]. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la [[Cartoixa de Vall de Crist]] de la veïna localitat de [[Altura (Castelló)|Altura]].  
   Llínea 87: Llínea 88:     
* '''Castell de l’estrela''' L’antic alcasser medieval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del [[segle XVIII]]. Les torres i murs que hui en dia es poden vore, corresponen a la fortificació duta a terme entre [[1875]] i [[1876]], en motiu de la segona guerra Carlina. Pero les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors.
 
* '''Castell de l’estrela''' L’antic alcasser medieval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del [[segle XVIII]]. Les torres i murs que hui en dia es poden vore, corresponen a la fortificació duta a terme entre [[1875]] i [[1876]], en motiu de la segona guerra Carlina. Pero les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors.
* '''Font de les cinquantes''' canelles Situada a un quilómetro del núcleu urbà en un parage pròxim al [[riu]] destaca per tindre una canella en l’escut de cada província espanyola
+
* '''Font de les cinquantes''' canelles Situada a un quilómetro del núcleu urbà en un parage pròxim al [[riu]] destaca per tindre una canella en l’escut de cada província espanyola.
 +
 
 
* '''[[Museu d’arqueologia i etnologia de Sogorp]]''' Es construí en l’any [[1792]], fonts municipals i per orde del rei [[Carles IV d’Espanya|Carles IV]], segons resa en l'inscripció de la frontera.
 
* '''[[Museu d’arqueologia i etnologia de Sogorp]]''' Es construí en l’any [[1792]], fonts municipals i per orde del rei [[Carles IV d’Espanya|Carles IV]], segons resa en l'inscripció de la frontera.
   Llínea 97: Llínea 99:     
== Festes ==
 
== Festes ==
A lo llarc de l’any es produïxen quantitat d’actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas. Actes festius més nous com les falles de Sant Josep i la fira medieval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En Decembre i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies de que venen a visitar-la. No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l’últim dissabte d’Agost comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la [[Cova Santa]]. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d’Interés turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l’últim dissabte d’Agost. Durant la segona semana destaca la [[entrada de bous i cavalls]] declarada festa d’Interés Turístic Internacional.
+
A lo llarc de l’any es produïxen quantitat d’actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas.  
 +
 
 +
Actes festius més nous com les [[falles]] de Sant Josep i la fira medieval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En [[decembre]] i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies de que venen a visitar-la.  
 +
 
 +
No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l’últim dissabte d’[[agost]] comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la [[Cova Santa]]. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d’Interés turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l’últim dissabte d’agost. Durant la segona semana destaca la [[entrada de bous i cavalls]] declarada festa d’Interés Turístic Internacional.
    
== Política ==
 
== Política ==
124 521

edicions

Menú de navegació