126 672
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − == Visca el '''Català''' i tots els seus dialectes: barceloní, menorquí, mallorquí, valencià... ==+ + + + − Perquè els espanyols no ens prenguin el que és nostre, unitat catalana ara i sempre! + + + − + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Revertides les edicions de Blaver (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Vinatea
{{desambiguació}}
La '''estructura''' (del [[llatí]] ''structūra'') és la disposició i [[orde]] de les parts dins d'un tot. També pot entendre's com un sistema de [[concepte]]s coherents enllaçats, l'objectiu del qual és precisar la [[essència]] de l'objecte d'estudi. Tant la [[realitat]] com el [[llenguage]] tenen estructura. Un dels objectius de la [[semàntica]] i de la [[ciència]] consistix en el fet que l'estructura del llenguage reflectixca fidelment l'estructura de la realitat.
== En Filosofia, antropologia i llingüística ==
El concepte d'estructura és bàsic per al moviment intelectual denominat [[estructuralisme (filosofia)|estructuralisme]], desenrollat per autors com [[Claude Lévi-straus]] (''Antropologia Estructural'', 1958) a partir de l'obra de [[Ferdinand de Saussure]] (''Curs de Llingüística General'', [[1914]]).
== En Astronomia ==
=== Estructura estelar ===
La [[estructura estelar]] és la disposició interna de les [[estrela|estrele]]s i la seua forma. El model més simple d'estructura estelar és el de [[simetria]] [[Esfera|esfèrica]], en condició d'equilibri hidrostàtic. Les estreles es componen de [[Núcleu estelar|núcleu]], [[Mant estelar|mant]] i [[Atmòsfera estelar|atmòsfera]].
'''SÍ ALS PAÏSOS CATALANS'''.
=== Estructura de l'univers ===
'''MAI NOS FAREU ESPANYOLS'''
Les estreles s'organisen en [[galàxia|galàxie]s. En la [[estructura a gran escala de l'univers]] les galàxies formen [[agrupacions galàctiques]].
== En les arts ==
=== Estructura musical ===
En [[música]], s'utilisa la [[Forma musical|estructura musical]] (morfologia o arquitectura musical) com a sinònim de forma musical, és dir, l'organisació de les idees musicals. La forma musical es compon de [[ritme]], [[melodia]] i [[harmonia]]. És el conjunt i orde de les notes musicals que li donen un format al so empleat.
== En Ciències aplicades ==
=== En informàtica ===
==== Estructura de senyes ====
En [[programació]], una [[estructura de dates]] és una forma d'organisar un conjunt de [[senya|senyes]] elementals (una senya elemental és la mínima informació que es té en el sistema) en l'objectiu de facilitar la manipulació d'estes senyes com un tot o individualment.
==== Estructures de control ====
En programació, les [[estructures de control]] permeten modificar el [[fluix d'eixecució]] de les [[Instrucció|instruccions]] d'un [[Programa informàtic|programa]]. En les estructures de control es pot eixecutar instruccions de forma condicionada.
=== En ingenieria ===
Dins de l'àmbit de l'ingenieria civil, es coneix en el nom d'estructura a tota [[construcció]] destinada a soportar el seu propi [[pes]] i la presència d'accions exteriors ([[|força|forces]], [[moment]]s, [[càrrega tèrmica|carregues tèrmiques]], etc.) sense perdre les condicions de funcionalitat per a les que fon concebuda esta. Una estructura té un número de [[Graus de llibertat (ingenieria)|graus de llibertat]] negatiu o zero, per la qual cosa els únics desplaçaments que pot patir són resultat de [[Deformació|deformacions]] internes. La [[ingenieria estructural]] és la branca de l'ingenieria que estudia el proyecte d'estructures i el càlcul del seu [[equilibri]] i [[resistència de materials|resistència]].
== En Ciències socials ==
=== Estructura demogràfica ===
En [[Demografia]], la [[estructura demogràfica]] estudia com està formada la població d'un [[país]], [[regió]] o [[ciutat]], classificant-la per [[Paper de gènero|genero]], [[edat]], factors socials, distribució de la riquea, etc. Esta estructura se sol representar per mig de [[Piràmide de població|piràmides de població]] i reflexa el creiximent i el descens de la població, deguts a naiximents i defuncions, o be a [[Migració (demografia)|moviments migratoris]].
=== Estructura social ===
En [[sociologia]], la [[estructura social]] és el concepte que descriu la forma que adopta el sistema global de les relacions entre [[individu|individues]], per a explicar les relacions sistemàtiques que vinculen membres d'una determinada [[comunitat]] encara que no es troben en cap moment en contacte directe.
=== Estructura de personalitat ===
En [[sicologia]], la [[estructura de personalitat]] és el conjunt de característiques personals d'un [[subjecte (filosofia)|subjecte]] humà que determinen el seu [[comportament]]. Segons [[Hans Jürgen Eysenck]], l'estructura de personalitat posseïx tres "dimensions": [[Inteligència]], [[temperament]] i [[caràcter]].
=== Estructura per al Marxisme ===
Per al [[marxisme]] i atres enfocaments denominats [[materialisme|materialistes]] (en les seues diverses variants: [[materialisme dialèctic]], [[materialisme històric]], [[materialisme cultural]], etc.), l'estructura és el conjunt de [[relacions de producció]] tant tècniques com socials (equivalent a la [[economia]] i la [[societat]]). Mentres que la [[superestructura (marxisme)|superestructura]] (equivalent a la [[política]] i la [[ideologia]]) ve [[determinisme|determinada]] per ella. Per al marxisme per tant l'estructura és la part decisiva de la realitat social.
Independentment del concepte marxiste d'estructura, hi ha un corrent [[estructuralisme (filosofia)|estructuralista]] dins del marxisme, de la que és eixemple l'obra de [[Louis Althuser]].
Alguns autors dins de la [[antropologia social]] com [[Marvin Harris]] usen la distinció tripartida de ''infraestructura, estructura i supraestructura''. La ''infraestructura'' ací designaria el conjunt de tecnologies disponibles, les restriccions ambientals i climàtiques; la ''estructura'', el conjunt de relacions jeràrquiques tant de producció com socials (de fet este estrat inclou qualsevol tret que definix com està organisada una determinada societat); la ''supraestructura'', igual que en el marxisme, està formada per la ideologia, valors, creències i racionalisacions sobre els atres aspectes de la societat. En el materialisme cultural s'emfatisa el paper preponderant de la infraestructura.
== En matemàtiques ==
=== Estructura algebraica ===
En [[matemàtiques]], més particularment en [[àlgebra]], una [[estructura algebraica]] és un objecte matemàtic format per un [[conjunt]] no buit combinat en una o diverses [[Llei de composició|lleis de composició interna]], eventualment completades per un orde o una [[topologia]], el tot satisfent un cert número de [[axioma]].
=== Estructura de categoria ===
En matemàtiques, una mateixa estructura es pot trobar en diversos contexts. L'estructura ha d'incloure clarament tant al [[espai topològic]] així com les nocions estàndart de l'àlgebra abstracta. L'[[Estructura (teoria de categories)|estructura de categoria]] no és, estrictament, una estructura algebraica.
=== Extensions ===
Un concepte matemàtic important és el de [[extensió (matemàtica)|extensió]]. Un extensió d'una estructura matemàtica <math>(A,\mathcal{E})</math> és un conjunt <math>B\supseteq A</math> tal que l'estructura s'estén de manera "compatible" sobre este conjunt més gran, de tal manera que hi ha un [[morfisme]] [[Funció inyectiva|inyectiu]] d'estructures <math>\phi: (A,\mathcal{E}) \to (B,\mathcal{E}')</math>
== Vore també ==
*[[Estructuralisme]]
*[[Infraestructura]]
*[[Ordenament]]
*[[Estructura pretesada]]
{{Traduït de|es|Estructura}}