En el [[segle XIII]], el terme municipal de Setaigües era el que posava fi al [[Regne de Valéncia]] i tal circumstancia li havia donat la importància que solen tindre les zones frontereres. Puix el fet de marcar el llímit ab el [[Regne de Castella]] havia mereixcut la atenció dels monarques del nostre Regne, començant per [[Jaume I]], qui al conquistar la població se ocupa de deixar-la en poder de persones de la seua confiança i concedí en feu honrós Setaigües a Berenguela Ferrandis i a Pedro Ferrandis, respectant que els [[mahometans]] que hi havia continuaren habitant la vila, fins a que a causa de una sublevació del seu caudill musulmà foren expulsats del poble i se establiren famílies cristianes. Ab este motiu el 18 d'agost de [[1260]] el infant D. Jaume, fill del Conquistador, otorga la Carta Pobla de Setaigües a favor de Miguel de Pedro de Portaguerra i atres 30 pobladors de la seua confiança. | En el [[segle XIII]], el terme municipal de Setaigües era el que posava fi al [[Regne de Valéncia]] i tal circumstancia li havia donat la importància que solen tindre les zones frontereres. Puix el fet de marcar el llímit ab el [[Regne de Castella]] havia mereixcut la atenció dels monarques del nostre Regne, començant per [[Jaume I]], qui al conquistar la població se ocupa de deixar-la en poder de persones de la seua confiança i concedí en feu honrós Setaigües a Berenguela Ferrandis i a Pedro Ferrandis, respectant que els [[mahometans]] que hi havia continuaren habitant la vila, fins a que a causa de una sublevació del seu caudill musulmà foren expulsats del poble i se establiren famílies cristianes. Ab este motiu el 18 d'agost de [[1260]] el infant D. Jaume, fill del Conquistador, otorga la Carta Pobla de Setaigües a favor de Miguel de Pedro de Portaguerra i atres 30 pobladors de la seua confiança. |