Diferència entre les revisions de "La Casa de Papel"
Pàgina nova, en el contingut: «'''La Casa de Papel''' és una sèrie de televisió espanyola de drama i atraco creada per Álex Pina. La sèrie va ser estrenada el 2 de maig de 2017 e…» |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''La Casa de Papel''' és una sèrie de televisió espanyola de drama i atraco creada per [[Álex Pina]]. La sèrie va ser estrenada el 2 de maig de [[2017]] en la cadena espanyola [[Antena 3]], i posteriorment va ser adquirida per [[Netflix]], que la va distribuir internacionalment. | '''La Casa de Papel''' és una sèrie de [[televisió]] espanyola de drama i atraco creada per [[Álex Pina]]. La sèrie va ser estrenada el [[2 de maig]] de [[2017]] en la cadena espanyola [[Antena 3]], i posteriorment va ser adquirida per [[Netflix]], que la va distribuir internacionalment. | ||
== Argument == | == Argument == | ||
La sèrie seguix a un grup de lladres liderats per un home misteriós conegut com "El Professor". El grup planeja i executa dos atracos ambiciosos: primer a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, i després al [[Banc d'Espanya]]. Els membres de la banda utilisen noms de ciutats com a àlies per a mantindre les seues identitats en secret. | La sèrie seguix a un grup de lladres liderats per un home misteriós conegut com "El Professor". El grup planeja i executa dos atracos ambiciosos: primer a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, i després al [[Banc d'Espanya]]. Els membres de la banda utilisen noms de ciutats com a àlies per a mantindre les seues identitats en secret. | ||
== Personages principals == | == Personages principals == | ||
*El Professor (Álvaro Morte): El cervell darrere dels atracos. | * El Professor (Álvaro Morte): El cervell darrere dels atracos. | ||
*Tòquio (Úrsula Corberó): La narradora i una de les atracadores més impulsives. | * Tòquio (Úrsula Corberó): La narradora i una de les atracadores més impulsives. | ||
*Berlín (Pedro Alonso): El líder del grup dins de la Fàbrica de Moneda. | * Berlín (Pedro Alonso): El líder del grup dins de la Fàbrica de Moneda. | ||
*Nairobi (Alba Flores): L'experta en falsificació. | * Nairobi (Alba Flores): L'experta en falsificació. | ||
*Río (Miguel Herrán): El jove hacker del grup. | * Río (Miguel Herrán): El jove hacker del grup. | ||
*Denver (Jaime Lorente): El fill d'un atre membre de la banda. | * Denver (Jaime Lorente): El fill d'un atre membre de la banda. | ||
*Moscou (Paco Tous): El pare de Denver i expert en mineria. | * Moscou (Paco Tous): El pare de Denver i expert en mineria. | ||
*Hèlsinki (Darko Peric) i Oslo (Roberto García): Els musculosos del grup. | * Hèlsinki (Darko Peric) i Oslo (Roberto García): Els musculosos del grup. | ||
== Producció i emissió == | == Producció i emissió == | ||
La sèrie va ser produïda inicialment per [[Atresmedia]] en colaboració en Vancouver Media. | La sèrie va ser produïda inicialment per [[Atresmedia]] en colaboració en Vancouver Media. Despuix de l'èxit internacional en Netflix, la plataforma de streaming va adquirir els drets globals i va produir noves temporades. | ||
== Recepció == | == Recepció == | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Impacte cultural == | == Impacte cultural == | ||
La sèrie ha tingut un impacte significatiu en la cultura popular. Els vestits rojos i les màscares de [[Salvador Dalí]] utilisats pels atracadors s'han convertit en icones reconegudes mundialment, i s'han utilisat en diverses manifestacions i protestes com a símbol de resistència. | La sèrie ha tingut un impacte significatiu en la cultura popular. Els vestits rojos i les màscares de [[Salvador Dalí]] utilisats pels atracadors s'han convertit en icones reconegudes mundialment, i s'han utilisat en diverses manifestacions i protestes com a símbol de resistència. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
*[[Sèries de televisió d'Espanya]] | * [[Sèries de televisió d'Espanya]] | ||
*[[Netflix]] | * [[Netflix]] | ||
[[Categoria:Sèries de televisió]] | [[Categoria:Sèries de televisió]] | ||
[[Categoria:Cultura d'Espanya]] | [[Categoria:Cultura d'Espanya]] | ||
Última revisió del 12:57 18 gin 2026
La Casa de Papel és una sèrie de televisió espanyola de drama i atraco creada per Álex Pina. La sèrie va ser estrenada el 2 de maig de 2017 en la cadena espanyola Antena 3, i posteriorment va ser adquirida per Netflix, que la va distribuir internacionalment.
Argument
[editar | editar còdic]La sèrie seguix a un grup de lladres liderats per un home misteriós conegut com "El Professor". El grup planeja i executa dos atracos ambiciosos: primer a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, i després al Banc d'Espanya. Els membres de la banda utilisen noms de ciutats com a àlies per a mantindre les seues identitats en secret.
Personages principals
[editar | editar còdic]- El Professor (Álvaro Morte): El cervell darrere dels atracos.
- Tòquio (Úrsula Corberó): La narradora i una de les atracadores més impulsives.
- Berlín (Pedro Alonso): El líder del grup dins de la Fàbrica de Moneda.
- Nairobi (Alba Flores): L'experta en falsificació.
- Río (Miguel Herrán): El jove hacker del grup.
- Denver (Jaime Lorente): El fill d'un atre membre de la banda.
- Moscou (Paco Tous): El pare de Denver i expert en mineria.
- Hèlsinki (Darko Peric) i Oslo (Roberto García): Els musculosos del grup.
Producció i emissió
[editar | editar còdic]La sèrie va ser produïda inicialment per Atresmedia en colaboració en Vancouver Media. Despuix de l'èxit internacional en Netflix, la plataforma de streaming va adquirir els drets globals i va produir noves temporades.
Recepció
[editar | editar còdic]"La Casa de Papel" va rebre aclamació crítica i es va convertir en un fenomen global. Va guanyar diversos premis, incloent el Premi Emmy Internacional a la Millor Sèrie Dramàtica en 2018.
Impacte cultural
[editar | editar còdic]La sèrie ha tingut un impacte significatiu en la cultura popular. Els vestits rojos i les màscares de Salvador Dalí utilisats pels atracadors s'han convertit en icones reconegudes mundialment, i s'han utilisat en diverses manifestacions i protestes com a símbol de resistència.