524
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − Desde el punt de vista objectiu i segons la majoria de la Doctrina científica del Dret, se diu del conjunt de normes i regles que regulen la vida social, siguent esta la principal funció del Dret, pero al mateix temps establix les facultats, prerrogatives que ténen cadascú dels que integren eixa societat(dret subjetiu).+ − + − + − + − + + + +
sense resum d'edició
'''DEFINICIÓ'''
'''DEFINICIÓ'''
El Dret es l'ordre normatiu i institucional de la conducta humana en societat inspirat en postulats de justícia, la qual té com a base les relacions socials existents que determinen el seu contingut i caràcter. En atres paraules, es el conjunt de normes que regulen la convivència social i permitixen resoldre els conflictes interpersonals.
El Dret és l'orde normatiu i institucional de la conducta humana en societat inspirat en postulats de justícia, la qual té com a base les relacions socials existents que determinen el seu contingut i caràcter. En atres paraules, és el conjunt de normes que regulen la convivència social i permitixen resoldre els conflictes interpersonals.
La definició d'ans dona conte del Dret positiu o efectiu, pero no explica el seu fonament; per això, juristes, filòsofs i teòrics del Dret han proposat a lo llarc de l'història diverses definicions alternatives, i distintes teories jurídiques sense que n'hi haja, fins hui, unanimitat sobre la seua validea. L'estudi del concepte del Dret lo realisa una de les seues rames, la Filosofia del Dret.
La definició d'ans dona conte del Dret positiu o efectiu, pero no explica el seu fonament; per això, juristes, filòsofs i teòrics del Dret han propost a lo llarc de l'història diverses definicions alternatives, i distintes teories jurídiques sense que n'hi haja, fins hui, unanimitat sobre la seua validea. L'estudi del concepte del Dret lo realisa una de les seues rames, la Filosofia del Dret.
Des d'el punt de vista objectiu i segons la majoria de la Doctrina científica del Dret, se diu del conjunt de normes i regles que regulen la vida social, seent esta la principal funció del Dret, pero al mateix temps establix les facultats, prerrogatives que tenen cadascú dels que integren eixa societat(dret subjectiu).
La doctrina mantinguda pel professor Reale, la "tridimensinalitat del Dret", es recollida per la definició de Elías Díaz: " sistema normatiu positiu que intenta organisar la societat segons una certa concepció de justícia". El Dret tindria tres dimensions:
La doctrina mantinguda pel professor Reale, la "tridimensinalitat del Dret", és recollida per la definició d'Elías Díaz: " sistema normatiu positiu que intenta organisar la societat segons una certa concepció de justícia". El Dret tindria tres dimensions:
- Dimensió normativa
- Dimensió normativa
- Dimensió social(como s'accepta i s'aplica)
- Dimensió social(cóm s'accepta i s'aplica)
- Dimensió valorativa(millorar l'aplicació de la norma sempre que siga possible)
- Dimensió valorativa(millorar l'aplicació de la norma sempre que siga possible)
'''DIFERÉNCIA DRET PÚBLIC I DRET PRIVAT'''
'''DIFERÈNCIA DRET PÚBLIC I DRET PRIVAT'''
Les normes del Dret Civil son de Dret privat, eixa es la concepció tradicional(hui en dia la majoria de la Doctrina està convençuda de que no se pot fixar una llínia definitiva divisòria entre l'un i l'atre.
Les normes del Dret Civil són de Dret privat, eixa és la concepció tradicional (hui en dia, la majoria de la Doctrina està convençuda de que no se pot fixar una llínia definitiva divisòria entre l'un i l'atre).
(articul no finalisat)
(articul no finalisat)
[[Categoria:Dret]]