123 959
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|200px|<center> Ceba</center> thumb|right|200px|<center> Ceba</center> La '''ceba''' (Allium cepa L. ) és una...».
[[Image:Ceba1.jpg|thumb|right|200px|<center> Ceba</center>]]
[[Image:Ceba2.jpg|thumb|right|200px|<center> Ceba</center>]]
La '''ceba''' (Allium cepa L. ) és una planta herbàcea bulbosa de la família de les tiliàcees.
== Particularitats ==
Originària de l'[[Àsia]] central, actualment la ceba és un dels ingredients indispensables de la cuina mediterrànea.
Té un únic bulp gran, de forma ovoide. El seu desenroll és bienal i arriba fins a 1 m de llargària. Les seues fulles són semicilíndriques i naixen d'un bulp subterràneu, proveït d'arrels superficials. El seu brot és erecte i habitualment s'origina en el segon [[any]] de maduració de la planta. Al seu extrem té una umbela de flors blanques o rosades.
Al ser tallat, el bulp desprén un oli volàtil sulfurat que produïx llagrimeig per irritació de la [[conjuntiva]].
Utilisada primordialment en la gastronomia, de manera secundària la ceba també té fama com a planta medicinal, i ha estat utilisada en el tractament de l'[[asma]], la [[diabetis]], la [[hipertensió]], etc.
== Cultiu de la ceba ==
Té una forta resistència a la secada encara que no li pot faltar l'[[aigua]] durant l'engrandiment del bulp. Quan es fa en règim de secà, per tal d'aprofitar els mesos habitualment menys secs, s'utilisen les varietats primerenques que ya es cullen en [[maig]] o en [[juny]] abans de les fortes calors de l'[[estiu]]. Si les cebes passen una excessiva penúria d'aigua resulten molt coents i en bulp poc desenrollat.
Actualment en agricultura extensiva es sembra directa pero tradicionalment es fea un planter que es transplantava al cap de uns dos mesos a finals de l'autumne o a finals d'hivern i principi de [[primavera]].
Un problema fisiològic molt corrent és que algunes cebes s'"espiguen" (creix el tàlem floral) quan passen fret a l'hivern i llavors ya no fan el bulp.
== Components actius principals ==
Els principals components són (entre paréntesis, les quantitats aproximades en 100 gr. de ceba):
• Minerals: conté principalment [[potassi]], [[fòsfor]],[[calci]], [[magnesi]], [[sodi]], [[sofre]] i, en quantitats menors, [[ferro]], [[manganés]], [[zinc]], [[coure]] i [[seleni]].
• [[Vitamina|Vitamines]]: C , E , K , B1, B2, B3, B6, B9.
• [[Oli]] essencial en molts components sulfurosos.
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Hortalices]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Plantes medicinals]]
== Referències ==
{{traduït de|ca|All}}
[[Image:Ceba2.jpg|thumb|right|200px|<center> Ceba</center>]]
La '''ceba''' (Allium cepa L. ) és una planta herbàcea bulbosa de la família de les tiliàcees.
== Particularitats ==
Originària de l'[[Àsia]] central, actualment la ceba és un dels ingredients indispensables de la cuina mediterrànea.
Té un únic bulp gran, de forma ovoide. El seu desenroll és bienal i arriba fins a 1 m de llargària. Les seues fulles són semicilíndriques i naixen d'un bulp subterràneu, proveït d'arrels superficials. El seu brot és erecte i habitualment s'origina en el segon [[any]] de maduració de la planta. Al seu extrem té una umbela de flors blanques o rosades.
Al ser tallat, el bulp desprén un oli volàtil sulfurat que produïx llagrimeig per irritació de la [[conjuntiva]].
Utilisada primordialment en la gastronomia, de manera secundària la ceba també té fama com a planta medicinal, i ha estat utilisada en el tractament de l'[[asma]], la [[diabetis]], la [[hipertensió]], etc.
== Cultiu de la ceba ==
Té una forta resistència a la secada encara que no li pot faltar l'[[aigua]] durant l'engrandiment del bulp. Quan es fa en règim de secà, per tal d'aprofitar els mesos habitualment menys secs, s'utilisen les varietats primerenques que ya es cullen en [[maig]] o en [[juny]] abans de les fortes calors de l'[[estiu]]. Si les cebes passen una excessiva penúria d'aigua resulten molt coents i en bulp poc desenrollat.
Actualment en agricultura extensiva es sembra directa pero tradicionalment es fea un planter que es transplantava al cap de uns dos mesos a finals de l'autumne o a finals d'hivern i principi de [[primavera]].
Un problema fisiològic molt corrent és que algunes cebes s'"espiguen" (creix el tàlem floral) quan passen fret a l'hivern i llavors ya no fan el bulp.
== Components actius principals ==
Els principals components són (entre paréntesis, les quantitats aproximades en 100 gr. de ceba):
• Minerals: conté principalment [[potassi]], [[fòsfor]],[[calci]], [[magnesi]], [[sodi]], [[sofre]] i, en quantitats menors, [[ferro]], [[manganés]], [[zinc]], [[coure]] i [[seleni]].
• [[Vitamina|Vitamines]]: C , E , K , B1, B2, B3, B6, B9.
• [[Oli]] essencial en molts components sulfurosos.
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Hortalices]]
[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Plantes medicinals]]
== Referències ==
{{traduït de|ca|All}}