Diferència entre les revisions de "Raïm"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:raimobert.png|200px|right]] | [[Image:raimobert.png|200px|right]] | ||
| − | El '''raïm''' és una fruita obtinguda de la cep. Els raïms, grans de raïm, venen en arracades i son chicotetes i dolços. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir most, vi i vinagre. | + | El '''raïm''' és una fruita obtinguda de la cep. Els raïms, grans de raïm, venen en arracades i son chicotetes i dolços. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir [[most]], [[vi]] i [[vinagre]]. |
Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims. Poden ser negres, morades, grogues, dorades, púrpura, rosades, marrons, ataronjades o blanques, encara que estes últimes son realment verts i evolutivament procedixen de les raims roges en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació. | Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims. Poden ser negres, morades, grogues, dorades, púrpura, rosades, marrons, ataronjades o blanques, encara que estes últimes son realment verts i evolutivament procedixen de les raims roges en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació. | ||
Revisió de 19:55 20 oct 2010
El raïm és una fruita obtinguda de la cep. Els raïms, grans de raïm, venen en arracades i son chicotetes i dolços. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir most, vi i vinagre.
Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims. Poden ser negres, morades, grogues, dorades, púrpura, rosades, marrons, ataronjades o blanques, encara que estes últimes son realment verts i evolutivament procedixen de les raims roges en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació.
Com a fruita seca se li diu pasa.
Referencies
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Uva de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.