Canvis

[[Image:Estats federats.png|thumb|right|300px|Estats federals del món.]]

[[Image:Estats federats.png|thumb|right|300px|<center>Estats federals del món.</center>]]

Una '''federació''' (del [[Idioma llatí|llatí]] ''fœdus'', "pacte") és un Estat conformat per la reunió de vàries entitats territorials. També sol denominar-se estat federal o república federal, i generalment, té un sistema polític [[República|republicà]] i excepcionalment [[Monarquia|monàrquic]].

Una '''federació''' (del [[Idioma llatí|llatí]] ''fœdus'', "pacte") és un Estat conformat per la reunió de vàries entitats territorials. També sol denominar-se estat federal o república federal, i generalment, té un sistema polític [[República|republicà]] i excepcionalment [[Monarquia|monàrquic]].

Les parts que composen una federació se coneix generalment en el nom d'estats per lo que per a diferenciar-los dels "estats nacionals" solen ser nomenats "estats federats". Dits estats poden considerar-se dotats de certa soberania, ya que certes competències els queden reservades en exclusió del govern federal. En tot i això, una federació és algo més que una mera alliança d'estats independents. Els estats que formen una federació no solen tindre competència en assunts de política exterior i per tant carixen de la consideració d'independents baix el dret internacional.

Les parts que composen una federació se coneix generalment en el nom d'estats per lo que per a diferenciar-los dels "estats nacionals" solen ser nomenats "estats federats". Dits estats poden considerar-se dotats de certa soberania, ya que certes competències els queden reservades en exclusió del govern federal. En tot i això, una federació és algo més que una mera alliança d'estats independents. Els estats que formen una federació no solen tindre competència en assunts de política exterior i per tant carixen de la consideració d'independents baix el dret internacional.

Alguns països utilisen noms distints (i distintius) per a denominar a les seues parts federades: en [[Suissa]] se coneixen com "cantons" i en CAnadà se les denomina "províncies".

Alguns països utilisen noms distints (i distintius) per a denominar a les seues parts federades: en [[Suissa]] se coneixen com "cantons" i en [[Canadà]] se les denomina "províncies".

Les federacions normalment exhibixen una estructura administrativa en la que dos nivells govern eixercixen les seues facultats sobre una sola jurisdicció, quedant algunes atribucions reservades al govern federal, atres als governs locals, i un tercer grup d'elles que poden ser concurrents. Poden donar-se excepcions en les quals algunes parts de la federació queden baix control directe del govern fedreal, com ocorrix en el cas dels 'territoris' autònoms de Canadà i Austràlia, en el Districte de Colúmbia dels Estats Units aixina com el Distrit Federal en Mèxic. En este últim cas, el govern federal està dotat de facultats consitucionals especials en matèria d'instalació i remoció d'algunes estructures del govern local, lo que impedix que la entitat siga un verdader estat federat.

Les federacions normalment exhibixen una estructura administrativa en la que dos nivells govern eixercixen les seues facultats sobre una sola jurisdicció, quedant algunes atribucions reservades al govern federal, atres als governs locals, i un tercer grup d'elles que poden ser concurrents. Poden donar-se excepcions en les quals algunes parts de la federació queden baix control directe del govern fedreal, com ocorrix en el cas dels 'territoris' autònoms de Canadà i [[Austràlia]], en el Districte de Colúmbia dels [[Estats Units]] aixina com el Distrit Federal en [[Mèxic]]. En este últim cas, el govern federal està dotat de facultats consitucionals especials en matèria d'instalació i remoció d'algunes estructures del govern local, lo que impedix que la entitat siga un verdader estat federat.

No obstant lo anteriorment senyalat, no és necessàriament característic de una federació el que existixca una gran regió central (una "metròpolis") baix el control directe del govern federal. Abundant en el eixemple de Mèxic, la zona metropolitana de la Ciutat de Mèxic abarca tal extensió que en ella concurrix un govern federal, dos governs locals, cinquanta i dos municipals i setze administracions delegacionals, i ha segut el cas que a lo llarc d ela última dècada el govern federal ha disminuit la seua ingerència, al temps que els dos governs locals la han acreixentat.

No obstant lo anteriorment senyalat, no és necessàriament característic de una federació el que existixca una gran regió central (una "metròpolis") baix el control directe del govern federal. Abundant en el eixemple de Mèxic, la zona metropolitana de la Ciutat de Mèxic abarca tal extensió que en ella concurrix un govern federal, dos governs locals, cinquanta i dos municipals i setze administracions delegacionals, i ha segut el cas que a lo llarc d ela última dècada el govern federal ha disminuit la seua ingerència, al temps que els dos governs locals la han acreixentat.

[[Categoria:Federalisme]]

[[Categoria:Federalisme]]