Diferència entre les revisions de "Ad hominem"
(Pàgina nova, en el contingut: « Un argument '''ad hominem''' o '''argumentum ad hominem''' (llatí), lliteralment "argument a l'home", és una falàcia llògica consistent en replicar a...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | Un argument '''ad hominem''' o '''argumentum ad hominem''', en [[llatí]], lliteralment "argument a l'home", és una [[falàcia llògica]] consistent en replicar ad una afirmació o argument referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc de al propi argument o afirmació. | ||
| − | |||
| − | == ''Ad hominem'' | + | == ''Ad hominem'' falaç == |
| − | Un argument | + | Un argument ''ad hominem'' falaç seguix la següent estructura: |
# La persona ''A'' afirma ''B'' | # La persona ''A'' afirma ''B'' | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
Ad hominem és una de les falàcies més ben estudiades i normalment és recollida en els llibres d'introducció a la [[llògica]] i al [[pensament crític]]. S'usa freqüentment en els debats polítics i juís actuals. És una ferramenta [[retòrica]] molt poderosa. | Ad hominem és una de les falàcies més ben estudiades i normalment és recollida en els llibres d'introducció a la [[llògica]] i al [[pensament crític]]. S'usa freqüentment en els debats polítics i juís actuals. És una ferramenta [[retòrica]] molt poderosa. | ||
| + | |||
| + | == Eixemples == | ||
| + | |||
| + | <blockquote>''"Toni afirma que <nowiki>2 + 2 = 3</nowiki>, pero és un badoc que no sap res, aixina que <nowiki>2 + 2</nowiki> no pot ser igual a 3"''</blockquote> | ||
| + | |||
| + | Efectivament, 2 + 2 no és igual a 3, pero això és totalment independent de si Toni és un badoc o no, i com este raonament ataca l'inteligència de Toni, és una falàcia ''Ad hominem''. | ||
| + | |||
== Validea == | == Validea == | ||
| − | ''Ad hominem'' és falaç si s'aplica a una deducció pero no si és un indici (o premissa) de l'argument. Un testimoni o [[raonament deductiu]] pot ser rebujable o rebatible per falta de [[credibilitat]] o [[coherència]] del mateix; pero buscar el descrèdit de la persona que defén un raonament per a qüestionar indirectament la validea d'este, és una falàcia ''ad hominem''. | + | ''Ad hominem'' és falaç (sense validea) si s'aplica a una deducció pero no si és un indici (o premissa) de l'argument. Un testimoni o [[raonament deductiu]] pot ser rebujable o rebatible per falta de [[credibilitat]] o [[coherència]] del mateix; pero buscar el descrèdit de la persona que defén un raonament per a qüestionar indirectament la validea d'este, és una falàcia ''ad hominem''. |
Les premisses que desacrediten ad una persona soles poden ser usades com a arguments si la persona criticada ha comés perjuri durant sa argumentació. Per eixemple: | Les premisses que desacrediten ad una persona soles poden ser usades com a arguments si la persona criticada ha comés perjuri durant sa argumentació. Per eixemple: | ||
| Llínea 24: | Llínea 31: | ||
# Un testimoni baix perjuri és qüestionable | # Un testimoni baix perjuri és qüestionable | ||
# Per tant, ''Q'' ha de descartar-se | # Per tant, ''Q'' ha de descartar-se | ||
| + | |||
| + | |||
| + | == ''Ad hominem'' invers == | ||
| + | |||
| + | {{AP|Argumentum ad verecundiam}} | ||
| + | |||
| + | Una variant de la falàcia ''Ad hominem'' consistix en considerar correcte un argument, no pel contingut del mateix, sino per les virtuts de la persona o proponent que ho diu. Per eixemple: | ||
| + | |||
| + | <blockquote>''"Els OVNIs existixen, i n'hi ha una conspiració del govern estadounidenc que ho oculta. Ho fica en un llibre [o ho diu la prensa], i si ho fica en un llibre [o en la prensa] deu ser cert"''</blockquote> | ||
| + | |||
| + | El prestigi acadèmic que es presupon a totes les publicacions escrites, no implica que tot lo que estes afirmen siga necessariament cert pel simple fet d'estar escrit en elles. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * [[Ricardo García Damborenea]], ''Uso de razón'', Madrit, Biblioteca Nueva, 2000. | ||
| + | * [[Arthur Schopenhauer]], ''El arte de tener razón''. Madrit, Alianza, 2004. | ||
| + | * Chaim Perelman y L. Olbrechts-Tyteca, ''Tratado de la argumentación'', Madrit, Gredos, 1989. | ||
| + | |||
== Vore ademés == | == Vore ademés == | ||
* [[Falàcia llògica]] | * [[Falàcia llògica]] | ||
| + | * [[Locucions llatines]] | ||
| + | * [[Argumentum ad verecundiam]] | ||
| + | * [[Llista de prejuís cognitius]] | ||
[[Categoria:Falàcies llògiques]] | [[Categoria:Falàcies llògiques]] | ||
[[Categoria:Locucions llatines]] | [[Categoria:Locucions llatines]] | ||
Revisió de 13:34 17 set 2010
Un argument ad hominem o argumentum ad hominem, en llatí, lliteralment "argument a l'home", és una falàcia llògica consistent en replicar ad una afirmació o argument referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc de al propi argument o afirmació.
Ad hominem falaç
Un argument ad hominem falaç seguix la següent estructura:
- La persona A afirma B
- Hi ha alguna cosa criticable o impopular en A
- Per tant B és fals
La primera declaració o 'afirmació fàctica' és l'eix central del debat. L'última afirmació o 'conclusió', servix per a evitar rebatre l'afirmació B i pot ser explícita o implícita.
Ad hominem és una de les falàcies més ben estudiades i normalment és recollida en els llibres d'introducció a la llògica i al pensament crític. S'usa freqüentment en els debats polítics i juís actuals. És una ferramenta retòrica molt poderosa.
Eixemples
"Toni afirma que 2 + 2 = 3, pero és un badoc que no sap res, aixina que 2 + 2 no pot ser igual a 3"
Efectivament, 2 + 2 no és igual a 3, pero això és totalment independent de si Toni és un badoc o no, i com este raonament ataca l'inteligència de Toni, és una falàcia Ad hominem.
Validea
Ad hominem és falaç (sense validea) si s'aplica a una deducció pero no si és un indici (o premissa) de l'argument. Un testimoni o raonament deductiu pot ser rebujable o rebatible per falta de credibilitat o coherència del mateix; pero buscar el descrèdit de la persona que defén un raonament per a qüestionar indirectament la validea d'este, és una falàcia ad hominem.
Les premisses que desacrediten ad una persona soles poden ser usades com a arguments si la persona criticada ha comés perjuri durant sa argumentació. Per eixemple:
- A és acusat de mentir quan ha dit Q
- Un testimoni baix perjuri és qüestionable
- Per tant, Q ha de descartar-se
Ad hominem invers
- Artícul principal → Argumentum ad verecundiam.
Una variant de la falàcia Ad hominem consistix en considerar correcte un argument, no pel contingut del mateix, sino per les virtuts de la persona o proponent que ho diu. Per eixemple:
"Els OVNIs existixen, i n'hi ha una conspiració del govern estadounidenc que ho oculta. Ho fica en un llibre [o ho diu la prensa], i si ho fica en un llibre [o en la prensa] deu ser cert"
El prestigi acadèmic que es presupon a totes les publicacions escrites, no implica que tot lo que estes afirmen siga necessariament cert pel simple fet d'estar escrit en elles.
Bibliografia
- Ricardo García Damborenea, Uso de razón, Madrit, Biblioteca Nueva, 2000.
- Arthur Schopenhauer, El arte de tener razón. Madrit, Alianza, 2004.
- Chaim Perelman y L. Olbrechts-Tyteca, Tratado de la argumentación, Madrit, Gredos, 1989.