Yanis Varoufakis

Yanis Varoufakis
Nacionalitat:	Greco-australiana
Ocupació:	Catedràtic universitari, polític, bloguer i escritor
Naiximent:	24 de març de 1961
Lloc de naiximent:	Atenes, Grècia
Defunció:
Lloc de defunció:

Yanis Varoufakis (Ἰωάννης Βαρουφάκης, conegut també com Yanis Varufakis; Atenes, 24 de març de 1961) és un economiste en doble nacionalitat greco-australiana, catedràtic universitari, polític i actiu bloguer i escritor, autor de varis llibres de política i economia. És el cap visible del nou partit MERA25 presentat el 21 de març de 2018, en el que es va presentar a les eleccions gregues. És també cofundador del moviment paneuropeísta DiEM25 presentat en febrer de 2016. Aixina mateix és cofundador junt a Bernie Sanders de l'organisació Internacional Progressista (IP).

En 2015 va ser elegit diputat del Consell dels Helens en les eleccions parlamentàries per la Coalició de l'Esquerra (SYRIZA) i després nomenat ministre de finances de Grècia. En este càrrec, va ser membre del primer gabinet del govern de Alexis Tsipras, des del 27 de giner, fins a la seua dimissió, el 6 de juliol de 2015, per diferències en la posició del govern grec front a la troika europea en el marc de la crisis de la zona euro. Va ser professor de teoria econòmica en la universitat d'Atenes i abans colaborador, com a economiste, en l'empresa Valve Corporation. Actualment combina la seua llabor política internacional en la docència en la universitat de Texas en Austin.

Biografia

Vida acadèmica

Despuix de realisar els seus estudis secundaris en l'escola privada de Moraitis d'Atenes Varoufakis va estudiar Economia matemàtica en l'Universitat d'Essex, i Estadística matemàtica en l'Universitat de Birmingham.[11]​ Entre 1983 i 1985 fon professor d'Economia Econometria en l'Universitat d'Essex, a on dos anys més vesprada va obtindre el seu grau de doctor en Economia. Des de 1986 va treballar com a investigador i professor (Research Fellow) en l'Universitat de Cambridge. Ademés, ya era docent d'atres universitats: Universitat d'Anglia de l'Est, Glasgow i Sidney, ans que en setembre de 2000 rebera el seu nomenament com a titular de la càtedra d'Economia en l'Universitat Nacional i Kapodistríaca d'Atenes. A partir de 2013 ha treballat també com a professor invitat de la Lyndon B. Johnson School of Public Affairs de l'Universitat de Texas en Austin.[12]​ Durant el seu eixercite en càrrecs públics, va mantindre la seua posició com a professor de Teoria Econòmica en l'Universitat d'Atenes, encara que en excedència. Varoufakis, va establir en l'any 2002 en l'Universitat d'Atenes el Programa de Doctorat en Economia (UADPhilEcon) que va dirigir fins a 2008.

Activitat política

Des de giner de 2004 a decembre de 2006 Varoufakis fon assessor econòmic de Yorgos Papandréu, llavors màxim dirigent del PASOK, del govern del qual anava a convertir-se en un fervent crític uns anys més vesprada. Varoufakis és autor de varis llibres sobre teoria de jocs i és un popular analiste econòmic de mijos de notícies com a BBC Today, CNN, Sky News, Bloomberg TV i Russia Today entre uns atres. En novembre de 2010 junt a Stuart Holland va formar el Partit Laborista MP i com a professor d'Economia en l'Universitat de Coimbra, Portugal, va publicar A Modest Proposal, un conjunt de llínees polítiques econòmiques orientades a la superació de la crisis de l'euro.[13]​ Des de setembre de 2011, Truman Factor[14]​ publica artículs de Varoufakis en anglés i en espanyol. Varoufakis compara el paper de l'economia dels Estats Units des de 1970 en el restant del món i en la figura del minotaure.[15]​ Va dimitir com a ministre el 6 de juliol de 2015.[16]​

Cofundador del DIEM25 i MERA25

Junt a atres activistes i polítics va preparar llavors la creació del moviment paneuropeu Moviment Democràcia en Europa 2025 DIEM25, del que fon cofundador, presentat el 8 de febrer de 2016 en Berlín i va publicar: «no es que passarà en Berlín, si açò va a ser el fi».[3]​

El 21 de març de 2018 va presentar un nou partit, el MERA25 relacionat en el moviment DIEM25 en el que concorrerà a les eleccions gregues.[17]​[18]​[19]​

En les eleccions del 7 de juliol de 2019, Varoufakis va retornar al parlament grec. El seu partit, MERA25, va obtindre nou escans.[20]​

Activisme social - Els murs de la globalisació Durant 2005 i 2006 Varoufakis va viajar, junt en l'artista Danae Stratou, a lo llarc de sèt murs o llínees establits a lo llarc del món (en Palestina, Etiopia-Eritrea, Kosovo, Belfast, Chipre, Cachemira i la Frontera entre Estats Units i Mèxic). Stratou va produir «CUT: 7 dividing lines»[21]​ («CUT: 7 llínees divisòries») mentres Varoufakis va escriure texts que es varen convertir de considerable importància polític-econòmica en aquell moment, titulat «The Globalising Wall»[22]​ («Els murs de la globalisació»). En 2010 Stratu i Varoufakis varen fundar el proyecte Vital Space.[23]​

Valve Software

En març de 2012 Varoufakis fon economiste resident en Valve Software, una gran companyia de videojocs, a on va investigar l'economia digital que va prendre forma espontàneament en les comunitats transfronterer dels jugadors de videojocs, publicant un influent blog sobre la seua investigació en Valve.[24]​

Obra de Varoufakis

El gros dels seus llibres s'ha centrat en els aspectes econòmics i polítics de la globalisació i més concretament de la situació d'Estats Units i Europa davant la crisis financera de 2008 i la Gran Recessió, aixina com les seues causes i les seues possibles solucions. Critica la gestió de la crisis per les institucions 'no democràtiques europees' (Eurogrupo, Ecofin) i senyala com Estats Units, preocupat per sí mateixa, també té una visió global més realista que l'Unió Europea. Destaca les contradiccions de macroeconomia bàsica que s'han impost en Europa per a exclusiu benefici de les èlits del complex industrial centreeuropeu -bàsicament alemà- i de les forquetes del capital financer, els rentistes, posant en la pijor situació als països perifèrics i a tots els treballadors del món.

En relació en el comportament de la Fed en Estats Units senyala, en el seu llibre ¿I els pobres sofrixen lo que deuen?:

Els tipos d'interés alts són fantàstics per a aquells que viuen dels diners que no han guanyat, els cridats rentistes, pero no tan bons per als fabricants que veuen disparar-se el cost de les seues inversions i derrocar-se el poder adquistiu dels seus clients. Combinar alt rendiment del capital financer en unes taxes de beneficis altes per a les empreses nortamericanes no anava a ser mai fàcil, i Volcker ho sabia. Era una combinació que només podia donar-se si, per un costat, la Fed espentava els tipos d'interés cap a dalt mentres, al mateix temps, el govern federal fingia no donar-se conte i, de fet, promovia llegislacions que esclafaren les perspectives salarials reals dels treballadors nortamericans.

En el seu llibre Comportar-se com a adults: La meua batalla contra l'establishment europeu critica la construcció europea i la defensa dels interessos dels acreedors front als ciutadans dels líders europeus aixina com la seua falta de representativitat democràtica:

Europa és exactament lo opost a democràcia. Encara que és veritat que els nostres estats membres són democràcies en el seu funcionament, «Europa» (és dir, la Unió Europea) és una «zona lliure de democràcia». I ací està l'enigma: Estats perfectament democràtics han transferit totes les decisions crucials a un centre que carix totalment de caràcter democràtic. En comparació, els defectuosos i molt problemàtics Estats Units són un parangó de democràcia.

El director Costa Gavras va dirigir en 2019 la película A portes tancades basada en el llibre de Varoufakis Comportar-se com a adults.