− | El '''yidis''' (ייִדיש yidish o אידיש idish, lliteralment: "judeu", provinent del alt alemà mig jüdisch i transcrit a l'anglés com yiddish) és el idioma oriental del judeualemà, parlat per les comunitats judies del centre d'Europa (els askenazis). Si be pren la major part de la seua sintaxis i lèxic del alemà, té importants préstams de llengües eslaves, del arameu i del hebreu (més específicament del hebreu de Tiberiades). S'amprà habitualment el alfabet d'este últim per a la seua escritura. | + | El '''yidis''' (ייִדיש yidish o אידיש idish, lliteralment: "judeu", provinent del alt alemà mig jüdisch i transcrit a l'anglés com yiddish) és el idioma oriental del judeualemà, parlat per les comunitats judies del centre d'[[Europa]] (els askenazis). Si be pren la major part de la seua sintaxis i lèxic del [[alemà]], té importants préstams de llengües eslaves, del [[arameu]] i del [[hebreu]] (més específicament del hebreu de Tiberiades). S'amprà habitualment el alfabet d'este últim per a la seua escritura. |
− | El yidis se desenrollà en Europa Central a partir del sigle X i evolucionà junt en les llengües del entorn. Hui, després de l'erradicació de la població judia centroeuropea a causa del [[Holocaust|holocaust]] i l'emigració per salvaguàrdia, la seu població parlant se va reduir de 13 millons (1930) a 3 millons de persones (2005). | + | El yidis se desenrollà en Europa Central a partir del [[sigle X]] i evolucionà junt en les llengües del entorn. Hui, després de l'erradicació de la població judia centroeuropea a causa del [[Holocaust|holocaust]] i l'emigració per salvaguàrdia, la seu població parlant se va reduir de 13 millons ([[1930]]) a 3 millons de persones ([[2005]]). |
− | Alguns grups de judeus ortodoxos en tot lo mon utilisen el yidis per a la comunicació habitual, ya que el [[Idioma hebreu|hebreu]] -que és el idioma de les plegaries i el estudi de la Torà- és considerat sagrat. | + | Alguns grups de judeus ortodoxos en tot lo mon utilisen el yidis per a la comunicació habitual, ya que el [[Idioma hebreu|hebreu]] -que és el idioma de les plegaries i el estudi de la [[Torà]]- és considerat sagrat. |