Llínea 58: |
Llínea 58: |
| == Història == | | == Història == |
| | | |
− | El territori actual de Zàmbia fon originàriament poblat per tribus [[Khoisan]] de caçadors-recolectors, que van ser desplaçats fa uns dos mil anys per pobles migratoris, més alvançats tecnològicament. Així mateix, a partir del sigle XII, comença la gran migració [[Bantu]] que hauria de poblar gran part del continent. | + | El territori actual de Zàmbia fon originàriament poblat per tribus [[Khoisan]] de caçadors-recolectors, que van ser desplaçats fa uns dos mil anys per pobles migratoris, més alvançats tecnològicament. Així mateix, a partir del [[sigle XII]], comença la gran migració [[Bantu]] que hauria de poblar gran part del continent. |
| | | |
| Entre eixos pobles es trobaven els [[Tonga]] (També cridats Batonga) que foren els primers en establir-se en Zàmbia. Els [[Nkoya]] provablement van arribar inclús abans, establint-se en el territori des dels regnats Luba-Lunda del nort. | | Entre eixos pobles es trobaven els [[Tonga]] (També cridats Batonga) que foren els primers en establir-se en Zàmbia. Els [[Nkoya]] provablement van arribar inclús abans, establint-se en el territori des dels regnats Luba-Lunda del nort. |
| | | |
− | Atres grups continuaren arribant, en un gran influix entre els sigles XVII i XIX. Esta immigració procedia dels Luba i Lunda originaris de l'actual [[República Democràtica del Congo]] i el nort d'[[Angola]]. A lo llarc del sigle XIX aplegaren els [[nguni]] des del sur, com a conseqüència del [[Mfecane]]. | + | Atres grups continuaren arribant, en un gran influix entre els [[sigle XVIII|sigles XVII]] i [[sigle XIX|XIX]]. Esta immigració procedia dels Luba i Lunda originaris de l'actual [[República Democràtica del Congo]] i el nort d'[[Angola]]. A lo llarc del sigle XIX aplegaren els [[nguni]] des del sur, com a conseqüència del [[Mfecane]]. |
| | | |
| === Colonisació europea === | | === Colonisació europea === |
| Visitada pels [[Portugal|portuguesos]] en el [[sigle XVIII]], l'actual Zàmbia fon explorada pel britànic [[David Livingstone]]. La penetració colonial es va iniciar en [[1890]], per mig de la ''British South Àfrica Company''. El seu gran artífex fon [[Cecil Rhodes]], president de la British South African Company, que es dedicà a explotar els minerals de la zona i el llinage del qual donà nom al país. | | Visitada pels [[Portugal|portuguesos]] en el [[sigle XVIII]], l'actual Zàmbia fon explorada pel britànic [[David Livingstone]]. La penetració colonial es va iniciar en [[1890]], per mig de la ''British South Àfrica Company''. El seu gran artífex fon [[Cecil Rhodes]], president de la British South African Company, que es dedicà a explotar els minerals de la zona i el llinage del qual donà nom al país. |
| | | |
− | Antiga [[Rhodèsia|Rhodèsia del Nort]], en [[1953]] el [[Regne Unit]] va intentar unir-la a [[Rhodèsia|Rhodèsia del Sur]] (actual Zimbaue) i Malawi, pero els interessos dels colons blancs de Zimbaue feren que en [[1964]] Rhodèsia del Nort se separara, formant el nou [[Estat]] de Zàmbia. En 1964 [[Kenneth Kaunda]] fon triat com primer (i únic) primer ministre de Rodèsia del Nort. Poc després, el govern declarà unilateralment l'independència en novembre de [[1965]] , contant llavors en uns 70.000 habitants d'orige britànic. | + | Antiga [[Rhodèsia|Rhodèsia del Nort]], en [[1953]] el [[Regne Unit]] va intentar unir-la a [[Rhodèsia|Rhodèsia del Sur]] (actual Zimbaue) i Malawi, pero els interessos dels colons blancs de Zimbaue feren que en [[1964]] Rhodèsia del Nort se separara, formant el nou [[Estat]] de Zàmbia. En [[1964]] [[Kenneth Kaunda]] fon triat com primer (i únic) primer ministre de Rodèsia del Nort. Poc després, el govern declarà unilateralment l'independència en [[novembre]] de [[1965]] , contant llavors en uns 70.000 habitants d'orige britànic. |
| | | |
| == Govern i Política == | | == Govern i Política == |
Llínea 80: |
Llínea 80: |
| | | |
| Zàmbia es dividix en nou [[província|províncies]], cada una administrada per un viceministre designat que realisen essencialment les funcions d'un [[governador]]. | | Zàmbia es dividix en nou [[província|províncies]], cada una administrada per un viceministre designat que realisen essencialment les funcions d'un [[governador]]. |
− | [[Image:Zambia provinces named.png|thumb|200px|right|Províncies de Zàmbia]] | + | [[Image:Zambia provinces named.png|thumb|200px|right|<center>Províncies de Zàmbia</center>]] |
| | | |
| Les 9 províncies són: | | Les 9 províncies són: |
Llínea 114: |
Llínea 114: |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
− | [[Image:Zambia-CIA WFB Map.png|thumb|200px|right|Mapa de Zàmbia]] | + | [[Image:Zambia-CIA WFB Map.png|thumb|200px|right|<center>Mapa de Zàmbia</center>]] |
| | | |
| Zàmbia és un país interior sense eixida al mar. El territori zambià és fonamentalment [[montanya|montanyós]] i presenta numeroses depressions i afonaments [[tectònica|tectòniques]]. El punt més alt es troba en les montanyes [[Mafinga]] a 2.301 [[metro]]s i el més baix a 329 m en el riu [[Zeneze]] que dona nom al país. L'[[altitut]] mija no supera els 1.500 m, i les depressions són a sovint de caràcter [[pantà|pantanós]], i estan ocupades per [[riu]]s com el [[riu Kafue|Kafue]], [[afluent]] del Zeneze, o per [[llac]]s, com el [[llac Bangüelo|Bangüelo]] (Bangweulu), [[llac Moero|Moero]] (Mweru), i [[llac Kariba|Kariba]]. En l'est del país, i en direcció nordest-suroest, s'estenen les montanyes Muchinga, que s'eleven fins als 2.164 m ([[montanya Myika]]). Predominen la [[sabana]] i la [[selva]]. | | Zàmbia és un país interior sense eixida al mar. El territori zambià és fonamentalment [[montanya|montanyós]] i presenta numeroses depressions i afonaments [[tectònica|tectòniques]]. El punt més alt es troba en les montanyes [[Mafinga]] a 2.301 [[metro]]s i el més baix a 329 m en el riu [[Zeneze]] que dona nom al país. L'[[altitut]] mija no supera els 1.500 m, i les depressions són a sovint de caràcter [[pantà|pantanós]], i estan ocupades per [[riu]]s com el [[riu Kafue|Kafue]], [[afluent]] del Zeneze, o per [[llac]]s, com el [[llac Bangüelo|Bangüelo]] (Bangweulu), [[llac Moero|Moero]] (Mweru), i [[llac Kariba|Kariba]]. En l'est del país, i en direcció nordest-suroest, s'estenen les montanyes Muchinga, que s'eleven fins als 2.164 m ([[montanya Myika]]). Predominen la [[sabana]] i la [[selva]]. |
| | | |
− | Els cursos fluvials principals són el riu Zeneze, el Kafue i el [[riu Luangwa|Luangwa]]. Al sur del país, en el riu Zeneze, fent frontera en Zimbaue, es troben les [[catarates Victòria]]. Les catarates constituïxen un dels principals focs turístics de l'Àfrica austral en Zimbaue i també de la regió de [[Livingstone]] en Zàmbia. | + | Els cursos fluvials principals són el riu Zeneze, el Kafue i el [[riu Luangwa|Luangwa]]. Al sur del país, en el riu Zeneze, fent frontera en [[Zimbaue]], es troben les [[catarates Victòria]]. Les catarates constituïxen un dels principals focs turístics de l'[[Àfrica]] austral en Zimbaue i també de la regió de [[Livingstone]] en Zàmbia. |
| | | |
| === Clima === | | === Clima === |
− | [[Image:Cataratesvictoria.jpg|thumb|240px|Catarates Victòria]] | + | [[Image:Cataratesvictoria.jpg|thumb|240px|<center>Catarates Victòria</center>]] |
| El clima de Zàmbia és [[Clima tropical|tropical]], suavisat per l'[[altitut]]. Segons la [[classificació climàtica de Köppen]], la major part del país està classificat com humit subtropical o tropical humit i sec, en chicotets trams de clima semiàrit d'estepa en el suroest i a lo llarc del [[Zambezi|Vall de Zambezi]]. | | El clima de Zàmbia és [[Clima tropical|tropical]], suavisat per l'[[altitut]]. Segons la [[classificació climàtica de Köppen]], la major part del país està classificat com humit subtropical o tropical humit i sec, en chicotets trams de clima semiàrit d'estepa en el suroest i a lo llarc del [[Zambezi|Vall de Zambezi]]. |
| | | |
− | Hi ha dos estacions principals, l'[[estació plujosa]] (de novembre fins a abril), corresponent a l'estiu, i l'[[estació seca]] (maig/juny fins a octubre/novembre), que correspon a l'hivern. | + | Hi ha dos estacions principals, l'[[estació plujosa]] (de [[novembre]] fins a [[abril]]), corresponent a l'[[estiu]], i l'[[estació seca]] ([[maig]]/[[juny]] fins a [[octubre]]/novembre), que correspon a l'[[hivern]]. |
− | L'estació seca se subdividix en dos: l'estació seca gelada (maig/juny fins agost) i l'estació seca calorosa (de setembre a octubre/novembre). L'influència del suavisat per l'altura li dona al país un agradable clima subtropical, en conte de les condicions tropicals durant la temporada de fret de maig fins agost.<ref>Camerapix: "Spectrum Guide to Zàmbia." Camerapix International Publishing, Nairobi, 1996. (en anglés)</ref> No obstant, la mija mensual de les temperatures permaneixen per damunt dels 20 ° C en la major part del país durant huit o més mesos de l'any. | + | L'estació seca se subdividix en dos: l'estació seca gelada (maig/juny fins [[agost]]) i l'estació seca calorosa (de [[setembre]] a octubre/novembre). L'influència del suavisat per l'altura li dona al país un agradable clima subtropical, en conte de les condicions tropicals durant la temporada de fret de maig fins agost.<ref>Camerapix: "Spectrum Guide to Zàmbia." Camerapix International Publishing, Nairobi, 1996. (en anglés)</ref> No obstant, la mija mensual de les temperatures permaneixen per damunt dels 20 ° C en la major part del país durant huit o més mesos de l'any. |
| | | |
| == Ecologia == | | == Ecologia == |
Llínea 149: |
Llínea 149: |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
− | [[Image:Zambia-demography.png|thumb|300px|right|Evolució de la població de Zàmbia]] | + | [[Image:Zambia-demography.png|thumb|300px|right|zcenter>Evolució de la població de Zàmbia</center>]] |
| | | |
| La [[Població humana|població]] zambiana es concentra en l'alt Zeneze i a lo llarc del corredor de la via férrea nort-sur, on s'emplacen les [[ciutat]]s d'este país, un dels més urbanisats de l'Àfrica negra. Excepte en la capital, Lusaka, el restant de principals urbs estan en la [[mineria|regió minera]] pròxima a la R.D. del Congo. | | La [[Població humana|població]] zambiana es concentra en l'alt Zeneze i a lo llarc del corredor de la via férrea nort-sur, on s'emplacen les [[ciutat]]s d'este país, un dels més urbanisats de l'Àfrica negra. Excepte en la capital, Lusaka, el restant de principals urbs estan en la [[mineria|regió minera]] pròxima a la R.D. del Congo. |
| | | |
− | En l'any 2007, Zàmbia té una població de 11.477.447 habitants. El 98.7% és negra, 1.1% és blanca (europeus o descendents) i el restant 0.2% esta composta per immigrants asiàtics. L'idioma oficial és l'anglés. L'esperança de vida és de 38 anys. La mija de fills per dòna és de 5.31. El 80.6% de la població esta alfabetisada. Es calcula que el 16.5% de la població esta infectada en el virus d'HIV (SIDA). | + | En l'any [[2007]], Zàmbia té una població de 11.477.447 habitants. El 98.7% és negra, 1.1% és blanca (europeus o descendents) i el restant 0.2% esta composta per immigrants asiàtics. L'idioma oficial és l'anglés. L'esperança de vida és de 38 anys. La mija de fills per dòna és de 5.31. El 80.6% de la població esta alfabetisada. Es calcula que el 16.5% de la població esta infectada en el virus d'HIV (SIDA). |
| | | |
| == Cultura == | | == Cultura == |