Diferència entre les revisions de "Junça"
(Text reemplaça - ' s’' a ' s'') |
|||
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
}} | }} | ||
| − | La junça ('''''Cyperus rotundus''''') és una herba perenne de la família de les [[Cyperaceae|ciperàcees]], molt comuna en terres cultivades, vores de camins i camps abandonats. Té una gran capacitat colonisadora gràcies als seus rizomes i tubèrculs. És considerada una de les males herbes més invasives del món. | + | La '''junça''' ('''''Cyperus rotundus''''') és una herba perenne de la família de les [[Cyperaceae|ciperàcees]], molt comuna en terres cultivades, vores de camins i camps abandonats. Té una gran capacitat colonisadora gràcies als seus rizomes i tubèrculs. És considerada una de les males herbes més invasives del món. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
- [[Morfologia foliar|Fulla]]: llinears, estretes, dispostes en roseta basal, més curtes que la tija. | - [[Morfologia foliar|Fulla]]: llinears, estretes, dispostes en roseta basal, més curtes que la tija. | ||
| − | - [[Flor]]: | + | - [[Flor]]: chicoteta, en espiguetes [[Marró|marrons]]-[[Roig|rogencs]] agrupades en inflorescència terminal tipos umbela. Florix en [[primavera]] i [[estiu]]. |
- [[Fruit]]: tipo [[Aqueni|aquenet]] trígon, menudet. | - [[Fruit]]: tipo [[Aqueni|aquenet]] trígon, menudet. | ||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | - '''Cyperus''': del grec *kypeiros*, nom clàssic de diversos joncs. | + | - '''Cyperus''': del [[grec]] *kypeiros*, nom clàssic de diversos joncs. |
- '''rotundus''': ‘rogle’, per la forma arredonida dels seus tubèrculs subterranis. | - '''rotundus''': ‘rogle’, per la forma arredonida dels seus tubèrculs subterranis. | ||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
== Usos == | == Usos == | ||
| − | + | Encara que és conegut sobretot com a mala herba, ha segut usat tradicionalment en medicina popular per a trastorns digestius i com a antiinflamatori. En algunes cultures asiàtiques s'ha usat el rizoma sec per a infusions. No obstant, la seua agressivitat fa que siga molt combatuda en agricultura. | |
== Conservació == | == Conservació == | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| + | * [https://www.anthos.es/ «''Cyperus rotundus''» – Anthos (Jardí Botànic Real de Madrit)] | ||
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:74576-2 «Cyperus rotundus». Plants of the World Online – Kew] | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:74576-2 «Cyperus rotundus». Plants of the World Online – Kew] | ||
| + | * [http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-238342 ''Cyperus rotundus'' en PlantList] | ||
| + | * [https://www.tropicos.org/Name/9901122 «Cyperus rotundus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden] | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| + | * Berendsohn, W. G. & A. E. A. González. 1991. Listado básico de la Flora Salvadorensis. Monocotelydoneae: Iridaceae, Commelinaceae, Gramineae, Cyperaceae. Cuscatlania 1(6): 1–29 | ||
| + | * Caldecott, Todd. Ayurveda: The Divine Science of Life. Elsevier/Mosby, 2006. ISBN 0723434107 | ||
| + | * Chermezon, H. 1936. Les Cypéracées des Comores. Notul. Syst. (Paris) 5(4): 267–278 | ||
| + | * Kogan, M. (2002). «Programa para el Control de la Chufa en Huertos Frutales». Agronomía y Forestal UC (17) | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Cyperus rotundus}} | ||
| − | |||
* [http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/1922/especie/cyperus-rotundus L'Herbari Virtual – ''Cyperus rotundus''] | * [http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/1922/especie/cyperus-rotundus L'Herbari Virtual – ''Cyperus rotundus''] | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cyperus_rotundus ''Cyperus rotundus'' en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Cyperus_rotundus ''Cyperus rotundus'' en Wikipedia] | ||
Última revisió del 15:45 26 jul 2025
| Junça | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Liliopsida | ||
| Orde | Poales | ||
| Família | Cyperaceae | ||
| Gènero | Cyperus | ||
| Espècie | Cyperus rotundus | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
La junça (Cyperus rotundus) és una herba perenne de la família de les ciperàcees, molt comuna en terres cultivades, vores de camins i camps abandonats. Té una gran capacitat colonisadora gràcies als seus rizomes i tubèrculs. És considerada una de les males herbes més invasives del món.
Descripció[editar | editar còdic]
Cyperus rotundus és una herba perenne rizomatosa, de fins a 60 cm d'altura, en fulles llinears i tiges triangulars característiques.
- Fulla: llinears, estretes, dispostes en roseta basal, més curtes que la tija.
- Flor: chicoteta, en espiguetes marrons-rogencs agrupades en inflorescència terminal tipos umbela. Florix en primavera i estiu.
- Fruit: tipo aquenet trígon, menudet.
- Tija: erecta, acanalada, de secció triangular, típica de les ciperàcees.
- Rizoma: molt desenrollat, en tubèrculs ovoides i foscs, que permeten la propagació vegetativa.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Habita en llocs alterats, horts, camps de cultiu, ribaços i vores de camins, especialment en sols argilosos i ben assolejats. Es troba arreu del món en climes càlits o temperats, sent molt abundant en regions mediterrànees.
Taxonomia[editar | editar còdic]
Cyperus rotundus fon descrit per Linnaeus en l'any 1753. És una espècie cosmopolita, pròxima a Cyperus esculentus, en qui es distinguix per l'absència de chufes comestibles i per l'aspecte més fosc dels tubèrculs.
Etimologia[editar | editar còdic]
- Cyperus: del grec *kypeiros*, nom clàssic de diversos joncs.
- rotundus: ‘rogle’, per la forma arredonida dels seus tubèrculs subterranis.
Usos[editar | editar còdic]
Encara que és conegut sobretot com a mala herba, ha segut usat tradicionalment en medicina popular per a trastorns digestius i com a antiinflamatori. En algunes cultures asiàtiques s'ha usat el rizoma sec per a infusions. No obstant, la seua agressivitat fa que siga molt combatuda en agricultura.
Conservació[editar | editar còdic]
No presenta risc de conservació; ben al contrari, és una planta altament invasiva. La seua presència pot afectar greument els rendiments agrícoles.
Referències[editar | editar còdic]
- «Cyperus rotundus» – Anthos (Jardí Botànic Real de Madrit)
- «Cyperus rotundus». Plants of the World Online – Kew
- Cyperus rotundus en PlantList
- «Cyperus rotundus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Berendsohn, W. G. & A. E. A. González. 1991. Listado básico de la Flora Salvadorensis. Monocotelydoneae: Iridaceae, Commelinaceae, Gramineae, Cyperaceae. Cuscatlania 1(6): 1–29
- Caldecott, Todd. Ayurveda: The Divine Science of Life. Elsevier/Mosby, 2006. ISBN 0723434107
- Chermezon, H. 1936. Les Cypéracées des Comores. Notul. Syst. (Paris) 5(4): 267–278
- Kogan, M. (2002). «Programa para el Control de la Chufa en Huertos Frutales». Agronomía y Forestal UC (17)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Junça.