Diferència entre les revisions de "Antoni Canals"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Antoni Canals''' fon un flare dominic teòlec [[valencià]] naixcut (provablement en [[Canals]]) vora [[1352]], fon discípul de sant [[Vicent Ferrer]] . Faltà l'any 1419 en la mateixa ciutat. | + | '''Antoni Canals''' fon un flare dominic teòlec [[valencià]] naixcut (provablement en [[Canals]]) vora [[1352]], fon discípul de sant [[Vicent Ferrer]] . Faltà l'any [[1419]] en la mateixa ciutat. |
En [[1395]] substituí a [[Sant Vicent Ferrer]] en la càtedra de Teologia de la [[Catedral]] de [[Valéncia]]. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne. | En [[1395]] substituí a [[Sant Vicent Ferrer]] en la càtedra de Teologia de la [[Catedral]] de [[Valéncia]]. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne. | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival. | Se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival. | ||
| − | Fon el primer escritor que distinguí entre “[[llengua catalana]]” i “[[llengua valenciana]]”. En el pròlec de la traducció que realisà del “Valeri Màxim”, en 1395 trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la llengua valenciana: | + | Fon el primer escritor que distinguí entre “[[llengua catalana]]” i “[[llengua valenciana]]”. En el pròlec de la traducció que realisà del “Valeri Màxim”, en [[1395]] trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la [[llengua valenciana]]: |
{{cita|"...tret del llati en nostra vulgada lenga materna Valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus.."}} | {{cita|"...tret del llati en nostra vulgada lenga materna Valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus.."}} | ||
Revisió de 14:48 24 jun 2010
Antoni Canals fon un flare dominic teòlec valencià naixcut (provablement en Canals) vora 1352, fon discípul de sant Vicent Ferrer . Faltà l'any 1419 en la mateixa ciutat.
En 1395 substituí a Sant Vicent Ferrer en la càtedra de Teologia de la Catedral de Valéncia. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne.
Ademés de la seua inquietut per l'escritura va tindre molta fama com orador.
L'escritor
Se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival.
Fon el primer escritor que distinguí entre “llengua catalana” i “llengua valenciana”. En el pròlec de la traducció que realisà del “Valeri Màxim”, en 1395 trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la llengua valenciana:
Obra de Canals
La mayor part de l'obra de Canals té com a finalitat el seu apostolat, si be no se conserva cap dels seus sermons. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, De Providentia, de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei.
Originals
- Scala de contemplació
- Tractat de confessió
Traduccions
- Valerio Maximo
- De providentia
- Pater Noster
- Salve Regina
- Exposició del Ave Maria
- Carta de Sanct Bernat a sa germana
- Tractat sobre lo raonament fet entre Scipió i Anibal
- De arrha animae
Atres títuls s'han perdut.
Valeri Màxim
Se tracta d'una obra de tall humaniste d'Antoni Canals, “ Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, “Valeri Màxim". La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.
En el pròlec diferència el valencià del català: "tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana". Esta cita fon un abans i un després en l'evolució de la llengua valenciana.