Canvis

[[Image:Joc de pilota, de Josep Bru i Albinyana.jpg|350px|right|thumb|<center>"Joc de pilota", del pintor [[Josep Bru i Albinyana]]]]</center>

[[Image:Joc de pilota, de Josep Bru i Albinyana.jpg|350px|right|thumb|<center>"Joc de pilota", del pintor [[Josep Bru i Albinyana]]]]</center>

La '''Pilota Valenciana''' és un [[deport]] en diverses modalitats en el qual s'enfronten un o més contrincants formant dos equips que competixen llançant una pilota, colpejant-la en la mà nua, o en llaugeres proteccions.

La '''Pilota Valenciana''' és un [[esport]] amb diverses modalitats en el qual s'enfronten un o més contrincants formant dos equips que competixen llançant una pilota, colpejant-la amb la mà nua, o amb lleugeres proteccions.

El nom de ''pilota valenciana'' s'utilisa per a distinguir-lo d'atres [[joc de pilota|jocs de pilota]], com la [[pilota vasca|vasca]], que es juga normalment contra un mur ([[frontó (deport)|frontó]]).  

El nom de ''pilota valenciana'' s'utilitza per a distinguir-lo d'atres [[joc de pilota|jocs de pilota]], com la [[pilota vasca|vasca]], que es juga normalment contra un mur ([[frontó (deport)|frontó]]).  

[[Image:Pilota_Alcoy.jpg|350px|right|thumb|Jugadors de pilota valenciana en el '''Trinquet de la Cova Santa d'Alcoy'''. D'esquerra a dreta: Tonet, Chulla, el Carboneret, Borrelló i el Negret, abans d'escomençar la '''Final de Festes de Sant Jordi de 1926'''.]]

[[Image:Pilota_Alcoy.jpg|350px|right|thumb|Jugadors de pilota valenciana en el '''Trinquet de la Cova Santa d'Alcoy'''. D'esquerra a dreta: Tonet, Chulla, el Carboneret, Borrelló i el Negret, abans d'escomençar la '''Final de Festes de Sant Jordi de 1926'''.]]

El deport de la pilota fon àmpliament practicat en la [[Grècia Antiga|Antiga Grècia]] i fon introduït en la [[Península Ibèrica]] pel [[Imperi Romà]] que ho van expandir a atres regions de l'imperi com les actuals [[França]], [[Bèlgica]], [[Països Baixos]] o [[Itàlia]] on encara perduren diferents varietats. En aquella época es jugava a pilota en unes normes paregudes a l'actual joc valencià de [[llargues]].

L'esport de la pilota fon àmpliament practicat en la [[Grècia Antiga|Antiga Grècia]] i fon introduït en la [[Península Ibèrica]] pel [[Imperi Romà]] que ho van expandir a atres regions de l'imperi com les actuals [[França]], [[Bèlgica]], [[Països Baixos]] o [[Itàlia]] on encara perduren diferents varietats. En aquella época es jugava a pilota en unes normes paregudes a l'actual joc valencià de [[llargues]].

En la [[Corona d'Aragó]] fon un deport molt popular practicat per membres de la noblea i inclús reis (l'humanista [[Arnau de Vilanova]] va recomanar la seua pràctica a [[Jaume II]] en [[1305]]) si be este èxit fon part de la seua posterior pèrdua de popularitat ya que per a evitar problemes es va prohibir la seua pràctica en els carrers quedant confinada a recints tancats que només podien mantindre les classes adinerades. Ademés el fet que només en el [[Regne de Valéncia]] existira tradició de joc en [[trinquet (Valéncia)|trinquet]] va propiciar la seua desaparició en la resta de territoris de la Corona d'Aragó. Famós per la seua transcendència és el bando del 14 de juny de [[1391]] que va promulgar el [[Consell General de la Ciutat de Valéncia]] en el que prohibia la seua pràctica dins de les muralles de la ciutat. Esta prohibició no va afectar el joc de pilota en el [[Regne de Valéncia]] estant censats a mijans del [[segle XVI]] fins a tretze trinquets en la capital repetint-se de manera periòdica diversos bandos prohibint el seu joc en el carrer. No obstant això a mitat del [[segle XIX]] els vascs deixen de jugar cara a cara per a escomençar a jugar a rebot en un [[frontó]] el que junt en la invenció del [[tenis]], deport semblant pero de menys durea física del que només es va rebre com a influència el sistema de puntuació, van llimitar la difusió de la pilota a mà pràcticament en Valéncia i en regions concretes de [[Bèlgica]], [[Holanda]], el nort d'[[Itàlia]] i el nort de [[França]].

A la [[Corona d'Aragó]] fou un esport molt popular practicat per membres de la noblea i inclús reixos (l'humanista [[Arnau de Vilanova]] va recomanar la seua pràctica a [[Jaume II]] en [[1305]]) si be este èxit fon part de la seua posterior pèrdua de popularitat ja que per a evitar problemes es va prohibir la seua pràctica als carrers i quedà confinada a recintes tancats que només podien mantindre les classes adinerades. Ademés el fet que només en el [[Regne de Valéncia]] existira tradició de joc en [[trinquet (Valéncia)|trinquet]] va propiciar la seua desaparició en la resta de territoris de la Corona d'Aragó. Famós per la seua transcendència és el bando del 14 de juny de [[1391]] que va promulgar el [[Consell General de la Ciutat de Valéncia]] en el que prohibia la seua pràctica dins de les muralles de la ciutat. Esta prohibició no va afectar el joc de pilota en el [[Regne de Valéncia]] estant censats a mijans del [[segle XVI]] fins a tretze trinquets en la capital repetint-se de manera periòdica diversos bandos prohibint el seu joc en el carrer. No obstant això a mitat del [[segle XIX]] els vascs deixen de jugar cara a cara per a començar a jugar a rebot en un [[frontó]] el que junt en la invenció del [[tenis]], deport semblant pero de menys durea física del que només es va rebre com a influència el sistema de puntuació, van llimitar la difusió de la pilota a mà pràcticament en Valéncia i en regions concretes de [[Bèlgica]], [[Holanda]], el nort d'[[Itàlia]] i el nort de [[França]].

Des d'este moment i fins a mitat del [[segle XX]] és el que es coneix com a edat d'or de la '''pilota valenciana''' pel fet que es disputaven numeroses partides en que s'apostaven ingents sumes de diners i que els jugadors eren autèntics héroes populars destacant pilotaris com Roquet de Penàguila, Bandera, Meler, Bota, el Chiquet, el Paler o el Piloter.

Des d'este moment i fins a mitat del [[segle XX]] és el que es coneix com a edat d'or de la '''pilota valenciana''' pel fet que es disputaven numeroses partides en que s'apostaven ingents sumes de diners i que els jugadors eren autèntics héroes populars destacant pilotaris com Roquet de Penàguila, Bandera, Meler, Bota, el Chiquet, el Paler o el Piloter.

Posteriorment la popularisació dels deports de masses, especialment el [[fútbol]], l'expansió urbanística que va provocar el derrocament de numerosos trinquets, l'aument de la circulació automovilística que va dificultar el joc en el carrer i la progressiva castellanisació de la societat degut a l'immigració de gran quantitat de persones que no veren a la pilota com un deport propi va provocar que la seua situació en la década dels 60 del [[segle XX]] fora quasi crítica.

Posteriorment la popularisació dels esports de masses, especialment el [[fútbol]], l'expansió urbanística que va provocar el derrocament de nombrossos trinquets, l'aument de la circulació automovilística que va dificultar el joc al carrer i la progressiva castellanisació de la societat degut a l'immigració de gran quantitat de persones que no veren a la pilota com un deport propi va provocar que la seua situació en la década dels 60 del [[segle XX]] fora quasi crítica.

[[Image:Genoves.jpg|thumb|250px|[[Paco Cabanes]], "El Genoves", guanyador de la final individual del '''Trofeu Bancaixa''' en 1995.]]

[[Image:Genoves.jpg|thumb|250px|[[Paco Cabanes]], "El Genoves", guanyador de la final individual del '''Trofeu Bancaixa''' en 1995.]]

Pero en eixe moment la pilota va tornar a resorgir i es pot dir que fon gràcies a un home, [[Francesc Cabanes]] el ''Genovés''. La figura d'este mític pilotari va atraure a numerosos aficionats de volta al trinquet.

Pero en eixe moment la pilota va tornar a resorgir i es pot dir que fon gràcies a un home, [[Francesc Cabanes]] el ''Genovés''. La figura d'este mític pilotari va atraure a numerosos aficionats de volta al trinquet.

A este fenomen s'uní el procés autonòmic. Esta descentralisació va provocar que la ''[[Federació de Pilota Valenciana]]'' es deslligara de l'espanyola, que arreplega només les modalitats vasques, la qual cosa va permetre organisar numerosos tornejos oficials que van incrementar l'interés de les partides i una major professionalisació del deport. Ademés les noves institucions públiques han apostat decididament per ell, retransmetent numeroses partides, contant en un programa semanal en la [[RTVV|televisió pública valenciana]], incloent notícies en els informatius, oferint recursos didàctics per a la seua introducció en l'assignatura d'educació física i promulgant una normativa per la qual qualsevol colege o institut [[valencià]] de nova construcció haja d'incloure una instalació per a la pràctica de la pilota.

A este fenomen s'uní el procés autonòmic. Esta descentralització va provocar que la ''[[Federació de Pilota Valenciana]]'' es deslligara de l'espanyola, que arreplega només les modalitats vasques, la qual cosa va permetre organisar nombrossos tornejos oficials que van incrementar l'interés de les partides i una major professionalisació del deport. Ademés les noves institucions públiques han apostat decididament per ell, retransmetent numeroses partides, contant en un programa semanal en la [[RTVV|televisió pública valenciana]], incloent notícies en els informatius, oferint recursos didàctics per a la seua introducció en l'assignatura d'educació física i promulgant una normativa per la qual qualsevol colege o institut [[valencià]] de nova construcció haja d'incloure una instalació per a la pràctica de la pilota.

Per això, es pot dir que actualment la pilota viu un periodo de recuperació com mai abans s'havia conegut i sens dubte el futur adquirix bones expectatives.

Per això, es pot dir que actualment la pilota viu un periode de recuperació com mai abans s'havia conegut i sens dubte el futur ofereix bones expectatives.

== Instalacions ==

== Instalacions ==

*'''[[Frontó]]''': de característiques semblants al frontó [[pilota vasca|vasc]] o al de [[frontenis]] pero en una llongitut menor (reglamentàriament entre 20 i 30&nbsp;[[metro|m]] de llarc) està guanyant popularitat en els últims temps degut a la dificultat de disputar partides en el carrer o en els trinquets.

*'''[[Frontó]]''': de característiques semblants al frontó [[pilota vasca|vasc]] o al de [[frontenis]] pero en una llongitut menor (reglamentàriament entre 20 i 30&nbsp;[[metro|m]] de llarc) està guanyant popularitat en els últims temps degut a la dificultat de disputar partides en el carrer o en els trinquets.

*'''[[Galocheta]]''': Este recint de vint metros de llarc per tres i mig d'ample s'utilisa per a jugar la modalitat de "Galochetes" en la localitat de [[Monòver]]. Conta en una corda central destensada i quatre caixons en els cantons del recint.

*'''[[Galocheta]]''': Este recint de vint metres de llarc per tres i mig d'ample s'utilisa per a jugar la modalitat de "Galochetes" en la localitat de [[Monòver]]. Conta en una corda central destensada i quatre caixons en els cantons del recint.

== Modalitats ==

== Modalitats ==