Canvis

[[Image:Enciclopedia-Lueger.jpg|thumb|250px|Toms d'una '''enciclopèdia'''.]]

[[Image:Enciclopedia-Lueger.jpg|thumb|250px|<center>Toms d'una '''enciclopèdia'''.</center>]]

Una '''enciclopèdia''' (grec: ἐνκύκλιos παιδεία [enkyklios paideia], ''instrucció en un círcul'') és un text que busca compendiar el coneiximent humà. L'enciclopèdia reunix i divulga senyes especialisades o disperses que no podrien ser trobats en facilitat i que presenten un important servici a la cultura moderna.

Una '''enciclopèdia''' (grec: ἐνκύκλιos παιδεία [enkyklios paideia], ''instrucció en un círcul'') és un text que busca compendiar el coneiximent humà. L'enciclopèdia reunix i divulga senyes especialisades o disperses que no podrien ser trobats en facilitat i que presenten un important servici a la cultura moderna.

Prescindint d'antecedents més o menys prestigiosos, com les ''Etimologies'' de [[Sant Isidor]] 627-630, redactades en llatí, les enciclopèdies espanyoles «modernes» apareixen en la segona mitat del [[sigle XIX]], en forma d'obres extenses i de qualitat variable. Entre les primeres mostres es troben el ''[[Manual enciclopèdic o repertori universal de notícies interessants, curioses i instructives...]]'' ([[Madrit]], [[1842]]); la ''[[Enciclopedia Moderna. Diccionario universal de literatura, ciència, arte, agricultura, indústria y comercio]]'' (Madrit: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]], on van participar com a redactors importants escriptors espanyols de l'época; el ''[[Diccionari universal de la llengua castellana, ciències i arts]]'' (Madrit, [[1875]]-[[1881]]); i, sobretot, el ''[[Diccionario Enciclopédico Hispanoamericano de literatura, ciencias y arte]]'' ([[Barcelona]], [[Montaner i Simón]], [[1887]]-[[1898]]), autèntica primera enciclopèdia espanyola «moderna». A pesar de la seua importància i qualitat, la seua vigència fon breu puix en els escomençaments del [[sigle XX]] (en [[1905]]) va sorgir la [[Enciclopèdia Espasa|''Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana'']], coneguda com «Espasa» pel seu editor, el català [[José Espasa Anguera]].

Prescindint d'antecedents més o menys prestigiosos, com les ''Etimologies'' de [[Sant Isidor]] 627-630, redactades en llatí, les enciclopèdies espanyoles «modernes» apareixen en la segona mitat del [[sigle XIX]], en forma d'obres extenses i de qualitat variable. Entre les primeres mostres es troben el ''[[Manual enciclopèdic o repertori universal de notícies interessants, curioses i instructives...]]'' ([[Madrit]], [[1842]]); la ''[[Enciclopedia Moderna. Diccionario universal de literatura, ciència, arte, agricultura, indústria y comercio]]'' (Madrit: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]], on van participar com a redactors importants escriptors espanyols de l'época; el ''[[Diccionari universal de la llengua castellana, ciències i arts]]'' (Madrit, [[1875]]-[[1881]]); i, sobretot, el ''[[Diccionario Enciclopédico Hispanoamericano de literatura, ciencias y arte]]'' ([[Barcelona]], [[Montaner i Simón]], [[1887]]-[[1898]]), autèntica primera enciclopèdia espanyola «moderna». A pesar de la seua importància i qualitat, la seua vigència fon breu puix en els escomençaments del [[sigle XX]] (en [[1905]]) va sorgir la [[Enciclopèdia Espasa|''Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana'']], coneguda com «Espasa» pel seu editor, el català [[José Espasa Anguera]].

L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del sigle XX, consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, la qual cosa la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es van recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.

L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del [[sigle XX]], consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, la qual cosa la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es van recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.

Aixina i tot, hi ha prou components de l'enciclopèdia que la fan útil inclús hui en dia, a voltes, precisament, per haver-se mantingut inalterable durant un sigle. En este sentit, s'aludix a sovint a les fotografies, que permeten conéixer edificis, monuments i conjunts urbans actualment desapareguts. Alguna cosa semblant ocorre en els plans de ciutats, que permeten conéixer llocs ara molt canviats. Pero el valor major que té hui en dia l'enciclopèdia Espasa radica en l'inclusió de biografies d'un enorme número de personages espanyols, molts de segona o tercera fila, la qual cosa la convertix en el repertori biogràfic més extens en llengua espanyola. El llibre de [[Philippe Castellano]] ''[[Enciclopedia Espasa, historia de una aventura editorial]]'' (Madrit, Espasa Calpe, 2000, 582 pàgines) permet trobar una molt abundant quantitat de senyes sobre esta enciclopèdia monumental.

Aixina i tot, hi ha prou components de l'enciclopèdia que la fan útil inclús hui en dia, a voltes, precisament, per haver-se mantingut inalterable durant un sigle. En este sentit, s'aludix a sovint a les fotografies, que permeten conéixer edificis, monuments i conjunts urbans actualment desapareguts. Alguna cosa semblant ocorre en els plans de ciutats, que permeten conéixer llocs ara molt canviats. Pero el valor major que té hui en dia l'enciclopèdia Espasa radica en l'inclusió de biografies d'un enorme número de personages espanyols, molts de segona o tercera fila, la qual cosa la convertix en el repertori biogràfic més extens en llengua espanyola. El llibre de [[Philippe Castellano]] ''[[Enciclopedia Espasa, historia de una aventura editorial]]'' (Madrit, Espasa Calpe, 2000, 582 pàgines) permet trobar una molt abundant quantitat de senyes sobre esta enciclopèdia monumental.