Canvis

Després de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] Milà, igual que la resta d'Itàlia, fon ocupada per [[Got]]s i [[ostrogot]]s. La regió entorn de Milà va tindre una de les principals concentracions d'assentaments ostrogots a Itàlia.<ref>[[Franz Georg Maier|M<small>AIER</small>, Franz Georg]] (1968): ''Les transformacions del món mediterràneu: sigles III-VIII.'' – Sigle XXI, Mèxic, 1999, p. 207. ISBN 968-23-0887-9</ref> En 539, durant les [[Guerra Gòtica (Itàlia)|Guerres Gòtiques]] entre [[Imperi Bizantí|bizantins]] i ostrogots, el cap ostrogot [[Uraia]] va saquejar la ciutat, exterminant i esclavisant la seua població, i arrasant completament les seues muralles.<ref>[[Michel Rouche|R<small>OUCHE</small>, Michel]] (1982): «Fragmentació i canvi d'Occident (sigles V-VII)», en [[Robert Fossier|F<small>OSSIER</small>, Robert]] (ed.), ''L'Edat Mijana: 1. La formació del món medieval, 350-950.'' – Crítica, Barcelona, 1988, p. 94. ISBN 84-7423-352-6</ref> Fon finalment presa pel general bizantí [[Narsés (general bizantí)|Narsés]], qui la va reconstruir sense conseguir tornar-li el seu antic esplendor.<ref>R<small>OUCHE</small>, Michel (1982), p. 94.</ref> En el 569, la ciutat fon conquistada pels [[llombart]]s,<ref>M<small>AIER</small>, Franz Georg (1968), p. 245.</ref> els que la van mantindre fins a 774, quan va passar a mans de [[Carlomagno]].  

Després de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] Milà, igual que la resta d'Itàlia, fon ocupada per [[Got]]s i [[ostrogot]]s. La regió entorn de Milà va tindre una de les principals concentracions d'assentaments ostrogots a Itàlia.<ref>[[Franz Georg Maier|M<small>AIER</small>, Franz Georg]] (1968): ''Les transformacions del món mediterràneu: sigles III-VIII.'' – Sigle XXI, Mèxic, 1999, p. 207. ISBN 968-23-0887-9</ref> En 539, durant les [[Guerra Gòtica (Itàlia)|Guerres Gòtiques]] entre [[Imperi Bizantí|bizantins]] i ostrogots, el cap ostrogot [[Uraia]] va saquejar la ciutat, exterminant i esclavisant la seua població, i arrasant completament les seues muralles.<ref>[[Michel Rouche|R<small>OUCHE</small>, Michel]] (1982): «Fragmentació i canvi d'Occident (sigles V-VII)», en [[Robert Fossier|F<small>OSSIER</small>, Robert]] (ed.), ''L'Edat Mijana: 1. La formació del món medieval, 350-950.'' – Crítica, Barcelona, 1988, p. 94. ISBN 84-7423-352-6</ref> Fon finalment presa pel general bizantí [[Narsés (general bizantí)|Narsés]], qui la va reconstruir sense conseguir tornar-li el seu antic esplendor.<ref>R<small>OUCHE</small>, Michel (1982), p. 94.</ref> En el 569, la ciutat fon conquistada pels [[llombart]]s,<ref>M<small>AIER</small>, Franz Georg (1968), p. 245.</ref> els que la van mantindre fins a 774, quan va passar a mans de [[Carlomagno]].  

A finals de sigle VIII, Milà va conseguir recuperar la seua antiga prosperitat. En estos moments la ciutat era governada per [[arquebisbe]]s, que més tart van anar perdent el poder en benefici de la noblea. De la mà d'estos la ciutat es va tornar pròspera i important en el sigle XI. En 1162 fon arrasada per [[Federico I Barba-roja]], encara que es va recuperar i va véncer a este en 1176 en la [[batalla de Legnano]], junt en la resta de la [[Lliga Llombarda]]. D'esta manera va començar un nou periodo de prosperitat. Entre 1277 i 1447 la ciutat va estar davall poder dels [[Visconti]]. Durant la [[pesta negra]] del sigle XIV, Milà fon un dels pocs llocs d'Europa que no fon alcançat  per l' [[epidèmia]], perqué el bisbe va ordenar que emparedaren les tres primeres cases a les que va afectar. Els morts, els malalts i els sans van quedar atrapats en el seu interior sense distinció. El major auge de la ciutat fon conseguit per [[Gian Galeazzo Visconti]], [[Duc]] de la ciutat entre 1351 i 1402.

A finals de [[sigle VIII]], Milà va conseguir recuperar la seua antiga prosperitat. En estos moments la ciutat era governada per [[arquebisbe]]s, que més tart van anar perdent el poder en benefici de la noblea. De la mà d'estos la ciutat es va tornar pròspera i important en el [[sigle XI]]. En [[1162]] fon arrasada per [[Federico I Barba-roja]], encara que es va recuperar i va véncer a este en [[1176]] en la [[batalla de Legnano]], junt en la resta de la [[Lliga Llombarda]]. D'esta manera va començar un nou periodo de prosperitat. Entre [[1277]] i [[1447]] la ciutat va estar davall poder dels [[Visconti]]. Durant la [[pesta negra]] del [[sigle XIV]], Milà fon un dels pocs llocs d'[[Europa]] que no fon alcançat  per l' [[epidèmia]], perqué el bisbe va ordenar que emparedaren les tres primeres cases a les que va afectar. Els morts, els malalts i els sans van quedar atrapats en el seu interior sense distinció. El major auge de la ciutat fon conseguit per [[Gian Galeazzo Visconti]], [[Duc]] de la ciutat entre [[1351]] i [[1402]].

=== Renaiximent ===

=== Renaiximent ===

== Cultura ==

== Cultura ==

*'''La [[catedral de Milá|catedral]]''' (en [[idioma italià|italià]] ''duomo'', que prové del llatí "Domus Dei", "Casa de Deu") d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], en frontera [[neogòtic|neogòtic]]. La construcció de la catedral es va prolongar durant cinc sigles. Fon començada en 1387 en proyecte d'un arquitecte desconegut, baix la direcció de Simone de Orsenigo. És la tercera iglésia més gran del món per extensió després de Sant Pere a Roma i Sant Pau de Londres. La diòcesis de Milà és la més gran del món.

*'''La [[catedral de Milá|catedral]]''' (en [[idioma italià|italià]] ''duomo'', que prové del llatí "Domus Dei", "Casa de Deu") d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], en frontera [[neogòtic|neogòtic]]. La construcció de la catedral es va prolongar durant cinc sigles. Fon començada en [[1387]] en proyecte d'un arquitecte desconegut, baix la direcció de Simone de Orsenigo. És la tercera iglésia més gran del món per extensió després de Sant Pere a Roma i Sant Pau de Londres. La diòcesis de Milà és la més gran del món.

   

   

*'''Les galeries de [[Víctor Manuel II|Vittorio Emanuele]]''', junt en la catedral, estan cobertes en grans cúpules de vidre en forma de [[creu llatina]], on es troben alguns dels cafes i comerços més coneguts de la ciutat. Fon proyectada en la segona mitat del sigle XIX per Giuseppe Mengoni.  

*'''Les galeries de [[Víctor Manuel II|Vittorio Emanuele]]''', junt en la catedral, estan cobertes en grans cúpules de vidre en forma de [[creu llatina]], on es troben alguns dels cafes i comerços més coneguts de la ciutat. Fon proyectada en la segona mitat del [[sigle XIX]] per Giuseppe Mengoni.  

*La '''Piazza della Scala''', en l'atre extrem de les galeries. Plaça Comprentu. A pocs passos de la catedral es conserva esta prova silenciosa i arreplega de l'edat mija en Milà. En la plaça s'aguaita el ''[[Palau de la Raó de Milà|Palau de la Raó]]'' o ''Broletto Nuovo'', erigit [[1233]] pel podestá Oldrano de Tresseno; la pintoresca ''[[Loggia degli Osii|Logia dels Osii]]'', construïda en 1316 per [[Matteo Visconti]]; el Palau de les ''Escoles Palatines'', barroc (sigle XVII) i la ''Casa dels Panigarola'', gòtica.   

*La '''Piazza della Scala''', en l'atre extrem de les galeries. Plaça Comprentu. A pocs passos de la catedral es conserva esta prova silenciosa i arreplega de l'edat mija en Milà. En la plaça s'aguaita el ''[[Palau de la Raó de Milà|Palau de la Raó]]'' o ''Broletto Nuovo'', erigit [[1233]] pel podestá Oldrano de Tresseno; la pintoresca ''[[Loggia degli Osii|Logia dels Osii]]'', construïda en 1316 per [[Matteo Visconti]]; el Palau de les ''Escoles Palatines'', barroc (sigle XVII) i la ''Casa dels Panigarola'', gòtica.   

*El '''[[Teatre alla Scala]],''' el més gran teatre de [[òpera]] del món. El temple de la lírica italiana i mundial, escenari de les representacions memorables de [[Giuseppe Verdi]], [[Giacomo Puccini]], [[Gioacchino Rossini]], [[Gaetano Donizetti]] i [[Vincenzo Bellini]] i dels triumfos de [[Arturo Toscanini|Toscanini]], fon construït en el [[1778]] i es va estrenar el 3 d'agost en una opera del gran músic italià [[Antonio Salieri]] "l'Europa Riconosciuta" .

*El '''[[Teatre alla Scala]],''' el més gran teatre de [[òpera]] del món. El temple de la lírica italiana i mundial, escenari de les representacions memorables de [[Giuseppe Verdi]], [[Giacomo Puccini]], [[Gioacchino Rossini]], [[Gaetano Donizetti]] i [[Vincenzo Bellini]] i dels triumfos de [[Arturo Toscanini|Toscanini]], fon construït en el [[1778]] i es va estrenar el 3 d'agost en una opera del gran músic italià [[Antonio Salieri]] "l'Europa Riconosciuta" .

*'''Via Manzoni, [[via Montenapoleone]] i via Gesù''', on es troba el [http://www.museobagattivalsecchi.Org Museu Bagatti Valsecchi]- una casa-museu inspirada en els palaus senyorials del Cinquecento llombart, decorada en objectes i mobles renaixentistes italians.

*'''Via Manzoni, [[via Montenapoleone]] i via Gesù''', on es troba el [http://www.museobagattivalsecchi.Org Museu Bagatti Valsecchi]- una casa-museu inspirada en els palaus senyorials del Cinquecento llombart, decorada en objectes i mobles renaixentistes italians.

*L'Iglésia de '''[[Santa Maria de les Gràcies]]''', l'iglésia fon començada per [[Giovanni Solari]] en [[1463]] i transformada en [[1492]] per [[Donato Bramador]]. En una paret del [[refectori]] de l'antic convent junt en l'iglésia, es troba la pintura de [[l'Últim Sopar (Leonardo)|L'últim sopar]], obra mestra de [[Leonardo dóna Vinci]].

*L'Iglésia de '''[[Santa Maria de les Gràcies]]''', l'iglésia fon començada per [[Giovanni Solari]] en [[1463]] i transformada en [[1492]] per [[Donato Bramador]]. En una paret del [[refectori]] de l'antic convent junt en l'iglésia, es troba la pintura de [[l'Últim Sopar (Leonardo)|L'últim sopar]], obra mestra de [[Leonardo dóna Vinci]].

*La [[Pinacoteca doní Brera]], Pinacoteca Enrosiana, [[Poldi Pezzoli]] i les galeries dels Musei del Castello, que alberguen un gran número d'obres mestres de la pintura. (Pinacoteca Enrosiana): El seu primer núcleu fon la colecció privada del cardenal Federico Borromeo, colocada ací en el sigle XVII. (Pinacoteca de Brera): Fon inaugurada en 1809 en el gran edifici que acolle també l'Acadèmia d'Art. (Museu Poldi-Pezzoli): Fon fundat en la segona mitat del sigle XIX per voluntat de Gian Giacomo Poldi Pezzoli que va donar la seua colecció artística a la ciutat.

*La [[Pinacoteca doní Brera]], Pinacoteca Enrosiana, [[Poldi Pezzoli]] i les galeries dels Musei del Castello, que alberguen un gran número d'obres mestres de la pintura. (Pinacoteca Enrosiana): El seu primer núcleu fon la colecció privada del cardenal Federico Borromeo, colocada ací en el [[sigle XVII]]. (Pinacoteca de Brera): Fon inaugurada en 1809 en el gran edifici que acolle també l'Acadèmia d'Art. (Museu Poldi-Pezzoli): Fon fundat en la segona mitat del sigle XIX per voluntat de Gian Giacomo Poldi Pezzoli que va donar la seua colecció artística a la ciutat.

*'''[[Castillo Sforzesco]]'''. Fon començat pels Visconti en la segona mitat del sigle XIV i continuat en el sigle següent per Francesco Sforza, senyor de Milà. Les obres les van dirigir Giovanni dóna Milà i Filarete que va edificar la torre d'entrada.

*'''[[Castillo Sforzesco]]'''. Fon començat pels Visconti en la segona mitat del [[sigle XIV]] i continuat en el sigle següent per Francesco Sforza, senyor de Milà. Les obres les van dirigir Giovanni dóna Milà i Filarete que va edificar la torre d'entrada.

*'''[[basílica de Sant Ambrosio|San Ambrosio]]'''. Basílica fundada per Sant Ambrosi en el 386, en tres naus sense transepte, estructura que conserva inclús actualment a pesar de les reconstruccions dels sigles IX-XII, que la van convertir en un model d'arquitectura llombarda.

*'''[[basílica de Sant Ambrosio|San Ambrosio]]'''. Basílica fundada per [[Sant Ambrosi]] en el [[386]], en tres naus sense transepte, estructura que conserva inclús actualment a pesar de les reconstruccions dels [[sigle IX|sigles IX]]-[[sigle XII|XII]], que la van convertir en un model d'arquitectura llombarda.

*'''Museu Bagatti Valsecchi'''. Una casa del sigle XIX inspirada en palaus senyorials del Cinquecento llombart, decorada en objectes i mobles renaixentistes italianes. Ha conservat l'aspecte de vivenda, on els amos de casa disponien de totes les comoditats pròpies del sigle XIX, sense alterar l'harmonia general inspirada en l'antiguetat.

*'''Museu Bagatti Valsecchi'''. Una casa del [[sigle XIX]] inspirada en palaus senyorials del Cinquecento llombart, decorada en objectes i mobles renaixentistes italianes. Ha conservat l'aspecte de vivenda, on els amos de casa disponien de totes les comoditats pròpies del sigle XIX, sense alterar l'harmonia general inspirada en l'antiguetat.

*'''[[Museu Cívic d'Història Natural de Milán|Museo d'història natural]]''', que conserva importants coleccions de de mineralogia, paleontologia, botanica i zoologia.

*'''[[Museu Cívic d'Història Natural de Milán|Museo d'història natural]]''', que conserva importants coleccions de de mineralogia, paleontologia, botanica i zoologia.

*'''Cimiterio Monumentale'''. Un cementeri de 250.000 metros quadrats construït entre 1863 i 1875 on descansen les restes d'ilustres milanesos. Una visita obligada per la seua singularitat i espectacularitat.

*'''Cimiterio Monumentale'''. Un cementeri de 250.000 metros quadrats construït entre [[1863]] i [[1875]] on descansen les restes d'ilustres milanesos. Una visita obligada per la seua singularitat i espectacularitat.