Diferència entre les revisions de "Beata Inés de Benigànim"
(Pàgina nova, en el contingut: «Beata Inés de Benigànim ---- *Biografia. Filla de Lluís Albinyana i Vicenta Gomar, neix al si d'una família pagesa empobrida i amb pocs recursos, però molt...».) |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
*Biografia. | *Biografia. | ||
| − | Filla de Lluís Albinyana i Vicenta Gomar, neix al si d'una família pagesa empobrida i amb pocs recursos, però molt religiosa. Aviat mor el seu pare i passa la infantesa servint a casa d'un oncle seu, Bartomeu Tudela, batlle del poble | + | Filla de Lluís Albinyana i Vicenta Gomar, neix al si d'una família pagesa empobrida i amb pocs recursos, però molt religiosa. Aviat mor el seu pare i passa la infantesa servint a casa d'un oncle seu, Bartomeu Tudela, batlle del poble. S'encarrega de les tasques domèstiques i en particular la bugada. Mentrestant, no va rebre cap educació, la qual cosa, unida al seu natural simple i massa innocent, feia que aparegués com una persona limitada i fos tractada com la "ximple del poble". A més, patia epil·lèpsia. |
Cap als dotze o catorze anys, Josepa Teresa té una visió mística de Crist mentre fa la bugada vora el riu. Jesús, a qui ella anomenarà el Natzarè de l'O li demanarà que sigui la seva esposa. Llavors decideix d'abraçar la vida religiosa i lliurar-se a Déu. | Cap als dotze o catorze anys, Josepa Teresa té una visió mística de Crist mentre fa la bugada vora el riu. Jesús, a qui ella anomenarà el Natzarè de l'O li demanarà que sigui la seva esposa. Llavors decideix d'abraçar la vida religiosa i lliurar-se a Déu. | ||
| − | Ja adolescent, un criat de la casa, seduït per la bellesa de la jove, l'assetja | + | Ja adolescent, un criat de la casa, seduït per la bellesa de la jove, l'assetja, ella el va refusar fugint per una finestreta ja que vol mantenir la seva virginitat i consagrar-se a la vida religiosa. Demana llavors d'ingressar al convent que les agustines descalces tenien a Benigànim, el de la Puríssima Concepció. Les monges no ho veuen clar, per la poca formació i simplesa de la noia, però l'admeten com a germana llega que podrà ocupar-se de les tasques manuals. Hi ingressa el 25 d'octubre de 1643, als divuit anys. |
| − | En 1644 fa els vots i pren el nom religiós de Josepa de Santa | + | En 1644 fa els vots i pren el nom religiós de Josepa de Santa Inès (a partir de 1690, per devoció mariana, Josepa Maria de Santa Inès), però era coneguda com a germana Inès. Va destacar per la seva caritat, la pregària constant, de caràcter místic, i les penitències que feia. La seva actitud de servei es reflecteix a la dita popular: "Beata Inès, on et cridin, ves". Va tenir molt mala salut, tenint, a més de freqüents atacs epil·lèptics, altres malalties com inflamació de genoll, febres perllongades, etc. Tenia episodis d'èxtasi de gran intensitat mística. |
Vint anys després d'haver ingressat, és feta germana de cor, però com que era analfabeta, no podia llegir ni seguir l'ofici diví, que es resava en llatí. L'arquebisbe Martí d'Ontiveros li va permetre que pogués assistir als oficis sense resar-hi, amb la mateixa validesa com si ho fes. El seu confessor i les seves companyes estaven d'acord que, si d'una banda era ignorant en les coses del món, era una persona virtuosa i sàvia en el que feia referència a l'espiritualitat, aconsellant molt encertadament tothom que li demanava ajut, entre ells governants. Tenia fama, a més, de fer miracles: se n'explicaven guaricions, profecies, salvaments inexplicables que tenien lloc per la seva intercessió, i el poble la veu com una santa, demanant-li els rosaris que feia com a relíquies santes. | Vint anys després d'haver ingressat, és feta germana de cor, però com que era analfabeta, no podia llegir ni seguir l'ofici diví, que es resava en llatí. L'arquebisbe Martí d'Ontiveros li va permetre que pogués assistir als oficis sense resar-hi, amb la mateixa validesa com si ho fes. El seu confessor i les seves companyes estaven d'acord que, si d'una banda era ignorant en les coses del món, era una persona virtuosa i sàvia en el que feia referència a l'espiritualitat, aconsellant molt encertadament tothom que li demanava ajut, entre ells governants. Tenia fama, a més, de fer miracles: se n'explicaven guaricions, profecies, salvaments inexplicables que tenien lloc per la seva intercessió, i el poble la veu com una santa, demanant-li els rosaris que feia com a relíquies santes. | ||
Va morir al mateix convent el 21 de gener de 1696, als 71 anys, essent sebollida a l'església del convent de la Puríssima, després de tres dies en els que nombrosos fidels van desfilar davant del seu cos. El 1729 es va obrir a València la seva causa de beatificació, que va tenir lloc el 26 de febrer de 1888 a Roma, essent beatificada per Lleó XIII. | Va morir al mateix convent el 21 de gener de 1696, als 71 anys, essent sebollida a l'església del convent de la Puríssima, després de tres dies en els que nombrosos fidels van desfilar davant del seu cos. El 1729 es va obrir a València la seva causa de beatificació, que va tenir lloc el 26 de febrer de 1888 a Roma, essent beatificada per Lleó XIII. | ||
Revisió de 07:56 9 maig 2010
Beata Inés de Benigànim
- Biografia.
Filla de Lluís Albinyana i Vicenta Gomar, neix al si d'una família pagesa empobrida i amb pocs recursos, però molt religiosa. Aviat mor el seu pare i passa la infantesa servint a casa d'un oncle seu, Bartomeu Tudela, batlle del poble. S'encarrega de les tasques domèstiques i en particular la bugada. Mentrestant, no va rebre cap educació, la qual cosa, unida al seu natural simple i massa innocent, feia que aparegués com una persona limitada i fos tractada com la "ximple del poble". A més, patia epil·lèpsia.
Cap als dotze o catorze anys, Josepa Teresa té una visió mística de Crist mentre fa la bugada vora el riu. Jesús, a qui ella anomenarà el Natzarè de l'O li demanarà que sigui la seva esposa. Llavors decideix d'abraçar la vida religiosa i lliurar-se a Déu.
Ja adolescent, un criat de la casa, seduït per la bellesa de la jove, l'assetja, ella el va refusar fugint per una finestreta ja que vol mantenir la seva virginitat i consagrar-se a la vida religiosa. Demana llavors d'ingressar al convent que les agustines descalces tenien a Benigànim, el de la Puríssima Concepció. Les monges no ho veuen clar, per la poca formació i simplesa de la noia, però l'admeten com a germana llega que podrà ocupar-se de les tasques manuals. Hi ingressa el 25 d'octubre de 1643, als divuit anys.
En 1644 fa els vots i pren el nom religiós de Josepa de Santa Inès (a partir de 1690, per devoció mariana, Josepa Maria de Santa Inès), però era coneguda com a germana Inès. Va destacar per la seva caritat, la pregària constant, de caràcter místic, i les penitències que feia. La seva actitud de servei es reflecteix a la dita popular: "Beata Inès, on et cridin, ves". Va tenir molt mala salut, tenint, a més de freqüents atacs epil·lèptics, altres malalties com inflamació de genoll, febres perllongades, etc. Tenia episodis d'èxtasi de gran intensitat mística.
Vint anys després d'haver ingressat, és feta germana de cor, però com que era analfabeta, no podia llegir ni seguir l'ofici diví, que es resava en llatí. L'arquebisbe Martí d'Ontiveros li va permetre que pogués assistir als oficis sense resar-hi, amb la mateixa validesa com si ho fes. El seu confessor i les seves companyes estaven d'acord que, si d'una banda era ignorant en les coses del món, era una persona virtuosa i sàvia en el que feia referència a l'espiritualitat, aconsellant molt encertadament tothom que li demanava ajut, entre ells governants. Tenia fama, a més, de fer miracles: se n'explicaven guaricions, profecies, salvaments inexplicables que tenien lloc per la seva intercessió, i el poble la veu com una santa, demanant-li els rosaris que feia com a relíquies santes.
Va morir al mateix convent el 21 de gener de 1696, als 71 anys, essent sebollida a l'església del convent de la Puríssima, després de tres dies en els que nombrosos fidels van desfilar davant del seu cos. El 1729 es va obrir a València la seva causa de beatificació, que va tenir lloc el 26 de febrer de 1888 a Roma, essent beatificada per Lleó XIII.