69 513
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Conta la llegenda més popular que els habitants del [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell varen dispondre la seua baixada oficial per a la vesprada del tercer dissabte de la Quaresma. Eixa nit devien traslladar-se a la recent alçada nova ciutat les dònes, els chiquets, les autoritats eclesiàstiques en el Crist Yacent llavors patró de la vila i les autoritats forals dels recent constituïts [[Jurat|Jurats]], deixant en el seu antic assentament a un chicotet regiment militar i a l'Alcait de la fortalea. El trasllat va prendre un caràcter festiu i com eren coneixedors de que seria llarc i fatigós, varen penjar farols dels seus gayatos per a allumenar-se davant la previsible nit que passarien al ras i varen nugar als chiquets en cordes del seu gayato per a que no es pergueren durant el camí.
Conta la llegenda més popular que els habitants del [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell varen dispondre la seua baixada oficial per a la vesprada del tercer dissabte de la Quaresma. Eixa nit devien traslladar-se a la recent alçada nova ciutat les dònes, els chiquets, les autoritats eclesiàstiques en el Crist Yacent llavors patró de la vila i les autoritats forals dels recent constituïts [[Jurat|Jurats]], deixant en el seu antic assentament a un chicotet regiment militar i a l'Alcait de la fortalea. El trasllat va prendre un caràcter festiu i com eren coneixedors de que seria llarc i fatigós, varen penjar farols dels seus gayatos per a allumenar-se davant la previsible nit que passarien al ras i varen nugar als chiquets en cordes del seu gayato per a que no es pergueren durant el camí.
També varen agarrar recaptes, especialment grans rollos, pans redons en un forat en el centre per a penjar-li'ls al voltant dels seus colls per a transportar-los més fàcilment. Els antics habitants es varen trobar en mitat de la nit en una forta tormenta, que els va obligar a arreplegar les canyes que es trobaven durant el camí per a sortejar els torrents d'aigua. Els pobladors varen passar la nit al ras en la zona de lo que ara seria l'ermita de Sant Roc de Canet. Al matí següent varen aplegar a la vila despuix de sortejar gràcies a les seues canyes el riu Sec que anava fortament carregat d'aigua despuix de les pluges de la nit, sent rebuts en una de les portes del recint amurallat pel lloctinent del Rei, que en una cerimònia religiosa varen batejar a la vila com "Castelló de la Plana" en honor del Castell del qual provenien i del lloc geogràfic on desenrollarien la seua nova vida.
També varen agarrar recaptes, especialment grans rollos, pans redons en un forat en el centre per a penjar-li'ls al voltant dels seus colls per a transportar-los més fàcilment. Els antics habitants es varen trobar en mitat de la nit en una forta tormenta, que els va obligar a arreplegar les canyes que es trobaven durant el camí per a sortejar els torrents d'aigua. Els pobladors varen passar la nit al ras en la zona de lo que ara seria l'ermita de Sant Roc de Canet. Al matí següent varen aplegar a la vila despuix de sortejar gràcies a les seues canyes el riu Sec que anava fortament carregat d'aigua despuix de les pluges de la nit, sent rebuts en una de les portes del recint amurallat pel lloctinent del Rei, que en una cerimònia religiosa varen batejar a la vila com "Castelló de la Plana" en honor del Castell del qual provenien i del lloc geogràfic a on desenrollarien la seua nova vida.
Esta llegenda, actualment posada en dubte encara que mai desmentida en senyes històriques, explica l'orige de la "[[Gayata]]", de les canyes, de les "Chiquetes del Meneo" i del "Rollo" com a símbols de la festa i de la moderna ciutat de Castelló.
Esta llegenda, actualment posada en dubte encara que mai desmentida en senyes històriques, explica l'orige de la "[[Gayata]]", de les canyes, de les "Chiquetes del Meneo" i del "Rollo" com a símbols de la festa i de la moderna ciutat de Castelló.
=== Nova etapa ===
=== Nova etapa ===
Una volta passada la [[Guerra Civil espanyola]], les Festes de la Magdalena comencen una nova etapa. És en l'any [[1945]], sent l'alcade de la ciutat de Castelló, Benjamín Fabregat (1944-1948), cridà a un grup de castellonencs, gent amant de les tradicions i cultura de la ciutat, per a encarregar-lis el rellançament de les Festes de la Magdalena: [[Manuel Segarra Ribes]], [[Carlos González-Espresati Sánchez|Carlos G. Espresati]], [[Manuel Vellón Bellido]], [[Carlos Murria Arnau]], [[Antoni Pascual Felip]], [[Eduart Codina Armengot]], [[Lluís Sales Boli]] i [[Bernat Artola]], entre atres, que formaven part de la colla de Ca Segarra. Se creà la [[Junta Central de Festes]] i un programa de festes, transformant la festa conforme se coneix hui en dia. Cadascú d'ells aportà les seues idees per a fer possible eixa renovació:
Una volta passada la [[Guerra Civil espanyola]], les Festes de la Magdalena comencen una nova etapa. És en l'any [[1945]], sent l'alcade de la ciutat de Castelló, Benjamín Fabregat (1944-1948), cridà a un grup de castellonencs, gent amant de les tradicions i cultura de la ciutat, per a encarregar-lis el rellançament de les Festes de la Magdalena: [[Manuel Segarra Ribes]], [[Carlos González-Espresati Sánchez|Carlos G. Espresati]], [[Manuel Vellón Bellido]], [[Carlos Murria Arnau]], [[Antoni Pascual Felip]], [[Eduart Codina Armengot]], [[Lluís Sales Boli]] i [[Bernat Artola]], entre atres, que formaven part de la colla de ''Ca Segarra''. Se creà la [[Junta Central de Festes]] i un programa de festes, transformant la festa conforme se coneix hui en dia. Cadascú d'ells aportà les seues idees per a fer possible eixa renovació:
* Manuel Segarra Ribes, fon el creador de la cavalcata del Pregó.
* Manuel Segarra Ribes, fon el creador de la cavalcata del Pregó.
Manifestació popular i etnològica on es resalta la [[mitologia]], [[història]], [[costums]] i [[folclor]] de la ciutat i província de [[Castelló]]. Comença a les '''16:00h''', recorre la part centre-nort de la ciutat, i té una duració aproximada d'unes 4 hores. En ell, es poden distinguir unes quantes parts:
Manifestació popular i etnològica on es resalta la [[mitologia]], [[història]], [[costums]] i [[folclor]] de la ciutat i província de [[Castelló]]. Comença a les '''16:00h''', recorre la part centre-nort de la ciutat, i té una duració aproximada d'unes 4 hores. En ell, es poden distinguir unes quantes parts:
*'''Capçalera''': la capçalera del Pregó està formada per la Policia Local, el carro de repartiment de programes i la ''Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló''.
* '''Capçalera''': la capçalera del Pregó està formada per la Policia Local, el carro de repartiment de programes i la ''Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló''.
*'''Mitologia de Castelló''': repassa la mitologia popular castellonenca de mans de la ''Colla del Rei Barbut''.
* '''Mitologia de Castelló''': repassa la mitologia popular castellonenca de mans de la ''Colla del Rei Barbut''.
*'''Història Fundacional''': repassa les diferents parts de l'història creible de la ciutat: els [[moros]], els [[cristians]], els [[judeus]] i els [[pirates]], protagonisada per les associacions ''Moros d'Alqueria'', ''Associació Cultural L'Aljama'', ''L'Host del Castell Vell'', ''Cavallers Templers de Castelló'' i la ''Germandat dels Cavallers de la Conquesta (sic)''. La ''Colla Bacalao'' s'encarrega del tema dels pirates i també intervenen el ''Centre Aragonés de Castelló'' i el grup folclòric ''Ecos de Aragón''.
* '''Història Fundacional''': repassa les diferents parts de l'història creible de la ciutat: els [[moros]], els [[cristians]], els [[judeus]] i els [[pirates]], protagonisada per les associacions ''Moros d'Alqueria'', ''Associació Cultural L'Aljama'', ''L'Host del Castell Vell'', ''Cavallers Templers de Castelló'' i la ''Germandat dels Cavallers de la Conquesta (sic)''. La ''Colla Bacalao'' s'encarrega del tema dels pirates i també intervenen el ''Centre Aragonés de Castelló'' i el grup folclòric ''Ecos de Aragón''.
*'''Pobles de la província''': la representació provincial forma també part de la desfilada en la qué participen la majoria dels pobles que componen les diferentes comarques de la província de Castelló.
* '''Pobles de la província''': la representació provincial forma també part de la desfilada en la qué participen la majoria dels pobles que componen les diferentes comarques de la província de Castelló.
*'''Ciutat i Terme de Castelló''': part dedicada a repassar el folclor i les costums de la ciutat; la [[Marjaleria de Castelló|marjaleria]], la Plana, la montanya i la ciutat. Una part dins d'esta secció correspon a les festes, sent els següents elements a eixir:
* '''Ciutat i Terme de Castelló''': part dedicada a repassar el folclor i les costums de la ciutat; la [[Marjaleria de Castelló|marjaleria]], la Plana, la montanya i la ciutat. Una part dins d'esta secció correspon a les festes, sent els següents elements a eixir:
*'''Piques de la ciutat''': llarcs pals coronats en clavells rojos i grocs i l'[[Escut de Castelló|escut de Castelló]]; acompanyats per una parella de castellonencs.
* '''Piques de la ciutat''': llarcs pals coronats en clavells rojos i grocs i l'[[Escut de Castelló|escut de Castelló]]; acompanyats per una parella de castellonencs.
*'''Dames de les gayates''': les dames i castelloners de les diferents gayates en grupes a cavall junt a la Junta Gestora de Gayates.
* '''Dames de les gayates''': les dames i castelloners de les diferents gayates en grupes a cavall junt a la Junta Gestora de Gayates.
*'''Estandarts de les gayates''': tots els estandarts de les gayates agrupats.
* '''Estandarts de les gayates''': tots els estandarts de les gayates agrupats.
*'''Cistella de la Mare de Deu''': gran cistella de clavells rojos i grocs portada pels presidents de les gayates que estos regalen a la [[Mare de Deu del Lledó]] en l'ofrena.
* '''Cistella de la Mare de Deu''': gran cistella de clavells rojos i grocs portada pels presidents de les gayates que estos regalen a la [[Mare de Deu del Lledó]] en l'ofrena.
*'''Clarins de la ciutat''': quatre músics que toquen la '''Marcha de la ciutat''' pujats a cavall, precedixen al pregoner.
* '''Clarins de la ciutat''': quatre músics que toquen la '''Marcha de la ciutat''' pujats a cavall, precedixen al pregoner.
*'''Pregoner, prohoms i sequier''': l'element més important de la desfilada; el pregoner canta els versos del Pregó creats per [[Bernat Artola]] per ad este acte. Despuix de cantar-ho davant de l'alcalde en la tribuna d'autoritats es donen per començades les festes.
* '''Pregoner, prohoms i sequier''': l'element més important de la desfilada; el pregoner canta els versos del Pregó creats per [[Bernat Artola]] per ad este acte. Despuix de cantar-ho davant de l'alcalde en la tribuna d'autoritats es donen per començades les festes.
*'''Carrossa en madrines, dames de la ciutat i reina''': dos carrosses unides portades per dos bous en qué monten les madrines de les gayates, les dames de la ciutat i les reines de les festes, major i infantil.
* '''Carrossa en madrines, dames de la ciutat i reina''': dos carrosses unides portades per dos bous en qué monten les madrines de les gayates, les dames de la ciutat i les reines de les festes, major i infantil.
*'''[[Banda Municipal de Castelló|Banda de música de Castelló]]''': que dona per finalisada la desfilada.
* '''[[Banda Municipal de Castelló|Banda de música de Castelló]]''': que dona per finalisada la desfilada.
Al finalisar el Pregó es celebra l'acte de l''''Enfarolà del Campanar''' que consistix en enllumenar [[El Fadrí|el Fadrí]] en elements pirotècnics.
Al finalisar el Pregó es celebra l'acte de l''''Enfarolà del Campanar''' que consistix en enllumenar [[El Fadrí|el Fadrí]] en elements pirotècnics.
Dia gran de les festes de la Magdalena.
Dia gran de les festes de la Magdalena.
==== Romeria de les canyes ====
==== Romeria de les canyes ====
A les '''08:00h''' s'inicia la [[Romeria de les Canyes|romeria]] des de la [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major]], en una missa de romers que és celebra en la [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral]]. Encara que el seu inici oficial és en la Plaça Major, molta gent li dona començament en la [[Plaça Maria Agustina (Castelló)|Plaça Mª Agustina]], lloc típic de reunió, i per on passa la comitiva principal des de la Plaça Major. Des d'este punt, la romeria recorre uns quants carrers de la part nort de la ciutat i ix, a través dels camins rurals, des de la Plaça del Primer Molí, direcció a Sant Roc de Canet cap a l'[[ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|ermita de la Magdalena]].
A les '''08:00h''' s'inicia la [[Romeria de les Canyes|romeria]] des de la [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major]], en una missa de romers que és celebra en la [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral]]. Encara que el seu inici oficial és en la Plaça Major, molta gent li dona començament en la [[Plaça Maria Agustina (Castelló)|Plaça Mª Agustina]], lloc típic de reunió, i per a on passa la comitiva principal des de la Plaça Major. Des d'este punt, la romeria recorre uns quants carrers de la part nort de la ciutat i ix, a través dels camins rurals, des de la Plaça del Primer Molí, direcció a Sant Roc de Canet cap a l'[[ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|ermita de la Magdalena]].
A mitan camí, una de les parades quasi obligatòria (com marca la tradició) és en l'[[Ermita de Sant Roc de Canet|ermita de '''Sant Roc de Canet''']], a on s'almorza, se menja la tradicional figa ([[Figa albardada|figa albardà]]) i se veu un dosset (vi, mistela o moscatell), i es resa una oració.
A mitan camí, una de les parades quasi obligatòria (com marca la tradició) és en l'[[Ermita de Sant Roc de Canet|ermita de '''Sant Roc de Canet''']], a on s'almorza, se menja la tradicional figa ([[Figa albardada|figa albardà]]) i se veu un dosset (vi, mistela o moscatell), i es resa una oració.
=== Durant tota la semana ===
=== Durant tota la semana ===
Durant la semana, se celebren multitut d'actes, entre els quals, els més importants son els següents:
Durant la semana, se celebren multitut d'actes, entre els quals, els més importants són els següents:
*'''[[Mascletà]] ''', a les '''14:00h''' en la [[Plaça del Primer Molí (Castelló)|Plaça del Primer Molí]].
* '''[[Mascletà]] ''', a les '''14:00h''' en la [[Plaça del Primer Molí (Castelló)|Plaça del Primer Molí]].
*'''[[Pirotècnia|Castells de fòcs]] ''', comencen entorn de les '''23:00h''', des de la zona del Pau Gumbau, al nordest de la ciutat.
* '''[[Pirotècnia|Castells de fòcs]] ''', comencen entorn de les '''23:00h''', des de la zona del Pau Gumbau, al nordest de la ciutat.
*'''[[Correguda de bous|Corregudes de bous]] '''. Durant la semana de les festes se solen celebrar actes de [[Tauromàquia|tauromàquia]].
* '''[[Correguda de bous|Corregudes de bous]] '''. Durant la semana de les festes se solen celebrar actes de [[Tauromàquia|tauromàquia]].
*'''La ''Nit Màgica''''': Espectàcul de [[Correfoc|correfòcs]]
* '''La ''Nit Màgica''''': Espectàcul de [[Correfoc|correfòcs]]
El [[dimarts]] a partir de les '''23:00h'''.
El [[dimarts]] a partir de les '''23:00h'''.
*'''Fira infantil''': La millor diversió per als més chicotets. Situada en el recint de fires i mercats.
* '''Fira infantil''': La millor diversió per als més chicotets. Situada en el recint de fires i mercats.
*'''La ''fira'' alternativa''': a partir del [[dijous]] en els jardins de l'Auditori.
* '''La ''fira'' alternativa''': a partir del [[dijous]] en els jardins de l'Auditori.
*'''Hostal del vi''': Situat en l'Av. Blasco Ibáñez, part nordest de la ciutat.
* '''Hostal del vi''': Situat en l'Av. Blasco Ibáñez, part nordest de la ciutat.
*'''Hostal de la tapa i la cervesa''': En la Plaça Espanya, en horari de 12:00h a 16:30h i de 19:00h a 00:00h.
* '''Hostal de la tapa i la cervesa''': En la Plaça Espanya, en horari de 12:00h a 16:30h i de 19:00h a 00:00h.
*'''[[Concert|Concerts de música]] ''': En el recint de concerts, junt a l'Avinguda del Mar i ronda Est, grans actuacions de cantants d'àmbit nacional. De [[dilluns]] a [[dissabte]], entorn a la [[mijanit]].
* '''[[Concert|Concerts de música]] ''': En el recint de concerts, junt a l'Avinguda del Mar i ronda Est, grans actuacions de cantants d'àmbit nacional. De [[dilluns]] a [[dissabte]], entorn a la [[mijanit]].
=== Últim dissabte ===
=== Últim dissabte ===
*'''Ofrena de flors a la [[Mare de Deu del Lledó]] ''', patrona de la ciutat. Un dels actes més emotius de les festes, on els hòmens de la Gayata 1, realisen un tapís floral en les flors portades per la persones que s'acosten a la seua basílica.
* '''Ofrena de flors a la [[Mare de Deu del Lledó]] ''', patrona de la ciutat. Un dels actes més emotius de les festes, a on els hòmens de la Gayata 1, realisen un tapís floral en les flors portades per la persones que s'acosten a la seua basílica.
=== Últim dumenge: Magdalena Vítol ===
=== Últim dumenge: Magdalena Vítol ===
== Gayates ==
== Gayates ==
La gayata és un monument iluminat d'uns 6 metros d'altura, símbol de les festes. Recorda les canyes, gayatos i fanals que, segons la tradició, varen usar els castellonencs per a tantejar el terreny pantanós durant la baixada nocturna al pla de la ciutat.
La gayata és un monument allumenat d'uns 6 metros d'altura, símbol de les festes. Recorda les canyes, gayatos i fanals que, segons la tradició, varen usar els castellonencs per a tantejar el terreny pantanós durant la baixada nocturna al pla de la ciutat.
Al mateix temps també se nomena gayata a cada un dels 19 sectors o barris en qué es dividix la ciutat de Castelló per a l'organisació de la festa:
Al mateix temps també se nomena gayata a cada un dels 19 sectors o barris en qué es dividix la ciutat de Castelló per a l'organisació de la festa:
* Gayata 19: '''La Cultural'''
* Gayata 19: '''La Cultural'''
Durant les festes, cada sector exhibix, en una plaça del barri, la seua gayata.
Durant les festes, cada sector exhibix, en una plaça del seu barri o sector, la seua gayata.
== Entitats senyeres ==
== Entitats senyeres ==
== Música i dansa ==
== Música i dansa ==
La música i les danses són fonamentals en la festa. Apart de la [[Banda Municipal de Música de Castelló|Banda de Música de Castelló]] i el Festival Internacional de Bandes de Música que s'organisa tots els anys, també intervenen els grups locals de música tradicional valenciana, dolçainers i tabaleters i grups de dances, com:
La música i les danses són fonamentals en la festa. Apart de la [[Banda Municipal de Castelló|Banda Municipal de Música de Castelló]] i el Festival Internacional de Bandes de Música que s'organisa tots els anys, també intervenen els grups locals de música tradicional valenciana, dolçainers i tabaleters i grups de dances, com:
* Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló
* Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló
== Cartell de festes ==
== Cartell de festes ==
La Junta de Festes, tots els anys, organisa un concurs de cartells de Festes de la Magdalena, es publiquen unes bases i un plaç de presentació. La Junta elegix un dels cartells entre tots aquells que s'han presentat al concurs, el qual serà el cartell premiat i guanyador del concurs i que representarà a la ciutat de Castelló durant les festes.
La Junta de Festes, tots els anys, organisa un concurs de cartells de Festes de la Magdalena, es publiquen unes bases i un determini de presentació. La Junta elegix un dels cartells entre tots aquells que s'han presentat al concurs, el qual serà el cartell premiat i guanyador del concurs i que representarà a la ciutat de Castelló durant les festes.
== Calendari ==
== Calendari ==
Les Festes de la Magdalena foren declarades d'Interés Turístic Nacional en l'any [[1966]] i en [[2010]] foren declarades Festes d'Interés Turístic Internacional.
Les Festes de la Magdalena foren declarades d'Interés Turístic Nacional en l'any [[1966]] i en [[2010]] foren declarades Festes d'Interés Turístic Internacional.
== Declaració BIC ==
El Consell de la Generalitat Valenciana, aprovà el 5 de març de l'any 2024, la declaració de Be d'Interés Cultural (BIC) a la provessó de les gayates, en la categoria de Be Immaterial.
D'esta manera, es complementa la declaració com [[Be d'Interés Cultural]] de la [[Romeria de les Canyes|Romeria de les Canyes de Castelló]], aprovada en l'any [[2017]], i es protegix el simbolisme d'esta manifestació cultural com a senya identitària de la ciutat de Castelló.
== Vore també ==
== Vore també ==
*[[Gayata]]
* [[Reina de les Festes de la Magdalena]]
*[[Castelló de la Plana]]
* [[Gayata]]
*[[Bandera de Castelló de la Plana]]
* [[Castelló de la Plana]]
*[[Castell de Fadrell]]
* [[Bandera de Castelló de la Plana]]
*[[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]]
* [[Castell de Fadrell]]
*[[Grau de Castelló|El Grau]]
* [[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]]
*[[Grau de Castelló|Festes del Grau de Castelló]]
* [[Romeria de les Canyes]]
* [[Grau de Castelló|El Grau]]
* [[Grau de Castelló|Festes del Grau de Castelló]]
== Referències ==
== Referències ==
* ''Fiestas hechas por los festeros''. Sixto Barberà. Especial Magdalena 2019. Periòdic ''Mediterráneo'' (Divendres, 22 de març de 2019).
* ''Fiestas hechas por los festeros''. Sixto Barberà. Especial Magdalena 2019. Periòdic ''Mediterráneo'' (Divendres, 22 de març de 2019).
* [https://clubjaimeprimero.org/index.php/content/festes-de-la-magdalena-historia-tradicio-i-simbologia Festes de la Magdalena. Història, tradició i simbologia - Xavier Gimeno - Club de Opinión Jaime I]
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Festes de la Magdalena}}
* [http://www.fiestasmagdalena.es Les Festes de la Magdalena] Pàgina d'informació sobre les Festes de Castelló de la Plana.
* [http://www.fiestasmagdalena.es Les Festes de la Magdalena] Pàgina d'informació sobre les Festes de Castelló de la Plana.
* [http://www.comunitatvalenciana.com/descargas/magdalena_va.pdf Magdalena.Pdf] Fullet sobre la Magdalena de la web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana.
* [http://www.comunitatvalenciana.com/descargas/magdalena_va.pdf Magdalena.Pdf] Fullet sobre la Magdalena de la web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana.
* [http://www.sequiol.es/calc.htm Calculadora de la Magdalena] calcula en quines dates se celebraran les festes de la Magdalena.
* [http://www.sequiol.es/calc.htm Calculadora de la Magdalena] calcula en quines dates se celebraran les festes de la Magdalena.
* [https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-fiestas-magdalena-declaradas-interes-turistico-internacional-20100312132212.html Fiestas de la Magdalena, declaradas de interés turístico internacional - ''Europa Press'']
* [https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-fiestas-magdalena-declaradas-interes-turistico-internacional-20100312132212.html Fiestas de la Magdalena, declaradas de interés turístico internacional - ''Europa Press'']
* [https://efe.com/comunidad-valenciana/2024-03-05/aprueban-la-declaracion-bic-de-la-procesion-de-las-gaiatas-de-castello-de-la-plana/ Aprueban la declaración BIC de la Procesión de las Gaiatas de Castelló de la Plana - EFE]
[[Categoria:Festes de Castelló|Magdalena]]
[[Categoria:Festes de Castelló|Magdalena]]