Canvis

| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]

| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]

| ocupació = Historiador, croniste i notari

| ocupació = Historiador, croniste i notari

| data_naix = [[1502]]

| data_naix = [[24 d'octubre]] de [[1502]]

| lloc_naix = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]]

| lloc_naix = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]]

| data_mort = [[1582]]

| data_mort = [[21 de maig]] de [[1582]]

| lloc_mort = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]]

| lloc_mort = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]]

}}

}}

'''Rafael Martí de Viciana''' o '''Rafel Martí de Viciana''' ([[Burriana]], [[Castelló]]; [[1502]] - † Burriana, Castelló; [[1582]]). Fon un historiador, croniste i notari [[Comunitat Valenciana|valencià]].

'''Rafael Martí de Viciana''' o '''Rafel Martí de Viciana''' ([[Burriana]], [[24 d'octubre]] de [[1502]] - † [[Burriana]], [[21 de maig]] de [[1582]]). Fon un historiador, croniste i notari [[Comunitat Valenciana|valencià]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Sent jove, va participar en la guerra de les [[Germanies]] pel bando imperial, fent de correu entre el seu tio, el governador de la Plana Rampston de Viciana i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. En l'any [[1522]] presenciarà la mort de son pare a mans dels agermanats.

Sent jove, va participar en la guerra de les [[Germanies]] pel bando imperial, fent de correu entre el seu tio, el governador de la Plana Rampston de Viciana i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. En l'any [[1522]] presenciarà la mort de son pare a mans dels agermanats.

* ''[[Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana]]'' ([[1574]]). Publicat en el [[sigle XVI]]. Imprés en l'any [[1574]] per Joan Navarro i reeditat en l'any [[1765]] per Salvador Faulí i en [[1877]] per Francisco Aguilar.

* ''[[Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana]]'' ([[1574]]). Publicat en el [[sigle XVI]]. Imprés en l'any [[1574]] per Joan Navarro i reeditat en l'any [[1765]] per Salvador Faulí i en [[1877]] per Francisco Aguilar.

==Cites==

== Cites ==

{{Cita|''Es en fin la Lengua Valenciana de condición de doncellas virtuosas, que aunque sean vistas no se dexan tocar: pues no es poca esta excelencia que pueda entrar á doquiera, y que defienda la fortaleza de su Lengua.''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'' ([[1574]])}}  

{{Cita|''Es en fin la Lengua Valenciana de condición de doncellas virtuosas, que aunque sean vistas no se dexan tocar: pues no es poca esta excelencia que pueda entrar á doquiera, y que defienda la fortaleza de su Lengua.''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'' ([[1574]])}}  

[[Archiu:Libroalaban.jpg|thumb|250px|Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana]]

[[Archiu:Libroalaban.jpg|thumb|250px|Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana]]

{{Cita|''La noble ciutat de Valéncia a 28 de septembre, any de 1238, va ser presa i entrada pel venturós rei el senyor Jaume i poblada de nova gent cristiana ab diverses i no ben enteses llengües per que hi havia italians, francesos, alemanys, catalans, aragonesos, navarresos, biscaïns i castellans i perqué cada u parlava la seua llengua, hi havia en la ciutat una atra confusió que en Babel. Enpero com el rei i els dels seus casa, i tall, i molts dels seus vassalls parlaven llengua de Provença, i aquella com més comú prevalesció, pero no sense gran mixtura d'atres llengües i tota en conjunt va ser nomenada llengua llemosina ab la qual tenim escripto el llibre de les lleis forals del regne i les obres d'Ausias March i molts atres llibres que nos han donat testimoni d'aquella primera llengua. I com el sòl d'esta ciutat ora siga pel clima, planeta, signe, vents, aigües, manteniments o alguna secreta influència, té gràcia incògnita i sobrenatural, tant que totes les coses humanes i plantes produïx ab gran perfecció, mirament i delicadesa. I més ha concedit Déu en Valéncia una llengua polida, dolç, i molt bonica, que ab brevetat moderada esprem els secrets i profunds conceptes de l'ànima i desperta l'enginy a vius miraments on li resulta molt aclarit llustre''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'' ([[1574]])}}

{{Cita|''La noble ciutat de Valéncia a 28 de septembre, any de 1238, va ser presa i entrada pel venturós rei el senyor Jaume i poblada de nova gent cristiana ab diverses i no ben enteses llengües per que hi havia italians, francesos, alemanys, catalans, aragonesos, navarresos, biscaïns i castellans i perqué cada u parlava la seua llengua, hi havia en la ciutat una atra confusió que en Babel. Enpero com el rei i els dels seus casa, i tall, i molts dels seus vassalls parlaven llengua de Provença, i aquella com més comú prevalesció, pero no sense gran mixtura d'atres llengües i tota en conjunt va ser nomenada llengua llemosina ab la qual tenim escripto el llibre de les lleis forals del regne i les obres d'Ausias March i molts atres llibres que nos han donat testimoni d'aquella primera llengua. I com el sòl d'esta ciutat ora siga pel clima, planeta, signe, vents, aigües, manteniments o alguna secreta influència, té gràcia incògnita i sobrenatural, tant que totes les coses humanes i plantes produïx ab gran perfecció, mirament i delicadesa. I més ha concedit Déu en Valéncia una llengua polida, dolç, i molt bonica, que ab brevetat moderada esprem els secrets i profunds conceptes de l'ànima i desperta l'enginy a vius miraments on li resulta molt aclarit llustre''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'' ([[1574]])}}

== Curiositats ==

== Curiositats ==

La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana.

La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana.  

 

 

== Referències ==

== Referències ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Mart%C3%AD_de_Viciana Martí de Viciana en Wikipedia]  

* [https://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Mart%C3%AD_de_Viciana Martí de Viciana en Wikipedia]  

* [http://bivaldi.gva.es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1001388 Catálogo bivaldi - GVA]

* [http://bivaldi.gva.es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1001388 Catálogo bivaldi - GVA]