Canvis

| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]

| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]

| ocupació = Historiador, croniste i notari

| ocupació = Historiador, croniste i notari

| data_naix = [[1502]]

| data_naix = [[24 d'octubre]] de [[1502]]

| lloc_naix = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]]

| lloc_naix = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]]

| data_mort = [[1582]]

| data_mort = [[21 de maig]] de [[1582]]

| lloc_mort = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]]

| lloc_mort = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]]

}}

}}

'''Rafael Martí de Viciana''' o '''Rafel Martí de Viciana''' ([[Burriana]], [[Castelló]]; [[1502]] - † Burriana, Castelló; [[1582]]). Fon un historiador, croniste i notari [[Comunitat Valenciana|valencià]].

'''Rafael Martí de Viciana''' o '''Rafel Martí de Viciana''' ([[Burriana]], [[24 d'octubre]] de [[1502]] - † [[Burriana]], [[21 de maig]] de [[1582]]). Fon un historiador, croniste i notari [[Comunitat Valenciana|valencià]].

==Biografia==

== Biografia ==

 

Sent jove, va participar en la guerra de les [[Germanies]] pel bando imperial, fent de correu entre el seu tio, el governador de la Plana Rampston de Viciana i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. En l'any [[1522]] presenciarà la mort de son pare a mans dels agermanats.

Sent jove, va participar en la guerra de les [[Germanies]] pel bando imperial, fent de correu entre el seu tio, el governador de la Plana Rampston de Viciana i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. En l'any [[1522]] presenciarà la mort de son pare a mans dels agermanats.

El final dels seus dies foren en la seua vila natal de Burriana en el més de [[maig]] de l'any 1582, provablement el dia 21.

El final dels seus dies foren en la seua vila natal de Burriana en el més de [[maig]] de l'any 1582, provablement el dia 21.

==Obres==

== Obres ==

[[File:Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su Reyno.jpg|thumb|250 px|Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia y de su Reyno]]

[[File:Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su Reyno.jpg|thumb|250 px|Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia y de su Reyno]]

* ''[[Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana]]'' ([[1574]]). Publicat en el [[sigle XVI]]. Imprés en l'any [[1574]] per Joan Navarro i reeditat en l'any [[1765]] per Salvador Faulí i en [[1877]] per Francisco Aguilar.

* ''[[Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana]]'' ([[1574]]). Publicat en el [[sigle XVI]]. Imprés en l'any [[1574]] per Joan Navarro i reeditat en l'any [[1765]] per Salvador Faulí i en [[1877]] per Francisco Aguilar.

==Cites==

== Cites ==

{{Cita|''Es en fin la Lengua Valenciana de condición de doncellas virtuosas, que aunque sean vistas no se dexan tocar: pues no es poca esta excelencia que pueda entrar á doquiera, y que defienda la fortaleza de su Lengua.''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'' ([[1574]])}}  

{{Cita|''Es en fin la Lengua Valenciana de condición de doncellas virtuosas, que aunque sean vistas no se dexan tocar: pues no es poca esta excelencia que pueda entrar á doquiera, y que defienda la fortaleza de su Lengua.''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'' ([[1574]])}}  

[[Archiu:Libroalaban.jpg|thumb|250px|Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana]]

[[Archiu:Libroalaban.jpg|thumb|250px|Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana]]

{{Cita|''La noble ciutat de Valéncia a 28 de septembre, any de 1238, va ser presa i entrada pel venturós rei el senyor Jaume i poblada de nova gent cristiana ab diverses i no ben enteses llengües per que hi havia italians, francesos, alemanys, catalans, aragonesos, navarresos, biscaïns i castellans i perqué cada u parlava la seua llengua, hi havia en la ciutat una atra confusió que en Babel. Enpero com el rei i els dels seus casa, i tall, i molts dels seus vassalls parlaven llengua de Provença, i aquella com més comú prevalesció, pero no sense gran mixtura d'atres llengües i tota en conjunt va ser nomenada llengua llemosina ab la qual tenim escripto el llibre de les lleis forals del regne i les obres d'Ausias March i molts atres llibres que nos han donat testimoni d'aquella primera llengua. I com el sòl d'esta ciutat ora siga pel clima, planeta, signe, vents, aigües, manteniments o alguna secreta influència, té gràcia incògnita i sobrenatural, tant que totes les coses humanes i plantes produïx ab gran perfecció, mirament i delicadesa. I més ha concedit Déu en Valéncia una llengua polida, dolç, i molt bonica, que ab brevetat moderada esprem els secrets i profunds conceptes de l'ànima i desperta l'enginy a vius miraments on li resulta molt aclarit llustre''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'' ([[1574]])}}

{{Cita|''La noble ciutat de Valéncia a 28 de septembre, any de 1238, va ser presa i entrada pel venturós rei el senyor Jaume i poblada de nova gent cristiana ab diverses i no ben enteses llengües per que hi havia italians, francesos, alemanys, catalans, aragonesos, navarresos, biscaïns i castellans i perqué cada u parlava la seua llengua, hi havia en la ciutat una atra confusió que en Babel. Enpero com el rei i els dels seus casa, i tall, i molts dels seus vassalls parlaven llengua de Provença, i aquella com més comú prevalesció, pero no sense gran mixtura d'atres llengües i tota en conjunt va ser nomenada llengua llemosina ab la qual tenim escripto el llibre de les lleis forals del regne i les obres d'Ausias March i molts atres llibres que nos han donat testimoni d'aquella primera llengua. I com el sòl d'esta ciutat ora siga pel clima, planeta, signe, vents, aigües, manteniments o alguna secreta influència, té gràcia incògnita i sobrenatural, tant que totes les coses humanes i plantes produïx ab gran perfecció, mirament i delicadesa. I més ha concedit Déu en Valéncia una llengua polida, dolç, i molt bonica, que ab brevetat moderada esprem els secrets i profunds conceptes de l'ànima i desperta l'enginy a vius miraments on li resulta molt aclarit llustre''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'' ([[1574]])}}

{{Cita|En qualsevol llengua, com era la castellana, aragonesa, valenciana o unes atres, hi ha tres maneres de parlar. La primera més important es la que parlen els hòmens de ciencia i de lletres, perque guarda la propietat del terme, seguint la verdadera significacio, pronunciacio, ortografia i accent; i en cas que estos no troben o tinguen algun bon terme, acodixen a prendre'l del grec o del llati, que son les dos primeres en ben parlar, i en aço tenen la seua llengua molt corregida i copiosa. La segona manera es la que parlen els cavallers i gent principal cortesana, i ciudadana, que parlen molt cortes, polit i gracios; i es bona llengua, i ben parlada, pero si no hi ha en els tals lletres, aprimen tant la seua polidea, que van confonent-se, acurtant-la com els vestits que usem, els quals han vingut a dir la vostra senyoria, o mercet, i per acurtar, es traguen la diccio de la vostra, i expremen la senyoria o mercet. Uns atres n'hi ha que del vici fan gala en duplicar la esse, que per dir casa o cosa, diuen cassa o cossa. Unes atres expremen la haig, dient: Chuan, chente, etc… Uns atres pronuncien templum, dominum, mudant la final de eme en ene, sent tot lo contrari a la verdadera ortografia i bon accent. Des d'aci pense que algu no estava advertit d'estos defectes, llegint est avis m'ho agrairà i s'esmerarà. La tercera i ultima manera de parlar es la que parlens els vilans i gent comuna, que estos apliquen a cada pas termens contraris i impropis; i quant més va, tant corrompen la seua llengua, dels quals no s'ha de prendre cap d'eixemple sino de la més esmerada i preciada llengua que usen els hòmens de lletres, puix aquells quan més anem sempre milloren la seua llengua.|Traducció a la llengua valenciana, de la castellana, del llibre ''[[Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana|Alabances de les llengües hebrea, greca, llatina, castellana i valenciana]]'' de Martí de Viciana. Traduït per Vicent M. Rozalén i Garcia (Facsímil IX de la RACV, 2001). Raconet de la Cultura. [[Revista El Guarda]] (nº 117, giner 2014). Editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]]}}

{{Cita|En qualsevol llengua, com era la castellana, aragonesa, valenciana o unes atres, hi ha tres maneres de parlar. La primera més important es la que parlen els hòmens de ciencia i de lletres, perque guarda la propietat del terme, seguint la verdadera significacio, pronunciacio, ortografia i accent; i en cas que estos no troben o tinguen algun bon terme, acodixen a prendre'l del grec o del llati, que son les dos primeres en ben parlar, i en aço tenen la seua llengua molt corregida i copiosa. La segona manera es la que parlen els cavallers i gent principal cortesana, i ciudadana, que parlen molt cortes, polit i gracios; i es bona llengua, i ben parlada, pero si no hi ha en els tals lletres, aprimen tant la seua polidea, que van confonent-se, acurtant-la com els vestits que usem, els quals han vingut a dir la vostra senyoria, o mercet, i per acurtar, es traguen la diccio de la vostra, i expremen la senyoria o mercet. Uns atres n'hi ha que del vici fan gala en duplicar la esse, que per dir casa o cosa, diuen cassa o cossa. Unes atres expremen la haig, dient: Chuan, chente, etc… Uns atres pronuncien templum, dominum, mudant la final de eme en ene, sent tot lo contrari a la verdadera ortografia i bon accent. Des d'aci pense que algu no estava advertit d'estos defectes, llegint est avis m'ho agrairà i s'esmerarà. La tercera i ultima manera de parlar es la que parlens els vilans i gent comuna, que estos apliquen a cada pas termens contraris i impropis; i quant més va, tant corrompen la seua llengua, dels quals no s'ha de prendre cap d'eixemple sino de la més esmerada i preciada llengua que usen els hòmens de lletres, puix aquells quan més anem sempre milloren la seua llengua.|Traducció a la llengua valenciana, de la castellana, del llibre ''[[Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana|Alabances de les llengües hebrea, greca, llatina, castellana i valenciana]]'' de Martí de Viciana. Traduït per Vicent M. Rozalén i Garcia (Facsímil IX de la RACV, 2001). Raconet de la Cultura. [[Revista El Guarda]] (nº 117, giner 2014). Editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]]}}

==Curiositats==

== Curiositats ==

 

==Referències==

== Referències ==

* Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005), vol. XVII, Veu "Viciana, Rafael Martí de". Editorial Prensa Valenciana.

* Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005), vol. XVII, Veu "Viciana, Rafael Martí de". Editorial Prensa Valenciana.

* Martí de Viciana, Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana, Valéncia: Librería de Francisco Aguilar, 1877. Ed. facsímil de Valéncia: Librerías París-Valencia, 1979.

* Martí de Viciana, Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana, Valéncia: Librería de Francisco Aguilar, 1877. Ed. facsímil de Valéncia: Librerías París-Valencia, 1979.

==Enllaços externs==

== Enllaços externs ==

* [https://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Mart%C3%AD_de_Viciana Martí de Viciana en Wikipedia]  

* [https://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Mart%C3%AD_de_Viciana Martí de Viciana en Wikipedia]  

* [http://bivaldi.gva.es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1001388 Catálogo bivaldi - GVA]

* [http://bivaldi.gva.es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1001388 Catálogo bivaldi - GVA]