32 335
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + − + − + − + + + Llínea 28:
Llínea 30: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Llínea 47:
Llínea 70: − + − − ==Obres== − [[File:Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su Reyno.jpg|thumb|250 px|Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia y de su Reyno]] − − * ''Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia y de su Reyno'' ([[1566]]). Publicat en el [[sigle XVI]]. Imprés l'any [[1574]] per Joan Navarro i reeditat en [[1765]] per Salvador Faulí i en [[1877]] per Francisco Aguilar. − − Fon la seua obra principal, en la que invertí quarantahuit anys de la seua vida en una història general de la [[Regne de Valéncia|Ciutat i el Regne de Valéncia]], dividida en quatre llibres: − − * ''Libro primero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno'', a on descriu l'història de la ciutat de Valéncia. − − * ''Libro segundo de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno'', a on fa referència als antecedents de la noblea valenciana, ordenada per orde alfabètic, fet que supoongué la destrucció de molts eixemplars, ya que molts nobles se sentiren ofesos i menyspreats. − * ''Libro tercero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno'', a on fa una descripció curta de la noblea espanyola i europea, del patrimoni real i de les órdens militars i els monasteris del Regne de Valéncia.+ − − * ''Libro quarto de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno'', a on descriu la Guerra de les germanies. − − Tota l'obra fon primerament escrita en [[llengua valenciana]], pero en el context de [[castellanisació]] de les classes dirigents del [[Regne de Valéncia]] del [[sigle XVI]], va decidir publicar-la finalment en [[castellà]], seguint l'eixemple d'atres cronistes valencians coetàneus, com [[Pere Antoni Beuter|Beuter]], que també canviaren el [[valencià]] pel [[castellà]]. − − * ''[[Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana]]'' ([[1574]]). Publicat en el [[sigle XVI]]. Imprés en l'any [[1574]] per Joan Navarro i reeditat en l'any [[1765]] per Salvador Faulí i en [[1877]] per Francisco Aguilar. − ==Curiositats==+ − La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana.+ − + + + − + +
sense resum d'edició
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]
| ocupació = Historiador, croniste i notari
| ocupació = Historiador, croniste i notari
| data_naix = [[1502]]
| data_naix = [[24 d'octubre]] de [[1502]]
| lloc_naix = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]]
| lloc_naix = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]]
| data_mort = [[1582]]
| data_mort = [[21 de maig]] de [[1582]]
| lloc_mort = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]]
| lloc_mort = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]]
}}
}}
'''Rafael Martí de Viciana''' o '''Rafel Martí de Viciana''' ([[Burriana]], [[Castelló]]; [[1502]] - † Burriana, Castelló; [[1582]]). Fon un historiador, croniste i notari [[Comunitat Valenciana|valencià]].
'''Rafael Martí de Viciana''' o '''Rafel Martí de Viciana''' ([[Burriana]], [[24 d'octubre]] de [[1502]] - † [[Burriana]], [[21 de maig]] de [[1582]]). Fon un historiador, croniste i notari [[Comunitat Valenciana|valencià]].
==Biografia==
== Biografia ==
Rafel Martí de Viciana naixqué en la població valenciana de Burriana, en la comarca de la de la [[Plana Baixa]], el 24 d'octubre de l'any 1502.
Sent jove, va participar en la guerra de les [[Germanies]] pel bando imperial, fent de correu entre el seu tio, el governador de la Plana Rampston de Viciana i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. En l'any [[1522]] presenciarà la mort de son pare a mans dels agermanats.
Sent jove, va participar en la guerra de les [[Germanies]] pel bando imperial, fent de correu entre el seu tio, el governador de la Plana Rampston de Viciana i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. En l'any [[1522]] presenciarà la mort de son pare a mans dels agermanats.
El final dels seus dies foren en la seua vila natal de Burriana en el més de [[maig]] de l'any 1582, provablement el dia 21.
El final dels seus dies foren en la seua vila natal de Burriana en el més de [[maig]] de l'any 1582, provablement el dia 21.
==Cites==
== Obres ==
[[File:Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su Reyno.jpg|thumb|250 px|Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia y de su Reyno]]
* ''Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia y de su Reyno'' ([[1566]]). Publicat en el [[sigle XVI]]. Imprés l'any [[1574]] per Joan Navarro i reeditat en [[1765]] per Salvador Faulí i en [[1877]] per Francisco Aguilar.
Fon la seua obra principal, en la que invertí quarantahuit anys de la seua vida en una història general de la [[Regne de Valéncia|Ciutat i el Regne de Valéncia]], dividida en quatre llibres:
* ''Libro primero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno'', a on descriu l'història de la ciutat de Valéncia.
* ''Libro segundo de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno'', a on fa referència als antecedents de la noblea valenciana, ordenada per orde alfabètic, fet que supoongué la destrucció de molts eixemplars, ya que molts nobles se sentiren ofesos i menyspreats.
* ''Libro tercero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno'', a on fa una descripció curta de la noblea espanyola i europea, del patrimoni real i de les órdens militars i els monasteris del Regne de Valéncia.
* ''Libro quarto de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno'', a on descriu la Guerra de les germanies.
Tota l'obra fon primerament escrita en [[llengua valenciana]], pero en el context de [[castellanisació]] de les classes dirigents del [[Regne de Valéncia]] del [[sigle XVI]], va decidir publicar-la finalment en [[castellà]], seguint l'eixemple d'atres cronistes valencians coetàneus, com [[Pere Antoni Beuter|Beuter]], que també canviaren el [[valencià]] pel [[castellà]].
* ''[[Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana]]'' ([[1574]]). Publicat en el [[sigle XVI]]. Imprés en l'any [[1574]] per Joan Navarro i reeditat en l'any [[1765]] per Salvador Faulí i en [[1877]] per Francisco Aguilar.
== Cites ==
{{Cita|''Es en fin la Lengua Valenciana de condición de doncellas virtuosas, que aunque sean vistas no se dexan tocar: pues no es poca esta excelencia que pueda entrar á doquiera, y que defienda la fortaleza de su Lengua.''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'' ([[1574]])}}
{{Cita|''Es en fin la Lengua Valenciana de condición de doncellas virtuosas, que aunque sean vistas no se dexan tocar: pues no es poca esta excelencia que pueda entrar á doquiera, y que defienda la fortaleza de su Lengua.''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'' ([[1574]])}}
[[Archiu:Libroalaban.jpg|thumb|250px|Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana]]
[[Archiu:Libroalaban.jpg|thumb|250px|Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana]]
{{Cita|''Bien sentía el Beatísimo Pontifice en su corazón por ser valenciano, como no había quien tomase por la Lengua Valenciana. Y aunque en Roma à la sazón residian los Cardenales Vera, Serra, Lopiz y Loris, todos valencianos, ninguno de aquellos emprendió el cargo de responder por la Lengua Valenciana, dexándolo para cuando à la nación Valenciana le paresciesse pedir su derecho''.|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'' ([[1574]])}}
{{Cita|''La noble ciutat de Valéncia a 28 de septembre, any de 1238, va ser presa i entrada pel venturós rei el senyor Jaume i poblada de nova gent cristiana ab diverses i no ben enteses llengües per que hi havia italians, francesos, alemanys, catalans, aragonesos, navarresos, biscaïns i castellans i perqué cada u parlava la seua llengua, hi havia en la ciutat una atra confusió que en Babel. Enpero com el rei i els dels seus casa, i tall, i molts dels seus vassalls parlaven llengua de Provença, i aquella com més comú prevalesció, pero no sense gran mixtura d'atres llengües i tota en conjunt va ser nomenada llengua llemosina ab la qual tenim escripto el llibre de les lleis forals del regne i les obres d'Ausias March i molts atres llibres que nos han donat testimoni d'aquella primera llengua. I com el sòl d'esta ciutat ora siga pel clima, planeta, signe, vents, aigües, manteniments o alguna secreta influència, té gràcia incògnita i sobrenatural, tant que totes les coses humanes i plantes produïx ab gran perfecció, mirament i delicadesa. I més ha concedit Déu en Valéncia una llengua polida, dolç, i molt bonica, que ab brevetat moderada esprem els secrets i profunds conceptes de l'ànima i desperta l'enginy a vius miraments on li resulta molt aclarit llustre''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'' ([[1574]])}}
{{Cita|''La noble ciutat de Valéncia a 28 de septembre, any de 1238, va ser presa i entrada pel venturós rei el senyor Jaume i poblada de nova gent cristiana ab diverses i no ben enteses llengües per que hi havia italians, francesos, alemanys, catalans, aragonesos, navarresos, biscaïns i castellans i perqué cada u parlava la seua llengua, hi havia en la ciutat una atra confusió que en Babel. Enpero com el rei i els dels seus casa, i tall, i molts dels seus vassalls parlaven llengua de Provença, i aquella com més comú prevalesció, pero no sense gran mixtura d'atres llengües i tota en conjunt va ser nomenada llengua llemosina ab la qual tenim escripto el llibre de les lleis forals del regne i les obres d'Ausias March i molts atres llibres que nos han donat testimoni d'aquella primera llengua. I com el sòl d'esta ciutat ora siga pel clima, planeta, signe, vents, aigües, manteniments o alguna secreta influència, té gràcia incògnita i sobrenatural, tant que totes les coses humanes i plantes produïx ab gran perfecció, mirament i delicadesa. I més ha concedit Déu en Valéncia una llengua polida, dolç, i molt bonica, que ab brevetat moderada esprem els secrets i profunds conceptes de l'ànima i desperta l'enginy a vius miraments on li resulta molt aclarit llustre''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'' ([[1574]])}}
''Descubre en la biblioteca de El Escorial dos versiones al valenciano, de [[Martín de Viciana]]; la primera del texto latino de Leonardo Aretino sobre la 'Economia', de Aristóteles, a la que precede la 'Letra tramesa per lo noble Mossen Martin de Viciana Governador en Regne de Valencia a la noble dona Damiata muller sua'; la segunda se titula 'Principia lo libre de virtuoses costums, compost per lo notable e elegant moral Lucio Aneo Seneca de Cordova'.''|'Breu historia de la Llengua Valenciana', recopilació feta per Francesc Moreno, 1995}}
''Descubre en la biblioteca de El Escorial dos versiones al valenciano, de [[Martín de Viciana]]; la primera del texto latino de Leonardo Aretino sobre la 'Economia', de Aristóteles, a la que precede la 'Letra tramesa per lo noble Mossen Martin de Viciana Governador en Regne de Valencia a la noble dona Damiata muller sua'; la segunda se titula 'Principia lo libre de virtuoses costums, compost per lo notable e elegant moral Lucio Aneo Seneca de Cordova'.''|'Breu historia de la Llengua Valenciana', recopilació feta per Francesc Moreno, 1995}}
{{Cita|En qualsevol llengua, com era la castellana, aragonesa, valenciana o unes atres, hi ha tres maneres de parlar. La primera més important es la que parlen els hòmens de ciencia i de lletres, perque guarda la propietat del terme, seguint la verdadera significacio, pronunciacio, ortografia i accent; i en cas que estos no troben o tinguen algun bon terme, acodixen a prendre'l del grec o del llati, que son les dos primeres en ben parlar, i en aço tenen la seua llengua molt corregida i copiosa. La segona manera es la que parlen els cavallers i gent principal cortesana, i ciudadana, que parlen molt cortes, polit i gracios; i es bona llengua, i ben parlada, pero si no hi ha en els tals lletres, aprimen tant la seua polidea, que van confonent-se, acurtant-la com els vestits que usem, els quals han vingut a dir la vostra senyoria, o mercet, i per acurtar, es traguen la diccio de la vostra, i expremen la senyoria o mercet. Uns atres n'hi ha que del vici fan gala en duplicar la esse, que per dir casa o cosa, diuen cassa o cossa. Unes atres expremen la haig, dient: Chuan, chente, etc… Uns atres pronuncien templum, dominum, mudant la final de eme en ene, sent tot lo contrari a la verdadera ortografia i bon accent. Des d'aci pense que algu no estava advertit d'estos defectes, llegint est avis m'ho agrairà i s'esmerarà. La tercera i ultima manera de parlar es la que parlens els vilans i gent comuna, que estos apliquen a cada pas termens contraris i impropis; i quant més va, tant corrompen la seua llengua, dels quals no s'ha de prendre cap d'eixemple sino de la més esmerada i preciada llengua que usen els hòmens de lletres, puix aquells quan més anem sempre milloren la seua llengua.|Traducció a la llengua valenciana, de la castellana, del llibre ''[[Alabances de les llengües hebrea, greca, llatina, castellana i valenciana]]'' de Martí de Viciana. Traduït per Vicent M. Rozalén i Garcia (Facsímil IX de la RACV, 2001). Raconet de la Cultura. [[Revista El Guarda]] (nº 117, giner 2014). Editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]]}}
{{Cita|En qualsevol llengua, com era la castellana, aragonesa, valenciana o unes atres, hi ha tres maneres de parlar. La primera més important es la que parlen els hòmens de ciencia i de lletres, perque guarda la propietat del terme, seguint la verdadera significacio, pronunciacio, ortografia i accent; i en cas que estos no troben o tinguen algun bon terme, acodixen a prendre'l del grec o del llati, que son les dos primeres en ben parlar, i en aço tenen la seua llengua molt corregida i copiosa. La segona manera es la que parlen els cavallers i gent principal cortesana, i ciudadana, que parlen molt cortes, polit i gracios; i es bona llengua, i ben parlada, pero si no hi ha en els tals lletres, aprimen tant la seua polidea, que van confonent-se, acurtant-la com els vestits que usem, els quals han vingut a dir la vostra senyoria, o mercet, i per acurtar, es traguen la diccio de la vostra, i expremen la senyoria o mercet. Uns atres n'hi ha que del vici fan gala en duplicar la esse, que per dir casa o cosa, diuen cassa o cossa. Unes atres expremen la haig, dient: Chuan, chente, etc… Uns atres pronuncien templum, dominum, mudant la final de eme en ene, sent tot lo contrari a la verdadera ortografia i bon accent. Des d'aci pense que algu no estava advertit d'estos defectes, llegint est avis m'ho agrairà i s'esmerarà. La tercera i ultima manera de parlar es la que parlens els vilans i gent comuna, que estos apliquen a cada pas termens contraris i impropis; i quant més va, tant corrompen la seua llengua, dels quals no s'ha de prendre cap d'eixemple sino de la més esmerada i preciada llengua que usen els hòmens de lletres, puix aquells quan més anem sempre milloren la seua llengua.|Traducció a la llengua valenciana, de la castellana, del llibre ''[[Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana|Alabances de les llengües hebrea, greca, llatina, castellana i valenciana]]'' de Martí de Viciana. Traduït per Vicent M. Rozalén i Garcia (Facsímil IX de la RACV, 2001). Raconet de la Cultura. [[Revista El Guarda]] (nº 117, giner 2014). Editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]]}}
== Curiositats ==
La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana.
== Vore també ==
==Referències==
* [[Burriana]]
== Referències ==
* Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005), vol. XVII, Veu "Viciana, Rafael Martí de". Editorial Prensa Valenciana.
* Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005), vol. XVII, Veu "Viciana, Rafael Martí de". Editorial Prensa Valenciana.
* Martí de Viciana, Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana, Valéncia: Librería de Francisco Aguilar, 1877. Ed. facsímil de Valéncia: Librerías París-Valencia, 1979.
* Martí de Viciana, Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana, Valéncia: Librería de Francisco Aguilar, 1877. Ed. facsímil de Valéncia: Librerías París-Valencia, 1979.
==Enllaços externs==
== Enllaços externs ==
* [https://historia-hispanica.rah.es/biografias/28011-rafael-marti-de-viciana Rafael Martí de Viciana - Real Acadèmia de l'Història]
* [https://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Mart%C3%AD_de_Viciana Martí de Viciana en Wikipedia]
* [https://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Mart%C3%AD_de_Viciana Martí de Viciana en Wikipedia]
* [http://bivaldi.gva.es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1001388 Catálogo bivaldi - GVA]
* [http://bivaldi.gva.es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1001388 Catálogo bivaldi - GVA]