Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
83 bytes afegits ,  09:40 28 abr 2010
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Image:Iglesia Villar.jpg|right|250px|thumb|Frontera principal de l'iglésia de El Vilar]]
+
[[Image:Iglesia Villar.jpg|right|250px|thumb|<center>Frontera principal de l'iglésia de El Vilar</center>]]
[[Image:Cupula Villar.jpg‎ |right|250px|thumb|Interior de l'iglésia]]
+
[[Image:Cupula Villar.jpg‎ |right|250px|thumb|<center>Interior de l'iglésia</center>]]
[[Image:Virgen de la PAz.jpg|right|250px|thumb|Mare de Deu de la Paz]]
+
[[Image:Virgen de la PAz.jpg|right|250px|thumb|<center>Mare de Deu de la Paz</center>]]
    
'''El Vilar''' (en [[castellà]] ''Villar del Arzobispo'') nomenat en temps dels moros Benaduf.
 
'''El Vilar''' (en [[castellà]] ''Villar del Arzobispo'') nomenat en temps dels moros Benaduf.
    
== Geografia ==
 
== Geografia ==
El Vilar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del [[Túria]], és l'entrada cap a la zona serrana d'[[Andilla]] i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca de Els Serrans de [[Valéncia]]. [[Els Serrans]] és una comarca dura i austera, agrest i bella al mateix temps, croada per un amagatall de rambles i barrancs i ariçonada de cimes rocoses que ronden els mil metros d'altitut, coberta de tant en tant per ombriues pinades o chicotetes vinyes.  
+
El Vilar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del [[Túria]], és l'entrada cap a la zona serrana d'[[Andilla]] i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca de [[Els Serrans]] de [[Valéncia]]. Els Serrans és una comarca dura i austera, agrest i bella al mateix temps, croada per un amagatall de rambles i barrancs i ariçonada de cimes rocoses que ronden els mil metros d'altitut, coberta de tant en tant per ombriues pinades o chicotetes [[raïmvinyes]].  
    
La fisonomia de El Vilar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura.
 
La fisonomia de El Vilar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura.
    
== Història ==
 
== Història ==
La seua història es remonta als [[romans]] i [[ibers]], començant a tindre el seu floriment en els àraps en el [[711]], la seua primera ubicació va ser a 5 quilómetros de l'actual El Vilar, en la partida de ''La Torre'', pertanyent així la població al [[Regne Moro de Valéncia]], conquistat este per D. [[Jaume I]] d'Aragó, la població és donada al [[Bisbe de Valéncia]], que al seu torn la ven a D. Hurtado de Lihori (Un dels 380 Cavallers que van acompanyar el Rei Jaume I en la conquista de Valéncia), passant després  cap al 1.300 a D. [[Eximix Perez de Arenós]], baró d'Andilla, fent este ultime entrega de la Població al Bisbe i capítul de Valéncia, sent D. Raimundo Gaston qui governava la Mitra de Valéncia, va ser autorisat en 1.323 pel Rei, per a expulsar els pocs moros de El Vilar, sent repoblat este per quinze Cristians Vells i fent-los donació per sempre als nous pobladors, a condició de residir en el.
+
La seua història es remonta als [[romans]] i [[ibers]], començant a tindre el seu floriment en els àraps en el [[711]], la seua primera ubicació va ser a 5 quilómetros de l'actual El Vilar, en la partida de ''La Torre'', pertanyent així la població al [[Regne Moro de Valéncia]], conquistat este per D. [[Jaume I]] d'Aragó, la població és donada al [[Bisbe de Valéncia]], que al seu torn la ven a D. Hurtado de Lihori (Un dels 380 Cavallers que van acompanyar el Rei Jaume I en la conquista de Valéncia), passant després  cap al 1.300 a D. [[Eximix Perez de Arenós]], baró d'Andilla, fent este ultime entrega de la Població al Bisbe i capítul de Valéncia, sent D. Raimundo Gaston qui governava la Mitra de Valéncia, va ser autorisat en [[1323]] pel Rei, per a expulsar els pocs moros de El Vilar, sent repoblat este per quinze Cristians Vells i fent-los donació per sempre als nous pobladors, a condició de residir en el.
    
== Economia ==
 
== Economia ==
El Vilar és una població la principal font d'ingressos de la qual és l'[[agricultura de secà]], des de fa algun temps es transforma l'[[agricultura]], passant esta a ser de regadiu gràcies al [[pantà de Benaixeve]], una menor influència té la Indústria i el transport, hi ha una indústria minera d'extracció d'argila, els materials de la qual s'usen en les fabriques de taulellets de la província de Castelló.  
+
El Vilar és una població la principal font d'ingressos de la qual és l'[[agricultura de secà]], des de fa algun temps es transforma l'[[agricultura]], passant esta a ser de regadiu gràcies al [[pantà de Benaixeve]], una menor influència té la Indústria i el transport, hi ha una indústria minera d'extracció d'argila, els materials de la qual s'usen en les fabriques de taulellets de la [[província de Castelló]].  
    
== Festes ==
 
== Festes ==
Les Festes Patronals de El Vilar se celebren els dies 24 de giner ([[Mare de Deu de la Paz]]) i 16 d'agost ([[Sant Roc]]), la festa que mes gent atrau a la població són els carnavals, que comencen el dijous anterior al dimecres de cendra.
+
Les Festes Patronals de El Vilar se celebren els dies [[24 de giner]] ([[Mare de Deu de la Paz]]) i [[16 d'agost]] ([[Sant Roc]]), la festa que mes gent atrau a la població són els carnavals, que comencen el [[dijous]] anterior al [[dimecres]] de cendra.
    
==Bibliografía==
 
==Bibliografía==
126 937

edicions

Menú de navegació