− | '''Wilhelm Richard Wagner''' ([[Leipzig]], [[Regne de Sajònia]], [[Confederació del Rin]], [[22 de maig]] de [[1813]] – [[Venècia]], [[Regne d'Itàlia]], [[13 de febrer]] de [[1883]]) fon un [[compositor]], [[director d'orquesta]], [[poeta]] i [[teoria musical|teòric musical]] [[Alemanya|alemà]]. La seua figura ha passat a la posteritat principalment per les seues òperes (també qualificades com «drames musicals») en les que, a diferència d'atres grans compositors, assumix també la [[escenografia]] i el [[llibret]]. | + | '''Wilhelm Richard Wagner''' ([[Leipzig]], [[Regne de Sajònia]], [[Confederació del Rin]], [[22 de maig]] de [[1813]] – [[Venècia]], Regne d'[[Itàlia]], [[13 de febrer]] de [[1883]]) fon un [[compositor]], [[director d'orquesta]], [[poeta]] i [[teoria musical|teòric musical]] [[Alemanya|alemà]]. La seua figura ha passat a la posteritat principalment per les seues òperes (també qualificades com «drames musicals») en les que, a diferència d'atres grans compositors, assumix també la [[escenografia]] i el [[llibret]]. |
| Les obres de Wagner, particularment les de la seua última etapa, destaquen pel seu [[contrapunt|textura contrapuntista]], riquea [[escala cromàtica|cromàtica]], [[harmonia]] i [[orquestació]], i un elaborat us dels [[leitmotiv]]s, temes musicals associats a caràcters específics o elements dins de la trama. Wagner fon pioner en diversos alvanços del llenguage musical, com ara un extrem cromatisme (associat en el [[color orquestal]]) o el canvi ràpit dels centres tonals, la qual cosa va influir en el desenroll de la [[música docta]] europea. | | Les obres de Wagner, particularment les de la seua última etapa, destaquen pel seu [[contrapunt|textura contrapuntista]], riquea [[escala cromàtica|cromàtica]], [[harmonia]] i [[orquestació]], i un elaborat us dels [[leitmotiv]]s, temes musicals associats a caràcters específics o elements dins de la trama. Wagner fon pioner en diversos alvanços del llenguage musical, com ara un extrem cromatisme (associat en el [[color orquestal]]) o el canvi ràpit dels centres tonals, la qual cosa va influir en el desenroll de la [[música docta]] europea. |