Diferència entre les revisions de "Nin Ezen"

Última revisió del 20:12 24 feb 2025

Nin Ezen, Ga-tum-dug, Nm-din-dug, Nintinuga, Nin-Karrak o Gula, podent-se traduir com la Gran Senyora o la Senyora que restaura la vida, en la mitologia acadia i babilònica, (també Bau o Baba en la mitologia sumèria) és la deesa de la sanació i consort de Ninurta.

El seu animal simbòlic seria el gos sagrat, que se li representava al seu costat i actuaria com a mensager i element que evocaria la sanació. També era coneguda com la Gran Mare, Mare Gula o Senyora de la Vida.

Despuix del Diluvi universal, Gula va ajudar a tornar a donar un alé de vida a l'humanitat.

Com a protectora de les fronteres, apareix en lloc destacat en les esteles de pedra que delimiten els terrenys o kudurrus babilònics, sent representada per una estàtua, quan atres deus i deeses són descrits solament pels seus santuaris, animals sagrats o armes. En el periodo neobabilònic el seu cult seguia ocupant un lloc destacat i Nabucodonosor II menciona no menys de tres capelles o santuaris en l'interior dels recints sagrats de l'I-zida en la ciutat de Borsippa, ademés d'un temple en el seu honor en Babilonia.

Referències

Langdong, Stephen Herbert (1931). «II. The Sumero-Accadian pantheon». En Gray, Louis H., ed. The Mythology of all races. Vol. V - Semitic (en anglés). Archeological Institute of America. pp. 359-361
Black, Jeremy A.; Green, Tessa; Rickards (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 85-86. ISBN 0714117056
Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia

Bibliografia

C. J. Mullo-Weir, Four Hymns to Gula, Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland 1, 1929
Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
George A. Barton, The Problem of the Origin and early History of the Deity Nin-Ib (Nin-Urta, Nin-Urash). Journal of the American Oriental Society 46, 1926
Wolkstein, Diane; Kramer, Noah. Inanna, queen of heaven and earth : her stories and hymns from Sumer (1a edición). New York: Harper & Row, Publihsers. p. 68. ISBN 0-06-090854-8

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nin Ezen.

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 El seu animal simbòlic seria el [[gos]] sagrat, que se li representava al seu costat i actuaria com a mensager i element que evocaria la sanació. També era coneguda com la Gran Mare, Mare Gula o Senyora de la Vida.
 Despuix del [[Diluvi universal]], Gula va ajudar a tornar a donar un alé de vida a l'humanitat.
 Com a protectora de les fronteres, apareix en lloc destacat en les esteles de [[pedra]] que delimiten els terrenys o kudurrus babilònics, sent representada per una estàtua, quan atres deus i deeses són descrits solament pels seus santuaris, animals sagrats o armes. En el periodo neobabilònic el seu cult seguia ocupant un lloc destacat i [[Nabucodonosor II]] menciona no menys de tres capelles o santuaris en l'interior dels recints sagrats de l'I-zida en la ciutat de Borsippa, ademés d'un temple en el seu honor en Babilonia.
 == Referències ==