Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
12 bytes afegits ,  17:43 8 abr 2010
sense resum d'edició
Llínea 5: Llínea 5:  
== Biografia ==
 
== Biografia ==
   −
D'orige [[judeu]], va nàixer en el districte del Bronx de [[Nova York]], encara que que passà l'infància en [[Brooklyn]]. Als catorze anys deprengué a tocar el [[clarinet]] i a setze anys ya escomençà a escriure succeïts per al ''[[New York Post]]'', el primer dels quals es publicà el 25 de novembre de [[1952]]. En [[1953]] fon contractat per un agent publicitari per a escriure succeïts, i durant un any seguí diversos cursos en l'Universitat de [[Nova York]], que no acabà. Després de treballar de guioniste en programes de ràdio i televisió, escomençà a ser reconegut per escriure gags per a l'humoriste [[Sid Caesar]], el primer dels quals fon emes el 2 de novembre de [[1958]].  
+
D'orige [[judeu]], va nàixer en el districte del Bronx de [[Nova York]], encara que que passà l'infància en [[Brooklyn]]. Als catorze anys deprengué a tocar el [[clarinet]] i a setze anys ya escomençà a escriure succeïts per al ''[[New York Post]]'', el primer dels quals es publicà el 25 de novembre de [[1952]]. En [[1953]] fon contractat per un agent publicitari per a escriure succeïts, i durant un any seguí diversos cursos en l'Universitat de [[Nova York]], que no acabà. Després de treballar de guioniste en programes de ràdio i televisió, escomençà a ser reconegut per escriure gags per a l'humoriste [[Sid Caesar]], el primer dels quals fon emes el [[2 de novembre]] de [[1958]].  
 
[[Image:Woody_Allen_banda.jpg|thumb|left|200px|Woody Allen en la seua banda de [[jazz]]]]
 
[[Image:Woody_Allen_banda.jpg|thumb|left|200px|Woody Allen en la seua banda de [[jazz]]]]
 
En [[1960]] debutà com a humoriste en el club Blue Angel, i en [[1963]] ya era reconegut en tot el país gràcies a una gira. Debutà en el cine com a guioniste i actor en un paper secundari en ''[[What's New Pussycat?]] (¿Que n'hi ha de nou, Pussycat?)'' (estrenat en els Estats Units el 22 de juny de [[1965]]). En l'any [[1966]] estrenà la seua primera obra de teatre, ''[[Don't drink the water]]'' i va publicar uns primers contes en la revista ''New Yorker''. Com a director la seua primera película fon: ''[[Agarra els diners i corre]]'' (estrenat el 18 d'agost de [[1969]]) i la seua consagració li va arribar en ''[[Annie Hall]]'' (estrenat el 20 d'abril de [[1977]]), per la qual conseguí quatre premis [[Òscar]], que no anà a rebre perque el mateix dia tenia un concert en la seua banda de [[jazz]].
 
En [[1960]] debutà com a humoriste en el club Blue Angel, i en [[1963]] ya era reconegut en tot el país gràcies a una gira. Debutà en el cine com a guioniste i actor en un paper secundari en ''[[What's New Pussycat?]] (¿Que n'hi ha de nou, Pussycat?)'' (estrenat en els Estats Units el 22 de juny de [[1965]]). En l'any [[1966]] estrenà la seua primera obra de teatre, ''[[Don't drink the water]]'' i va publicar uns primers contes en la revista ''New Yorker''. Com a director la seua primera película fon: ''[[Agarra els diners i corre]]'' (estrenat el 18 d'agost de [[1969]]) i la seua consagració li va arribar en ''[[Annie Hall]]'' (estrenat el 20 d'abril de [[1977]]), per la qual conseguí quatre premis [[Òscar]], que no anà a rebre perque el mateix dia tenia un concert en la seua banda de [[jazz]].
 
[[Image:Woody_Allen_estatua.jpg|thumb|200px|Estatua dedicada a Woody Allen en Oviedo (Astúries)]]
 
[[Image:Woody_Allen_estatua.jpg|thumb|200px|Estatua dedicada a Woody Allen en Oviedo (Astúries)]]
És autor d'un atra obra teatral, ''Torna-la a tocar, Sam'' ([[1969]]) i de tres llibres en els que arreplega els seus contes: ''Com acabar d'una en la cultura'' ([[1971]]), ''Sense plomes'' ([[1975]]) i ''Side effects'' ([[1976]]).Es va  relacionar sentimentalment en les actrius [[Diane Keaton]] i [[Mia Farrow]], protagonistes de la majoria de les seues películes. D'esta ultima té un fill, Satchel (naixcut el 10 de decembre de [[1987]]), pero es separà després d'un gran escàndal, en [[1993]], al fer-se públic la relació que mantenia en la filla adoptiva de Mia Farrow (que llavors era la seua parella oficial), Soon-Yi Previn, en la qual s'acabà casant el 22 de decembre de [[1997]]. Com a director, i fins al [[2005]], realisà 35 películes. Recentment, ha fet una película en [[Barcelona]] en [[Scarlett Johansson]], [[Penélope Cruz]] i [[Javier Bardem]], que s'ha estrenat en la primavera d'hivern del [[2008]].
+
És autor d'un atra obra teatral, ''Torna-la a tocar, Sam'' ([[1969]]) i de tres llibres en els que arreplega els seus contes: ''Com acabar d'una en la cultura'' ([[1971]]), ''Sense plomes'' ([[1975]]) i ''Side effects'' ([[1976]]).Es va  relacionar sentimentalment en les actrius [[Diane Keaton]] i [[Mia Farrow]], protagonistes de la majoria de les seues películes. D'esta ultima té un fill, Satchel (naixcut el [[10 de decembre]] de [[1987]]), pero es separà després d'un gran escàndal, en [[1993]], al fer-se públic la relació que mantenia en la filla adoptiva de Mia Farrow (que llavors era la seua parella oficial), Soon-Yi Previn, en la qual s'acabà casant el [[22 de decembre]] de [[1997]]. Com a director, i fins al [[2005]], realisà 35 películes. Recentment, ha fet una película en [[Barcelona]] en [[Scarlett Johansson]], [[Penélope Cruz]] i [[Javier Bardem]], que s'ha estrenat en la primavera d'hivern del [[2008]].
    
En el [[2002]] fon guardonat en el [[Premi Príncip d'Astúries de les Arts]] i en [[2007]] fon investit doctor honoris causa per l'[[Universitat Pompeu Fabra]] per la seua contribució a les arts i la cultura popular.
 
En el [[2002]] fon guardonat en el [[Premi Príncip d'Astúries de les Arts]] i en [[2007]] fon investit doctor honoris causa per l'[[Universitat Pompeu Fabra]] per la seua contribució a les arts i la cultura popular.
126 672

edicions

Menú de navegació