Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
18 bytes afegits ,  25 giner
sense resum d'edició
Llínea 14: Llínea 14:  
|firma =  
 
|firma =  
 
}}
 
}}
'''Ximena de Valéncia''', na '''Ximena Diaz''', en [[castellà]], '''Jimena Díaz''' o també '''Ximena Díaz''', ([[Astúries]], anteriorment al [[24 de juliol]] de [[1046]]<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=http://dbe.rah.es/biografias/5858/jimena-diaz|obra=Biografías|editorial=Real Academia de la Historia}}</ref> - † probablement en [[1116]]) fon la princesa sobirana de l'[[Regne de Valéncia|Estat cristià de Valéncia]] entre [[1099]] i [[1102]], esposa de [[Rodrigo Díaz de Vivar|Rodrigo Díaz, el Sit Campeador]], en qui contragué matrimoni entre [[1074]] i [[1076]],{{Harvnp|Montaner Frutos|2006|p=335 y n. 21}} i a la mort del qual se convertí en monarca de [[Valéncia]].<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/jimena-diaz-esposa-del-cid-campeador/|editorial=COndado de Castilla}}</ref> Açò convertix a Ximena Diaz, cap d'Estat plenipotenciària i sobirana de Valéncia, és la primera dòna en conseguir ser monarca propietària (no consort ni regent) de l'història d'[[Europa]].
+
'''Ximena de Valéncia''', na '''Ximena Diaz''', en [[castellà]], '''Jimena Díaz''' o també '''Ximena Díaz''', ([[Astúries]], anteriorment al [[24 de juliol]] de [[1046]]<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=http://dbe.rah.es/biografias/5858/jimena-diaz|obra=Biografías|editorial=Real Academia de la Historia}}</ref> - † probablement en [[1116]]) fon la princesa sobirana de l'[[Regne de Valéncia|Estat cristià de Valéncia]] entre [[1099]] i [[1102]], esposa de [[Rodrigo Díaz de Vivar|Rodrigo Díaz, el Sit Campejador]], en qui contragué matrimoni entre [[1074]] i [[1076]],{{Harvnp|Montaner Frutos|2006|p=335 y n. 21}} i a la mort del qual se convertí en monarca de [[Valéncia]].<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/jimena-diaz-esposa-del-cid-campeador/|editorial=COndado de Castilla}}</ref> Açò convertix a Ximena Diaz, cap d'Estat plenipotenciària i sobirana de Valéncia, en la primera dòna en conseguir ser monarca propietària (no consort ni regent) de l'història d'[[Europa]].
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 21: Llínea 21:  
Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.
 
Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.
   −
A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]]  i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any), establint aixina un [[Estat]] independent cristià sobre el territori de l'anterior Taifa de Valencia. Per tant, Rodrigo de Valéncia se coronà Príncip ya que al no tindre sanc d'una dinastia real i provindre el poble no podia utilisar el títul de rei, si be el seu títul de Príncip era un títul monàrquic equivalent. Ximena se reuní definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, fins la mort del Sit el dia [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.
+
A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]]  i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any), establint aixina un [[Estat]] independent cristià sobre el territori de l'anterior Taifa de Valencia. Per tant, Rodrigo de Valéncia se coronà Príncip ya que al no tindre sanc d'una dinastia real i provindre el poble no podia utilisar el títul de rei. Ximena se reuní definitivament en el seu home en la nova cort real de Valéncia, residint en el [[Palau Real de Valéncia]] fins la mort del Sit el dia [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.
   −
La monarca Ximena conseguí defendre la ciutat i principat de Valéncia en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], fins maig de l'any [[1102]]. En eixe moment el rei [[Alfons VI de Lleó]], a qui ella havia demanat ajuda, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].
+
La monarca Ximena conseguí defendre la ciutat i principat de Valéncia en les tropes del Sit i l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III|Ramon Berenguer III comte de Barcelona]], fins maig de l'any [[1102]]. Ximena envià una embaixada demanant ajuda a [[Alfons VI de Lleó]] qui al comprobar les dificultats de defendre Valéncia manà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, soterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].
   −
En l'any [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat próxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de [[1113]] i [[1116]], encara que més probablement en eix últim any.
+
En l'any [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat pròxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de [[1113]] i [[1116]], encara que més probablement en eix últim any.
    
Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En l'any [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[Catedral de Burgos]], a on permaneixen.
 
Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En l'any [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[Catedral de Burgos]], a on permaneixen.
3901

edicions

Menú de navegació