Canvis

El [[sigle XIX]] la gran expansió del capitalisme i la necessitat d'incentius per mantindre l'accelerat alvanç tecnològic després de les guerres napoleòniques, consolidarien la llògica de la propietat intelectual i estendrien les llegislacions protectores.

El [[sigle XIX]] la gran expansió del capitalisme i la necessitat d'incentius per mantindre l'accelerat alvanç tecnològic després de les guerres napoleòniques, consolidarien la llògica de la propietat intelectual i estendrien les llegislacions protectores.

La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la década de [[1830]] en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britàniques. I el cotó es va transformar en un be de consum de masses de preu assequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la industria de la manufactura cotonera van passar a ser països desarrollats.

La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la década de [[1830]] en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britàniques. I el cotó es va transformar en un be de consum de masses de preu assequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la industria de la manufactura cotonera van passar a ser països desenrollats.

Un atre  aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estadounidens van rebre mes pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que legalment els privilegiats eren estatals i no podían ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava els editors britànics suficientment a pagar per accedir els continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que este pugueren valer els seu privilegis llegals.

Un atre  aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estatunidencs van rebre mes pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que llegalment els privilegiats eren estatals i no podien ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava als editors britànics suficientment a pagar per accedir als continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que estos pogueren valdre els seus privilegis llegals.

Per esta raó, la Convensió de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en 1886 per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeixement de drets els autors per part dels països firmants. Encara que era originalment només mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al [[1989]]) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.

Per esta raó, la Convenció de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en [[1886]] per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeiximent de drets dels autors per part dels països firmants. Encara que era originalment només mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al [[1989]]) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.

== Propietat intelectual en el sigle XX ==

== Propietat intelectual en el sigle XX ==

El [[sigle XX]] va ser el sigle del [[copyright]], els drets d'autor i las patents. Després de celebrar-se la convenció de [[Berna]] en [[1886]], en [[1893]] es va fundar el BIRPI (Bordeaux internationaux réunis pour la protection de la propriété intellectuelle), actualment conegut en el nom de [[OMPI]](Organisació Mundial de la Propietat Intelectual). Per estes dates van aparèixer les primeres associacions de drets d'autor com la [[SGAE]], en [[1899]] quan es va crear va eixir en el nom de SAE.

El [[sigle XX]] fon el sigle del [[copyright]], els drets d'autor i las patents. Després de celebrar-se la convenció de [[Berna]] en [[1886]], en [[1893]] es va fundar el BIRPI (Bordeaux internationaux réunis pour la protection de la propriété intellectuelle), actualment conegut en el nom de [[OMPI]](Organisació Mundial de la Propietat Intelectual). Per estes dates van aparéixer les primeres associacions de drets d'autor com la [[SGAE]], en [[1899]] quan es va crear va eixir en el nom de SAE.

En la segona mitat del sigle, en l'esclat industrial de la música i la universalisació del mercat audiovisual concentrat en els [[EUA]], es va dur a terme la homologació internacional de la propietat intelectual.

En la segona mitat del sigle, en l'esclat industrial de la música i la universalisació del mercat audiovisual concentrat en els [[EUA]], es va dur a terme la homologació internacional de la propietat intelectual.

'''Incentius financers'''

'''Incentius financers'''

Estos drets exclusius que permeten als propietaris de la propietat intelectual aprofitar els beneficis del monopoli. Estos beneficis de monopoli d'oferir un incentiu financer per a la creació de la propietat intelectual, i, en cas de patents, pagament associat costos de busqueda i desenrrollament.

Estos drets exclusius permeten als propietaris de la propietat intelectual aprofitar els beneficis del monopoli. Estos beneficis de monopoli d'oferir un incentiu financer per a la creació de la propietat intelectual, i, en cas de patents, pagament associat costs de busca i desenroll.

'''Creixement economic'''

'''Creiximent econòmic'''

El monopoli llegal atorgat per les lleis de propietat intelectual se li atribuix una contribució significativa al creixement econòmic. Els economistes estimen que les dos terceres parts del valor de les grans empreses en els EUA es remonten als actius intangibles.  

El monopoli llegal otorgat per les lleis de propietat intelectual se li atribuïx una contribució significativa al creiximent econòmic. Els economistes estimen que les dos terceres parts del valor de les grans empreses en els EUA es remonten als actius intangibles.  

== Categories de la PI segons OMPI ==

== Categories de la PI segons OMPI ==

Segons l'Organisació Mundial de la Propietat Intelectual (OMPI), la propietat intelectual és un tipo de propietat, això significa que el seu propietari o titular pot dispondre d'esta com li plasca i que cap atra persona física o jurídica podrà dispondre llegalment de la seua propietat sense el seu consentiment. Naturalment, l'eixercici d'este dret està subjecte a llimitacions.  

Segons l'Organisació Mundial de la Propietat Intelectual (OMPI), la propietat intelectual és un tipo de propietat, això significa que el seu propietari o titular pot dispondre d'esta tal i com desige i que cap atra persona física o jurídica podrà dispondre llegalment de la seua propietat sense el seu consentiment. Naturalment, l'eixercici d'este dret està subjecte a llimitacions.  

* Propietat industrial: comprèn les invencions, paleses, marques, dibuixos i models industrials i indicacions geogràfiques d'origen.

* Propietat industrial: comprén les invencions, paleses, marques, dibuixos i models industrials i indicacions geogràfiques d'orige.

* Drets d'autor: que comprèn les obres literàries i artístiques, tals com les noveles, els poemes, les obres de teatre, les películes, les obres musicals, les obres d'art, els dibuixos, pintures, fotografies, escultures, i els dissenys arquitectònics.  

* Drets d'autor: que comprén les obres lliteràries i artístiques, tals com les noveles, els poemes, les obres de teatre, les películes, les obres musicals, les obres d'art, els dibuixos, pintures, fotografies, escultures, i els dissenys arquitectònics.  

* Drets connexos: comprèn les interpretacions o execucions dels artistes, la producció de fonogrames i les activitats dels organismes de radiodifusió.  

* Drets conexos: comprén les interpretacions o eixecucions dels artistes, la producció de fonogrames i les activitats dels organismes de radiodifusió.  

== Registre de la propietat intelectual ==

== Registre de la propietat intelectual ==

El Registre de la propietat intelectual és un organisme previst en la [[llei social|Llei]] de Propietat Intelectual, concebut com un dels sistemes de protecció dels drets de Propietat Intelectual, a través de la prova i la [[publicitat]] dels drets que s'inscriuen.

El Registre de la propietat intelectual és un organisme previst en la [[llei social|Llei]] de Propietat Intelectual, concebut com un dels sistemes de protecció dels drets de Propietat Intelectual, a través de la prova i la [[publicitat]] dels drets que s'inscriuen.

En els Registres de la Propietat Intelectual es registren drets, que recauen sobre les obres susceptibles de protecció. Estes obres són, segons la [[legislació]]:

En els Registres de la Propietat Intelectual es registren drets, que recauen sobre les obres susceptibles de protecció. Estes obres són, segons la [[llegislació]]:

* Obres científiques i lliteràries  

* Obres científiques i lliteràries  

* Composicions musicals  

* Composicions musicals  

* Obres teatrals, coreografies i pantomimes  

* Obres teatrals, coreografies i pantomimes  

* Obres [[cinema|cinematogràfiques]] i audiovisuals  

* Obres [[cine|cinematogràfiques]] i audiovisuals  

* Escultures, pintures, dibuixos, gravats, litografies, historietes gràfiques, fotografies i obres plàstiques, sigen o no aplicades  

* Escultures, pintures, dibuixos, gravats, litografies, historietes gràfiques, fotografies i obres plàstiques, siguen o no aplicades  

* Projectes, plànols, maquetes d'obres arquitectòniques o d'ingenieria, gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia o la ciència  

* Proyectes, plans, maquetes d'obres arquitectòniques o d'ingenieria, gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia o la ciència  

* Programes d'ordenador  

* Programes d'ordenador  

* Bases de dades

* Bases de senyes

* Pàgines web i obres multimèdia  

* Pàgines web i obres multimèdia  

* Actuacions d'artistes, intèrprets i executants

* Actuacions d'artistes, intérprets i eixecutants

* Produccions fonogràfiques, audiovisuals i editorials  

* Produccions fonogràfiques, audiovisuals i editorials  

== Drets sobre la propietat intelectual ==

== Drets sobre la propietat intelectual ==

Es poden distingir dos tipos de [[dret]]s sobre la propietat intelectual:

Es poden distinguir dos tipos de [[dret]]s sobre la propietat intelectual:

# Els drets extrapatrimonials, o [[Dret moral|drets morals]], són els drets que l'autor te com a autor de l'obra intelectual. És el cas del dret a publicar l'obra o mantenir-la inèdita; i el dret a ser reconegut com a l'autor de l'obra per part de tercers.

# Els drets extra-patrimonials, o [[Dret moral|drets morals]], són els drets que l'autor te com a autor de l'obra intelectual. És el cas del dret a publicar l'obra o mantindre-la inèdita; i el dret a ser reconegut com a l'autor de l'obra per part de tercers.

# Els drets patrimonials; que fan referència a l'aspecte econòmic que es deriva de l'autoria de l'obra. És a dir, el dret a cobrar per l'edició, traducció o adaptació de l'obra.

# Els drets patrimonials; que fan referència a l'aspecte econòmic que es deriva de l'autoria de l'obra. És a dir, el dret a cobrar per l'edició, traducció o adaptació de l'obra.

Com tots el tipos de propietat, la propietat intelectual es pot vendre o transferir a tercers. A diferència d'atres formes de propietat tradicionals; que es mantenen al llarc del temps, encara que a vegades siga a través de diferents propietaris, la propietat intelectual té un final. De forma general, en Espanya els [[dret]]s d'explotació duren tota la vida de l'autor i 70 anys més després de la seua mort o declaració de mort, moment en el qual l'obra passa al domini públic, formant part d'un patrimoni comú; podent ser utilisada lliurement per qualsevol, respectant l'autoria e integritat. Els drets morals, pel seu caràcter personal, van vinculats a la vida de l'autor. Els drets d'autoria e integritat de l'obra poden ser exercits, sense llímit de temps, pels hereus o persona designada per l'autor.

Com tots el tipos de propietat, la propietat intelectual es pot vendre o transferir a tercers. A diferència d'atres formes de propietat tradicionals; que es mantenen al llarc del temps, encara que a vegades siga a través de diferents propietaris, la propietat intelectual té un final. De forma general, en Espanya els [[dret]]s d'explotació duren tota la vida de l'autor i 70 anys més després de la seua mort o declaració de mort, moment en el qual l'obra passa al domini públic, formant part d'un patrimoni comú; podent ser utilisada lliurement per qualsevol, respectant l'autoria e integritat. Els drets morals, pel seu caràcter personal, van vinculats a la vida de l'autor. Els drets d'autoria e integritat de l'obra poden ser eixercits, sense llímit de temps, pels hereus o persona designada per l'autor.

Tot i que els autors de les obres gojen d'un ampli conjunt de drets sobre les mateixes, estes han de cedir en determinats casos enfront un interès social més ampli de promoció i desenrrollament de la cultura. Estes restriccions es concreten en la possibilitat de reproduir l'obra o part de la mateixa sense necessitat d'autorisació expressa de l'autor en casos com:  

Tot i que els autors de les obres gogen d'un ampli conjunt de drets sobre les mateixes, estes han de cedir en determinats casos enfront un interés social més ampli de promoció i desenroll de la cultura. Estes restriccions es concreten en la possibilitat de reproduir l'obra o part de la mateixa sense necessitat d'autorisació expressa de l'autor en casos com:  

   

   

* Per donar constància en un procediment judicial o administratiu.  

* Per donar constància en un procediment judicial o administratiu.  

* Per ús privat del copista.  

* Per us privat del copista.  

* Per ús privat d'invidents.  

* Per us privat d'invidents.  

* En [[Dret de citació|cites i resenyes]], en finalitats docents o d'investigació, indicant la font i el nom de l'autor.  

* En [[Dret de citació|cites i resenyes]], en finalitats docents o d'investigació, indicant la font i el nom de l'autor.  

* En ocasió de treballs o informacions sobre temes d'actualitat.  

* En ocasió de treballs o informacions sobre temes d'actualitat.  

* En relació a les obres situades en vies públiques.  

* En relació a les obres situades en vies públiques.  

* Per la seua utilisació sense finalitats lucratives en determinades institucions de caracter cultural i científic.  

* Per la seua utilisació sense finalitats lucratives en determinades institucions de caràcter cultural i científic.  

* Durant l'execució d'obres musicals en actes oficials.  

* Durant l'eixecució d'obres musicals en actes oficials.  

* La paròdia, mentre no puga supondre risc de confusió.  

* La paròdia, mentres no puga supondre risc de confusió.  

== Crítiques a la propietat intelectual ==

== Crítiques a la propietat intelectual ==

Autors com Stephan Kinsella, Juliol Cole, Alfredo Bullard o Enrique Pasquel sostenen que els drets de propietat intelectual no són necessaris per promoure la creativitat i l'avanç científic e imposen costos molt alts per a la societat. Per eixemple, incentiven costosos litigis judicials i desincentiven la creació de més coneixement una vegada que el creador té el monopoli del dret de propietat intelectual.

Autors com Stephan Kinsella, Juliol Cole, Alfredo Bullard o Enrique Pasquel sostenen que els drets de propietat intelectual no són necessaris per promoure la creativitat i l'alvanç científic i imponen costs molt alts per a la societat. Per eixemple, incentiven costosos litigis judicials i desincentiven la creació de més coneiximent una volta que el creador té el monopoli del dret de propietat intelectual.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.iepi.gov.ec/Files/Leyes/ReglamentoLeyPropiedadIntelectual.pdf Reglament de l'aplicació per a la Llei equatoriana de propietat/ Informació sobre propietat intelectual del Ministeri de Educació y Cultura de Espanya]

* [http://www.iepi.gov.ec/Files/Leyes/ReglamentoLeyPropiedadIntelectual.pdf Reglament de l'aplicació per a la Llei equatoriana de propietat/ Informació sobre propietat intelectual del Ministeri de Educació y Cultura de Espanya]

* [http://civil.udg.es/normacivil/estatal/reals/Lpi.html Llei de Propietat Intelectual Espanyola]

* [http://civil.udg.es/normacivil/estatal/reals/Lpi.html Llei de Propietat Intelectual Espanyola]

* [http://www.gnu.org/philosophy/words-to-avoid.es.html#IntellectualProperty El Projecte GNU explica per què s'ha d'evitar l'expressió Propietat Intelectual]

* [http://www.gnu.org/philosophy/words-to-avoid.es.html#IntellectualProperty El Proyecte GNU explica perque s'ha d'evitar l'expressió Propietat Intelectual]