Llínea 52: |
Llínea 52: |
| En la [[Anglaterra]] del [[sigle XVIII]] els editors d'obres (els ''llibreters'') argumentaven l'existència d'un [[dret subjectiu|dret]] a perpetuïtat a controlar la ''còpia'' dels [[llibre]]s que havien adquirit dels autors. Estos drets implicaven que ningú més podia [[imprenta|imprimir]] còpies de les obres sobre les quals tingueren el ''copyright'' (traduït lliteralment com ''dret de còpia''). L'''Estatut de la Reina Ana'', aprovat pel [[parlament]] anglés en [[1710]], va anar la primera [[norma jurídica|norma]] sobre ''copyright'' de la història. Esta [[llei social|llei]] establia que totes l'obres publicades rebrien un [[terme]] de ''copyright'' de 14 anys, renovable per una vegada si l'autor es mantenia em vida (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Mentres que totes les obres publicades abans de [[1710]] rebrien un [[terme]] únic de 21 anys a contar d'esta data. | | En la [[Anglaterra]] del [[sigle XVIII]] els editors d'obres (els ''llibreters'') argumentaven l'existència d'un [[dret subjectiu|dret]] a perpetuïtat a controlar la ''còpia'' dels [[llibre]]s que havien adquirit dels autors. Estos drets implicaven que ningú més podia [[imprenta|imprimir]] còpies de les obres sobre les quals tingueren el ''copyright'' (traduït lliteralment com ''dret de còpia''). L'''Estatut de la Reina Ana'', aprovat pel [[parlament]] anglés en [[1710]], va anar la primera [[norma jurídica|norma]] sobre ''copyright'' de la història. Esta [[llei social|llei]] establia que totes l'obres publicades rebrien un [[terme]] de ''copyright'' de 14 anys, renovable per una vegada si l'autor es mantenia em vida (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Mentres que totes les obres publicades abans de [[1710]] rebrien un [[terme]] únic de 21 anys a contar d'esta data. |
| | | |
− | No obstant això, el [[domini públic]] en el [[dret anglosaxó]] només va nàixer en [[1774]], després del cas ''Donaldson contra Beckett'' que es va discutir l'existència del ''copyright'' a perpetuïtat (la [[Cambra dels Lors]] [[resolució judicial|va resoldre]] 22 vots a 11 en contra d'esta idea). [[Estats Units]] va incorporar els principis establits en [[Anglaterra]] sobre el ''copyright''. Així la [[Constitució d'Estats Units|Constitució]] de [[1787]], en l'artícul I, secció 8, clàusula 8 (la ''clàusula del progrés'') permet establir en favor dels autors "drets sobre la propietat creativa" per temps llimitat. | + | No obstant això, el [[domini públic]] en el [[dret anglosaxó]] només va nàixer en [[1774]], després del cas ''Donaldson contra Beckett'' que es va discutir l'existència del ''copyright'' a perpetuïtat (la [[Cambra dels Lors]] [[resolució judicial|va resoldre]] 22 vots a 11 en contra d'esta idea). [[Estats Units]] va incorporar els principis establits en [[Anglaterra]] sobre el ''copyright''. Aixina la [[Constitució d'Estats Units|Constitució]] de [[1787]], en l'artícul I, secció 8, clàusula 8 (la ''clàusula del progrés'') permet establir en favor dels autors "drets sobre la propietat creativa" per temps llimitat. |
| | | |
| L'any [[1790]], el [[Congrés d'Estats Units]] va promulgar la primera ''Copyright Act'' (Llei sobre copyright), creant un sistema federal de ''copyright'' i protegint-lo per un [[terme]] de catorze anys, renovable per igual terme si l'autor estava viu al seu venciment (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Si no existia renovació, la seua obra passava al [[domini públic]]. | | L'any [[1790]], el [[Congrés d'Estats Units]] va promulgar la primera ''Copyright Act'' (Llei sobre copyright), creant un sistema federal de ''copyright'' i protegint-lo per un [[terme]] de catorze anys, renovable per igual terme si l'autor estava viu al seu venciment (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Si no existia renovació, la seua obra passava al [[domini públic]]. |
| | | |
− | Mentres, en [[Estats Units]], el ''copyright'' es va convertir en un [[dret de propietat]] comerciable, en [[França]] i [[Alemanya]] es va desenrollar el ''dret d'autor'', baix la idea d'expressió única de l'autor. En esta llínea, el filòsof alemany [[Kant]] deia que "una obra d'[[art]] no pot separar-se del seu autor". | + | Mentres, en [[Estats Units]], el ''copyright'' es va convertir en un [[dret de propietat]] comerciable, en [[França]] i [[Alemanya]] es va desenrollar el ''dret d'autor'', baix la idea d'expressió única de l'autor. En esta llínea, el filòsof alemà [[Kant]] dia que "una obra d'[[art]] no pot separar-se del seu autor". |
| | | |
| En [[França]] el [[1777]], [[Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais|Beaumarchais]] (autor la [[comèdia]] [[El Barber de Sevilla]]) al costat d'atres [[dramaturc]]s, va fundar la primera organisació per a promoure el reconeiximent dels drets dels autors. Pero va caldre esperar al final de la [[Revolució Francesa]] per a que l'[[Assamblea Nacional]] aprovara la primera ''Loi du droit d'auteur'' (Llei de dret d'autor) en [[1791]]. | | En [[França]] el [[1777]], [[Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais|Beaumarchais]] (autor la [[comèdia]] [[El Barber de Sevilla]]) al costat d'atres [[dramaturc]]s, va fundar la primera organisació per a promoure el reconeiximent dels drets dels autors. Pero va caldre esperar al final de la [[Revolució Francesa]] per a que l'[[Assamblea Nacional]] aprovara la primera ''Loi du droit d'auteur'' (Llei de dret d'autor) en [[1791]]. |