Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Jarry_velo.jpg|thumb|300px|<center>'''Alfred Jarry''' en la seua bicicleta</center>]] | | [[Image:Jarry_velo.jpg|thumb|300px|<center>'''Alfred Jarry''' en la seua bicicleta</center>]] |
| | | |
− | '''Alfred Jarry''' ([[Laval]], 8 de setembre de [[1873]] - [[París]], 1 de novembre de [[1907]]) fon un [[dramaturc]] i [[poeta]] [[frança|francés]] | + | '''Alfred Jarry''' ([[Laval]], 8 de [[setembre]] de [[1873]] - [[París]], 1 de [[novembre]] de [[1907]]) fon un [[dramaturc]] i [[poeta]] [[frança|francés]] |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
Llínea 9: |
Llínea 9: |
| [[Image:Ubu_Rei.jpg|thumb|250px|Portada d'una edició d''''"Ubu Rei"''', obra principal d'Alfred Jarry]] | | [[Image:Ubu_Rei.jpg|thumb|250px|Portada d'una edició d''''"Ubu Rei"''', obra principal d'Alfred Jarry]] |
| | | |
− | L'obra que li va donar a conéixer fon ''[[Ubú Rei]]'', estrenada en [[París]] el 10 de decembre de [[1896]], en un gran escàndal, se li considera antecessora directa del [[teatre de l'absurt]]. En ella Jarry conseguix l'aplaudiment del gran [[París]]. La seua estrena fon interrompuda diverses vegades pels ahucs dels ofesos i els vítors dels vanguardistes. En el seu moment només es va representar dos voltes. És una comèdia [[sàtira|satírica]] en la que es mesclen les referències a [[Macbeth]] en els excessos d'un monarca tant tirà com covart. I la trama del qual dona lloc a situacions portades fins a l'absurt. És una crítica corrosiva contra l'autoritat que l'autor realisa a través de l'arribada al poder del grotesc Pare Ubú, qui junt en la seua dona encarnen la corrupció i el despotisme, casi un paradigma dels dictadors del [[Sigle XX]]. [[William Yeats]], que a pesar del seu mal francés presencià l'estrena va escriure en la seua autobiografia a propòsit d'eixa nit "Després de nosatros, El Déu Salvage". | + | L'obra que li va donar a conéixer fon ''[[Ubú Rei]]'', estrenada en [[París]] el 10 de [[decembre]] de [[1896]], en un gran escàndal, se li considera antecessora directa del [[teatre de l'absurt]]. En ella Jarry conseguix l'aplaudiment del gran [[París]]. La seua estrena fon interrompuda diverses vegades pels ahucs dels ofesos i els vítors dels vanguardistes. En el seu moment només es va representar dos voltes. És una comèdia [[sàtira|satírica]] en la que es mesclen les referències a [[Macbeth]] en els excessos d'un monarca tant tirà com covart. I la trama del qual dona lloc a situacions portades fins a l'absurt. És una crítica corrosiva contra l'autoritat que l'autor realisa a través de l'arribada al poder del grotesc Pare Ubú, qui junt en la seua dona encarnen la corrupció i el despotisme, casi un paradigma dels dictadors del [[Sigle XX]]. [[William Yeats]], que a pesar del seu mal francés presencià l'estrena va escriure en la seua autobiografia a propòsit d'eixa nit "Després de nosatros, El Déu Salvage". |
| | | |
| == Despres d'Ubu Rei == | | == Despres d'Ubu Rei == |
− | A partir de ''Ubú rei'', Jarry va escomençar a confondre's en el seu propi personage, adoptant la parla sincopada i pedant del seu personage i la seua personalitat. Es va tornar més excèntric. Caminava sempre per [[París]] en una pistola en el cinturó. A pesar del seu èxit, va viure de forma pobra fins a la seua mort, producte d'una [[tuberculosis]] empijorada per l'alcohol i les drogues el dia 1 de novembre de [[1907]], en l'Hospital de la Caritat, als trentaquatre anys. | + | A partir de ''Ubú rei'', Jarry va escomençar a confondre's en el seu propi personage, adoptant la parla sincopada i pedant del seu personage i la seua personalitat. Es va tornar més excèntric. Caminava sempre per [[París]] en una pistola en el cinturó. A pesar del seu èxit, va viure de forma pobra fins a la seua mort, producte d'una [[tuberculosis]] empijorada per l'alcohol i les drogues el dia 1 de [[novembre]] de [[1907]], en l'Hospital de la Caritat, als trentaquatre anys. |
| | | |
| La seua obra pòstuma ''Fetes i dites del doctor Faustroll, patafísic'' (''Gestes et opinions du docteur Faustroll, pataphysicien'') descriu les ensenyances d'un Faustroll, naixcut als 63 anys i pioner de la "[[Patafísica]]", disciplina que tracta "les lleis que governeu les excepcions i explicaran l'univers adicional a este". En la patafísica tot succés de l'univers és una excepció, i les lleis de la [[física]] no són més que excepcions que es produïxen més a sovint. | | La seua obra pòstuma ''Fetes i dites del doctor Faustroll, patafísic'' (''Gestes et opinions du docteur Faustroll, pataphysicien'') descriu les ensenyances d'un Faustroll, naixcut als 63 anys i pioner de la "[[Patafísica]]", disciplina que tracta "les lleis que governeu les excepcions i explicaran l'univers adicional a este". En la patafísica tot succés de l'univers és una excepció, i les lleis de la [[física]] no són més que excepcions que es produïxen més a sovint. |