Diferència entre les revisions de "Normes d'El Puig"

Revisió de 14:43 30 març 2010

Les Normes del Puig (o Normes d'El Puig) són les normes ortogràfiques feixistes d'un fals valencià que no incorporen accents i estan fetes per a intentar que el valencià es parega al castellà inclouen lletres com la ch i la ñ que no son del valencià i discriminen parlars com el castellonenc.

Diferència entre les revisions de "Normes d'El Puig"

Revisió de 14:43 30 març 2010

Menú de navegació

Buscar

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-Les '''Normes del Puig''' (o '''Normes d'El Puig''') són les normes ortogràfiques per al [[Llengua valenciana|valencià]] creades per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any [[1979]]. La seu denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'[[El Puig]] en [[1981]].
+Les '''Normes del Puig''' (o '''Normes d'El Puig''') són les normes ortogràfiques feixistes d'un fals valencià que no incorporen  accents i estan fetes per a intentar que el valencià es parega al castellà inclouen lletres com la ch i la ñ que no son del valencià i discriminen parlars com el castellonenc.
-[[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|180px|Cartell de l'acte del '''XXV Aniversari de les Normes d'El Puig''' en l'any 2006]]
-El [[5 de març]] de [[2006]] es celebrà el XXV Aniversari de Les Normes d'El Puig en el [[Monasteri d'El Puig]] de Santa Maria, acte al qual s'adheriren numeroses entitats culturals i civiques i que va ser organisat per la [[Plataforma Normes d'El Puig]].
-== Normes Ortogràfiques ==
-===El nom de les lletres===
-'''L’ALFABET'''
-En valencià l'[[alfabet]] consonàntic és el següent:
-b, be
-c, ce
-ch, che
-ç, cedeta
-d, de
-f , efe
-g, ge
-h, haig
-j, jota
-k, ca
-l, ele
-ll, elle
-m, eme
-n, ene
-ny, enye
-p, pe
-q, cu
-r, ere
-rr, erre
-s, esse
-t, te
-v, ve
-w, ve doble
-x, xe o equis
-y, i grega
-z, zeta
-En [[Llengua Valenciana|Valencià]] el sistema vocàlic és el següent:
-a de "''[[Dacsa|dacsa]]''"
-ẹ tancada de "''[[Fe|fe]]''"
-ę oberta de "''[[Mel|mel]]''"
-i de "''[[Melic|melic]]''"
-ọ tancada de "''[[Sorolla|Sorolla]]''"
-ǫ oberta de "''[[Por|por]]''"
-u de "''[[Tramús|tramús]]''"
-'''S'escriu B (batre)'''
-. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
-. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar,  subproducte.
-. Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.
-. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:
-:::- àrap, no arab, pero arabisar
-:::- verp, no verb, pero verbal
-:::- mossàrap, no mossarab, pero mossarabisme
-'''S'escriu C'''
-. En so de [k] (colp)
-::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
-::1.2. En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà.
-::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema.
-::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:
-:::- atac, no atag, pero ataca
-:::- pròlec, no pròleg, pero prologa
-:::- fanc, no fang, pero fangos
-. En so de [s] (cendra)
-::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província.
-::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut.
-::2.3. En posició final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:
-:::- capaç, capacitat
-:::- comerç, comerciar
-::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (matèria o tendència):
-:::- bonaç, malaltuç, pastiç.
-'''S'escriu Ç'''
-(Vore C, 2.2, 2.3 12.4.)
-'''S'escriu CH'''
-. En so de [c] (chic)
-::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants:
-:::- chufa, Chirivella, clòchina, archiu.
-::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).
-. En so de [k] (March)
-::2.1. En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició:
-:::- Albuixech, Albiach.
-'''S'escriu D (dit)'''
-. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
-. En el grup consonàntic DR: drago, moldre.
-. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:
-:::- vert, no verd pero verdor.
-:::- reverent, no reverend pero reverenda.
-'''S'escriu F (farina)'''
-. Inicial, interior i fi de paraula:
-:::- fer, corfa, bufa, baf.
-. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforrne en V o se mantinga:
-:::- serf, no serv, pero servir.
-:::- tuf, no tuv, pero atufar.
-'''S'escriu G'''
-. En so de [g] (gat)
-::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G):
-:::- gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua.
-::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU):
-:::- guerra, guisar, figuera, esguita.
-::1.3. Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncia:
-:::- aigües, llingüístic.
-::1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonàntics GR, GL:
-:::- gràcies, glop, agrana, regle.
-::1.5. Davant de D, M, N:
-::- Magdalena, fragmentar, insignificància.
-::Excepte en cultismes com:
-:::- acme, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.
-::1.6. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:
-:::- amic, no amig, pero amigar.
-:::- rec, no reg, pero regar.
-:::- amarc, no amarg, pero amargar.
-:::- sanc, no sang, pero sangonera.
-. En so de [g] (girar)
-::2.1. En posició inicial de paraula i interior davant de E, I:
-:::- argila, gel, giner.
-::Excepte davant de -ecc-, -ect-:
-:::- objecció, objectiu i algunes mes
-::i en uns atres noms de procedència grega o bíblica:
-:::- Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.
-::2.2. En el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en -gir):
-:::- afigga, rigga, frigga.
-::2.3. En posició final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:
-:::- mig, pero miger.
-:::- oreig, pero orejar.
-::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició:
-:::- viage, no viatge.
-:::- juge, no jutge.
-:::- llenguage, no llenguatge.
-:::- correja, no corretja.
-. En so de [c] (roig)
-::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda:
-:::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncia.)
-::3.2. En posició final de paraula, darrere de I tònica:
-:::- desig, frig.
-::3.3. En posició final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):
-:::- trepig, trepigen.
-:::- mig, mija.
-:::- despaig, despachar.
-'''S'escriu H (heretar)'''
-No te cap de so.
-l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern.
-. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.
-'''S'escriu J (jardí)'''
-. En posició inicial i interior de paraula davant de A, O, U:
-:::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.
-. Davant de -ecc-, -ect-:
-:::- objecte, objecció, subjecte, objectiu (vore Y, 4).
-. Davant de E (vore G, 2.1.)
-. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J:
-:::- plaja, no platja.
-:::- mija, no mitja.
-.- Darrere del prefix AD: adjacent.
-'''S'escriu K (York)'''
-. Nomes en paraules d'orige estranger o tecniques:
-:::- Kant, kilo.
-'''S'escriu L (lenta)'''
-. En inicial de paraula:
-:::- local, liquit.
-. En interior i fi de paraula:
-:::- almagasen, dol.
-. En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL:
-:::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.
-'''S'escriu LL (llanda)'''
-. En inicial, interior i final de paraula:
-:::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolletí, ralla.
-'''S'escriu M (mana)'''
-. En inicial, interior i final de paraula:
-:::- mar, mestre, flama, camí, fum, estem.
-. Davant de P, B, M:
-:::- rompre, gamba, immortal.
-::Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial:
-:::- enmig, granment.
-. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant:
-:::- circumstancia, circumnavegació, circumferència.
-. Mal davant de V ni F:
-:::- enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3).
-. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana.
-:::- semana, no setmana.
-:::- sometre, no sotmetre.
-. No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimologiques s'haja usat:
-:::- atentar, no atemptar.
-:::- pronte, no prompte.
-'''S'escriu N (nas)'''
-. En inicial, interior i fi de paraula:
-:::- niu, lluna, mon.
-. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN:
-:::- confiar, enfadar, inflamar.
-::Excepte els cultismes:
-:::- émfasis, emfisema, emfiteusis, àmfora.
-. Davant de consonant, excepte B, M, P:
-:::- enveja, confit, planta, gandul.
-. Davant de M per excepció, en paraules que ajunten N final a M inicial:
-:::- enmig, granment.
-'''S'escriu NY (pany)'''
-. En inicial, interior i fi de paraula:
-:::- nyespla, pinyó, riny.
-'''S'escriu P (posar)'''
-. En posició inicial de paraula:
-:::- puny.
-. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N:
-:::- concepte, concepció, capçal, hipnòtic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.
-. En posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga:
-:::- cap, no cab, pero cabut.
-:::- llop, no llob, pero lloba.
-:::- colp, no colb, pero colpejar.
-:::- adop, no adob, pero adobar.
-'''S'escriu Q (quinze)'''
-. En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I:
-:::- queixa, quilat, alqueria, sequia.
-::Si la U se pronuncia, du diéresis, com se diu en el número 3.
-. En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc:
-:::- quatre.
-::Excepte:
-:::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.
-. En inicial i interior de paraula, quan una U àtona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portarà diéresis:
-:::- qüestió, obliqüitat.
-'''S'escriu R'''
-. En so de [r] (carreter)
-::1.1. En inicial de paraula:
-:::- roda, rajola.
-::1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S:
-:::- somris, enriquir, israelí.
-. En so de [r] (cara)
-::2.1. En interior i final de paraula:
-:::- mira, cura, cor, dolor.
-::2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR:
-:::- brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.
-'''S'escriu RR (guerra)'''
-. En posició intervocàlica:
-:::- carro, errar.
-'''S'escriu S'''
-. En so de [s] (sap)
-::1.1. En inicial de paraula:
-:::- solt, sabut.
-::1.2. Darrere de consonant:
-:::- ansa, dacsa.
-::1.3. Darrere dels prefixos llatins i grecs:
-:::- ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc.
-::i de la A- en valor negatiu:
-:::- asilàbic.
-::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transformar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:
-:::- mes, mesos.
-:::- nas, nassos.
-. En so de [z] (cosa)
-::2.1. En posició intervocàlica:
-:::- casa, promesa.
-::2.2. En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora:
-:::- desaiguar, desheretar, desviure.
-::2.3. En els participis:
-:::- d'entes, entesa, entesos, enteses; d'impres, impresa, impresos, impreses.
-::2.4. En derivats de gentilicis:
-:::- andalus, andalusos.
-:::- frances, francesos.
-::2.5. En el femeni dels substantius que signifiquen ofici, professio, dignitat, titul o carrec.
-:::- abat, abadesa.
-:::- duc, duquesa.
-:::- princip, princesa.
-:::- mestre, mestresa.
-'''S'escriu SS (passar)'''
-. En posició intervocalica:
-:::- posseir, massa.
-. En les paraules començades pels sons a + s (ass) + atra vocal:
-:::- assimilar. Excepte: ase, Asia, asil
-::Tambe darrere del prefix negatiu A (que se pronuncía  S sorda):
-:::- asimetric.
-. En els sufixos -issim, -issima:
-:::- bonissim, cregudissima.
-. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us.
-:::- fracas, fracassos.
-:::- castis, castissos.
-:::- gos, gossos.
-:::- tramus, tramussos.
-:::- espes, espessos.
-. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S:
-:::- dessecat, dissoldre.
-'''S'escriu T (tornar)'''
-. Inicial i interior de paraula:
-:::- toca, costella, setze.
-. En el grup consonantic TR:
-:::- truc, atraure.
-. En el prefix grec AT- :
-:::- atmosfera (vore D, 1).
-. Davant de Z:
-:::- dotze.
-. En posició final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve:
-:::- fort, fortalea.
-:::- cert, certea.
-:::- calit, no calid pero caliditat.
-:::- abat, no abad pero abadia.
-'''S'escriu V (vindre)'''
-. En inicial i interior de paraula:
-:::- velocitat, cavall.
-. En les terminacions del preterir imperfecte d'indicatiu:
-::: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN
-::De tots els verps acabats en -AR.
-. Mai en posició final de paraula encara que en derivar s'escriga V:
-:::- serf, no serv, pero servir.
-'''S'escriu X'''
-. En so de [s](eixida)
-::1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI:
-:::- caixa, creixer, coixo, afluixar.
-::1.2. Darrere de I:
-:::- pixar, seguixen, vixca.
-::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugació (-ixc, -ixqu-):
-:::- oferixca, servixques.
-::1.4. En final de paraula:
-:::- exigix, ix.
-. En so de [ks] (text)
-::2.1. Entre vocals:
-:::- reflexio, axial.
-::2.2. En posició final, en algunes paraules:
-:::- perplex, prefix.
-. En so de [gz] (exacte)
-::3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora:
-:::- examinar, exhortar, exlibris.
-'''S'escriu Y (yo)'''
-. En posició inicial de paraula davant de vocal:
-:::- yuxtaposar.
-. Entre vocals:
-:::- epopeya, apoyar.
-. En el digraf NY per a representar el so de [n~]i :
-:::- pinya, puny.
-. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions):
-:::- inyeccio, abyeccio, proyecte.
-. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:
-:::- Alcoy, Montroy, Gay.
-'''S'escriu Z (zero)'''
-. En inicial i interior de paraula:
-:::- zona, atzucac.
-. En totes les paraules començades pel prefix ZOO-:
-:::- zoologia.
-. En les terminacions -zoari, -zoic:
-:::- protozoari, benzoic.
-===Apòstrof===
-Es un signe ortogràfic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son:
-. Els pronoms personals dèbils, ME, TE, SE, LO, NOS/MOS, LOS, NE.
-::1.1. Darrere de verp que acabe en vocal:
-:::- porta'm, penja'n
-::1.2. Davant de verp que comence per vocal o haig:
-:::- s'enten, s'haguera.
-::1.3. En les combinacions binarles i ternaries de pronoms:
-:::- se'n va, se'ls hi menja.
-. Els artículs determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig:
-:::- l'home, l'industrial, l'espiritista.
-::Excepte:
-:::a) EL o LA davant paraula començada per semiconsonant.
-:::b) LA davant de les paraules host, ira, una (hora).
-:::c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc.
-:::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.
-:::Les preposicions A, DE, PER mes l'artícul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL.
-. La preposició DE davant de paraules que comencen per vocal o haig:
-:::- d'estar, d'ahir, d'haver.
-::Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant:
-::- de hui.
-===Diéresis===
-Es un signe ortogràfic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existència o no de diftonc: següent, païsage.
-Colocació:
-. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles:
-:::- veïnat, raïmer, aürtar.
-. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I:
-:::- següent, llingüística.
-No la posarem en els següents casos.
-. En els verps de la tercera conjugació que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminació es tònica i, per consegüent, no forma mal diftonc:
-:::- agrairieu (a-gra-i-ri-eu)
-:::- beneixca (be-ne-ix-ca)
-:::- conduirem (con-du-i-rem)
-. Quan va darrere dels prefixos:
-:::- coincidix (co-in-ci-dix)
-:::- reimprimir (re-im-pri-mir)
-:::- contraindicar (con-tra-in-di-car)
-. Quan la I forrne pan dels sufixos -isme, -isla, -iste, -ible, tots ells en I tonica:
-:::- egoisme (e-go-is-me).
-:::- altruista (al-tru-is-ta).
-:::- altruiste (al-tru-is-te).
-:::- conduible (con-du-i-ble).
-. Quan la I forme part dels sufixos -isar, -isant, -isat:
-:::- europeisar (eu-ro-pe-i-sar).
-:::- europeisant (eu-ro-pe-i-sant).
-:::- europeisat (eu-ro-pe-i-sat).
-. Quan la U forme part de la terminació llatina -um:
-:::- simposium (sim-po-si-um).
-:::- harmonium (har-mo-ni-um).
-===Accents===
-. '''Classificació de l'accent:'''<br>
-L’accent és un signe ortogràfic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que,
-segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella
-vocal de la sílaba sobre la qual recau la major intensitat de pronunciació (lo que es de-
-nomina accent fonètic o prosòdic).
-L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes,
-quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes
-s’accentuen gràficament. El valencià té sèt vocals: a, e,(ę) , i, o, (ǫ), u. La a es considera
-sempre oberta. La i i la u es consideren sempre tancades. La e i la o poden ser obertes o
-tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques, encara que no sempre s’accentuaran
-gràficament: tècnica, perla, tònica, porta.
-. '''Regles d'accentuació:'''<br>
-a) S’accentuen gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica -a, -e, -i, -o, -u,
-en vocal tònica més s (-as, -es, -is, -os, -us ), i les acabades en -en : tornà, escàs, vingué,
-perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, arròs, ningú, tramús ; pero no les
-acabades en diftonc, seguit o no de -s: renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi, etc .
-per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc Llombay , Alcoy, etc.
-b) S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions
-anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de -s : cànem,
-hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem,
-cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau, etc..
-c) Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament: música, ciència, Valéncia,
-sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava.
-d) En general, els monosílaps no duen accent gràfic: baix, ells, creu, tres, cant, ab, en,
-les...
-e) Les paraules agudes acabades en -ment seguixen la regla general d’accentuació gràfica:
-monument, depriment, ajuntament, document, medicament; no obstant, els adverbis en
--ment duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven:
-contínuament, poèticament, esporàdicament, mèdicament, pero bonament, fredament,
-amplament.
-f) Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren
-una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general: cantàrem-li una
-cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-mos-la, sorprén-lo.
-. '''Accentuació diacrítica:'''<br>
-La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de
-les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, es diu
-diacrítica.
-.1. '''Regles d'accentuació diacrítica:'''<br>
-a) Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran
-els de major tonicitat:
-M’agrada el més de maig, mes no el que més .
-Te vol donar un té que té guardat.
-Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn.
-b) Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal
-tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta:
-El forment no està molt ben mòlt .
-No sòlc fer mai un solc dret.
-Lo que aquella dòna li dona no és bo.
-c) Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i
-diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa
-general.
-Ell vol que el vol del colom siga més ràpit.
-El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol .
-Li roba la poca roba que té.
-Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre.
-. Antigues regles d'accentuació:<ref>Anteriors al canvi normatiu en l'accentuacio realisat per la RACV el 1 de juliol de 2003.</ref>
-<small>1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonetic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdruixoles.
-Les paraules agudes porten l'accent fonetic en l'ultima silaba: escr(í)u, cant(á), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonetic en la penultima silaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ó)ges; en les paraules esdruixoles recau l'accent fonetic en l'antepenultima silaba: gram(á)tica, (á)nima, T(ú)ria.
-. Hi ha dos classes d'accents grafics: agut(´) 1 greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, è, ò), quan siga necessari, d'acord en els següents apartats:
-::2.1. S'elimina l'accentuació grafica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafía recau l'accent fonetic en silaba diferent (paraules homografes no homofones).
-::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent grafic, este tindra el següent orde preferent: agudes front a planes i esdruixoles (canóns/c(á)nons, tindré/t(í)ndre, ultimá/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdruixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima).
-:::Atres eixemples:
-:::a)     pensá (3.ª pers., sing. del perfecte d'indicatiu, 1.ª Conjugacio).
-:::p(é)nsa (3.ª pers., sing. del present d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
-:::b)     passará (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
-:::pass(á)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugacióo).
-:::dormirá (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugacio).
-:::dorm(í)ra (1.ª/3.ª pers. sing, de l'imperfecte de subjuntiu. 3.ª Conjugacio).
-:::c)     tindré (1.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 2.ª Conjugacio).
-:::t(í)ndre (Infinitiu. 2.ª Conjugacio).
-:::d)     está (3.ª pers., sing, del present d'indicatiu. 1.ª Conjugacio).
-:::(é)sta (adjectiu pronominal)
-. Pot ser recomanable l'accent grafic en particules interrogatives o exclamatives, en els pronoms interrogatius forts:
-:::¿Que qué vols dir? / ¿Qué que vols dir?
-:::¿Qué com ho vols? / ¿Que cóm ho vols?
-:::¿Qué quina en vols? / ¿Que quína en vols?
-:::Dis-me de qué he parlat
-:::Tu saps en qué penses.</small>
-===Guió===
-El guió es el signe ortogràfic (-) que es coloca entre dos o més elements d'una paraula per a distinguir-los.
-Usarem el guió:
-. Per a separar les paraules per silabes en final de linea.
-. Per a unir els pronoms que van darrere (enclitics) del verp.
-::2.1. Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom:
-::: mireu-les, penjar-se'n.
-::2.2. Quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant:
-::: menja-te'l, prengau-ne.
-::2.3. Quan el verp acaba en vocal i seguixen els pronoms HO, HI:
-::: mira-ho, porta-hi.
-. En alguns noms composts on els elements dels quals no estan totalment integrats:
-::: critic-bibliografic, historic-cientific.
-===Interrogació i admiració===
-Els signes ortogràfics d'entrada en l'interrogació i en l'admiració no han de suprimirse per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressió du, en la majoria dels casos, a la confusió sobre a on comença l'interrogació o l'admiració.
-El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo.
-La practica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonació de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. A mes de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps.
-=== -ADA, -ADOR, -ADET i derivats ===
-Les terminacions en -ADA, -ADOR, -ADET i derivats tenen la caracteristica de que la seua D intervocàlica no es pronúncia.
-== Més informació ==
-Les Normes d'El Puig (normes ortogràfiques) - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del mon pancatalaniste per mig de la falsetat de dir que son regles ortografiques fetes en base al [[valencià apichat]], quan es precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general - ya que no mantenen moltes de les senyes principals de l'apichat com son:
-*Transformació de la G i J en Ch: Mege /Meche/, Plaja /Placha/, Orage /Orache/.
-*No reconeiximent de les pronunciacions de "au" en conte de "o" al principi de certes paraules com: olor, ofegar, olorar...
-*No reconeiximent de verps com per eixemple Pendrer.
-*No reconeix el terme -ista per al masculí (típic de l'Horta).
-*No reconeix el terme -esa per a paraules com fortalea, riquea, pobrea... (Que se diu en certes zones de [[l'Horta de Valéncia|l'Horta]])
-*Reconeiximent de: em, et, es que son poc comuns en les zones de l'apichat.
-=== Respecte als atres dialectes ===
-*No admet la forma "ixe, ixes, ixa.."
-*No admet la substitució de -e per -o en certes seccions del dialecte castellonenc (Yo parle > Yo parlo)
-*No admet la forma de la tercera persona del castellonenc (Ell parla > Ell parle, Ell parlava > Ell parlave)
-*No admet la NO pronunciació de la "i" seguides per -x com: això, aixina, caixa...
-== Referències ==
-<references/>
-== Enllaços externs ==
-*[http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la RACV]
-*[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari de valencià de la RACV]
-*[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la Llengua Valenciana, en Valencian.org]
-*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=507 Discurs de En Juli Moreno el 5 de Març de 2006 en el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig]
-*[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en Llengua Valenciana]
-[[Categoria:Valencià]]
-[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]