Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − − [[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|180px|Cartell de l'acte del '''XXV Aniversari de les Normes d'El Puig''' en l'any 2006]] − − El [[5 de març]] de [[2006]] es celebrà el XXV Aniversari de Les Normes d'El Puig en el [[Monasteri d'El Puig]] de Santa Maria, acte al qual s'adheriren numeroses entitats culturals i civiques i que va ser organisat per la [[Plataforma Normes d'El Puig]]. − − − == Normes Ortogràfiques == − − ===El nom de les lletres=== − − '''L’ALFABET''' − − En valencià l'[[alfabet]] consonàntic és el següent: − − b, be − − c, ce − − ch, che − − ç, cedeta − − d, de − − f , efe − − g, ge − − h, haig − − j, jota − − k, ca − − l, ele − − ll, elle − − m, eme − − n, ene − − ny, enye − − p, pe − − q, cu − − r, ere − − rr, erre − − s, esse − − t, te − − v, ve − − w, ve doble − − x, xe o equis − − y, i grega − − z, zeta − − − En [[Llengua Valenciana|Valencià]] el sistema vocàlic és el següent: − − a de "''[[Dacsa|dacsa]]''" − − ẹ tancada de "''[[Fe|fe]]''" − − ę oberta de "''[[Mel|mel]]''" − − i de "''[[Melic|melic]]''" − − ọ tancada de "''[[Sorolla|Sorolla]]''" − − ǫ oberta de "''[[Por|por]]''" − − u de "''[[Tramús|tramús]]''" − − − − '''S'escriu B (batre)''' − − 1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte. − − 2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar, subproducte. − − 3. Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdica, abdomen. − − 4. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B: − − :::- àrap, no arab, pero arabisar − :::- verp, no verb, pero verbal − :::- mossàrap, no mossarab, pero mossarabisme − − − '''S'escriu C''' − − 1. En so de [k] (colp) − − ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult. − ::1.2. En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà. − ::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema. − ::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve: − − :::- atac, no atag, pero ataca − :::- pròlec, no pròleg, pero prologa − :::- fanc, no fang, pero fangos − − 2. En so de [s] (cendra) − − ::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província. − ::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut. − ::2.3. En posició final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c: − − :::- capaç, capacitat − :::- comerç, comerciar − − ::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (matèria o tendència): − − :::- bonaç, malaltuç, pastiç. − − '''S'escriu Ç''' − − (Vore C, 2.2, 2.3 12.4.) − − − '''S'escriu CH''' − − 1. En so de [c] (chic) − − ::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: − − :::- chufa, Chirivella, clòchina, archiu. − − ::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3). − − 2. En so de [k] (March) − − ::2.1. En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició: − − :::- Albuixech, Albiach. − − − − '''S'escriu D (dit)''' − − 1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze). − − 2. En el grup consonàntic DR: drago, moldre. − − 3. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s'escriga D: − − :::- vert, no verd pero verdor. − :::- reverent, no reverend pero reverenda. − − − − '''S'escriu F (farina)''' − − 1. Inicial, interior i fi de paraula: − − :::- fer, corfa, bufa, baf. − − 2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforrne en V o se mantinga: − − :::- serf, no serv, pero servir. − :::- tuf, no tuv, pero atufar. − − − − '''S'escriu G''' − − 1. En so de [g] (gat) − − ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): − − :::- gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua. − − ::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): − − :::- guerra, guisar, figuera, esguita. − − ::1.3. Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncia: − − :::- aigües, llingüístic. − − ::1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonàntics GR, GL: − − :::- gràcies, glop, agrana, regle. − − ::1.5. Davant de D, M, N: − − ::- Magdalena, fragmentar, insignificància. − − ::Excepte en cultismes com: − − :::- acme, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats. − − ::1.6. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G: − − :::- amic, no amig, pero amigar. − :::- rec, no reg, pero regar. − :::- amarc, no amarg, pero amargar. − :::- sanc, no sang, pero sangonera. − − 2. En so de [g] (girar) − − ::2.1. En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: − − :::- argila, gel, giner. − − ::Excepte davant de -ecc-, -ect-: − − :::- objecció, objectiu i algunes mes − − ::i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: − − :::- Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic. − − − ::2.2. En el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en -gir): − − :::- afigga, rigga, frigga. − − − ::2.3. En posició final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme: − − :::- mig, pero miger. − :::- oreig, pero orejar. − − ::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: − − :::- viage, no viatge. − :::- juge, no jutge. − :::- llenguage, no llenguatge. − :::- correja, no corretja. − − 3. En so de [c] (roig) − − ::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: − − :::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncia.) − − ::3.2. En posició final de paraula, darrere de I tònica: − − :::- desig, frig. − − ::3.3. En posició final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos): − − :::- trepig, trepigen. − :::- mig, mija. − :::- despaig, despachar. − − − − '''S'escriu H (heretar)''' − − No te cap de so. − − l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern. − − 2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir. − − − − '''S'escriu J (jardí)''' − − 1. En posició inicial i interior de paraula davant de A, O, U: − − :::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta. − − 2. Davant de -ecc-, -ect-: − − :::- objecte, objecció, subjecte, objectiu (vore Y, 4). − − 3. Davant de E (vore G, 2.1.) − − 4. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J: − − :::- plaja, no platja. − :::- mija, no mitja. − − 5.- Darrere del prefix AD: adjacent. − − − − '''S'escriu K (York)''' − − 1. Nomes en paraules d'orige estranger o tecniques: − − :::- Kant, kilo. − − − − '''S'escriu L (lenta)''' − − 1. En inicial de paraula: − − :::- local, liquit. − − 2. En interior i fi de paraula: − − :::- almagasen, dol. − − 3. En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL: − − :::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar. − − − − '''S'escriu LL (llanda)''' − − 1. En inicial, interior i final de paraula: − − :::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolletí, ralla. − − − − '''S'escriu M (mana)''' − − 1. En inicial, interior i final de paraula: − − :::- mar, mestre, flama, camí, fum, estem. − − 2. Davant de P, B, M: − − :::- rompre, gamba, immortal. − − ::Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial: − − :::- enmig, granment. − − 3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant: − − :::- circumstancia, circumnavegació, circumferència. − − 4. Mal davant de V ni F: − − :::- enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3). − − 5. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana. − − :::- semana, no setmana. − :::- sometre, no sotmetre. − − 6. No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimologiques s'haja usat: − − :::- atentar, no atemptar. − :::- pronte, no prompte. − − − − '''S'escriu N (nas)''' − − 1. En inicial, interior i fi de paraula: − − :::- niu, lluna, mon. − − 2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN: − − :::- confiar, enfadar, inflamar. − − ::Excepte els cultismes: − − :::- émfasis, emfisema, emfiteusis, àmfora. − − 3. Davant de consonant, excepte B, M, P: − − :::- enveja, confit, planta, gandul. − − 4. Davant de M per excepció, en paraules que ajunten N final a M inicial: − − :::- enmig, granment. − − − − '''S'escriu NY (pany)''' − − 1. En inicial, interior i fi de paraula: − − :::- nyespla, pinyó, riny. − − − − '''S'escriu P (posar)''' − − 1. En posició inicial de paraula: − − :::- puny. − − 2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N: − − :::- concepte, concepció, capçal, hipnòtic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte. − − 3. En posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga: − − :::- cap, no cab, pero cabut. − :::- llop, no llob, pero lloba. − :::- colp, no colb, pero colpejar. − :::- adop, no adob, pero adobar. − − − − '''S'escriu Q (quinze)''' − − 1. En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I: − − :::- queixa, quilat, alqueria, sequia. − − ::Si la U se pronuncia, du diéresis, com se diu en el número 3. − − 2. En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc: − − :::- quatre. − − ::Excepte: − − :::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu. − − 3. En inicial i interior de paraula, quan una U àtona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portarà diéresis: − − :::- qüestió, obliqüitat. − − − − '''S'escriu R''' − − 1. En so de [r] (carreter) − − ::1.1. En inicial de paraula: − − :::- roda, rajola. − − ::1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S: − − :::- somris, enriquir, israelí. − − 2. En so de [r] (cara) − − ::2.1. En interior i final de paraula: − − :::- mira, cura, cor, dolor. − − ::2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR: − − :::- brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar. − − − − '''S'escriu RR (guerra)''' − − 1. En posició intervocàlica: − − :::- carro, errar. − − − − '''S'escriu S''' − − 1. En so de [s] (sap) − − ::1.1. En inicial de paraula: − − :::- solt, sabut. − − ::1.2. Darrere de consonant: − − :::- ansa, dacsa. − − ::1.3. Darrere dels prefixos llatins i grecs: − − :::- ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc. − − ::i de la A- en valor negatiu: − − :::- asilàbic. − − ::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transformar-se en sonora o se duplique per continuar sorda: − − :::- mes, mesos. − :::- nas, nassos. − − 2. En so de [z] (cosa) − − ::2.1. En posició intervocàlica: − − :::- casa, promesa. − − ::2.2. En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora: − − :::- desaiguar, desheretar, desviure. − − ::2.3. En els participis: − − :::- d'entes, entesa, entesos, enteses; d'impres, impresa, impresos, impreses. − − ::2.4. En derivats de gentilicis: − − :::- andalus, andalusos. − :::- frances, francesos. − − ::2.5. En el femeni dels substantius que signifiquen ofici, professio, dignitat, titul o carrec. − − :::- abat, abadesa. − :::- duc, duquesa. − :::- princip, princesa. − :::- mestre, mestresa. − − − − '''S'escriu SS (passar)''' − − 1. En posició intervocalica: − − :::- posseir, massa. − − 2. En les paraules començades pels sons a + s (ass) + atra vocal: − − :::- assimilar. Excepte: ase, Asia, asil − − ::Tambe darrere del prefix negatiu A (que se pronuncía S sorda): − − :::- asimetric. − − 3. En els sufixos -issim, -issima: − − :::- bonissim, cregudissima. − − 4. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us. − − :::- fracas, fracassos. − :::- castis, castissos. − :::- gos, gossos. − :::- tramus, tramussos. − :::- espes, espessos. − − 5. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S: − − :::- dessecat, dissoldre. − − − − '''S'escriu T (tornar)''' − − 1. Inicial i interior de paraula: − − :::- toca, costella, setze. − − 2. En el grup consonantic TR: − − :::- truc, atraure. − − 3. En el prefix grec AT- : − − :::- atmosfera (vore D, 1). − − 4. Davant de Z: − − :::- dotze. − − 5. En posició final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve: − − :::- fort, fortalea. − :::- cert, certea. − :::- calit, no calid pero caliditat. − :::- abat, no abad pero abadia. − − − − '''S'escriu V (vindre)''' − − 1. En inicial i interior de paraula: − − :::- velocitat, cavall. − − 2. En les terminacions del preterir imperfecte d'indicatiu: − − ::: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN − − ::De tots els verps acabats en -AR. − − 3. Mai en posició final de paraula encara que en derivar s'escriga V: − − :::- serf, no serv, pero servir. − − − − '''S'escriu X''' − − 1. En so de [s](eixida) − − ::1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: − − :::- caixa, creixer, coixo, afluixar. − − ::1.2. Darrere de I: − − :::- pixar, seguixen, vixca. − ::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugació (-ixc, -ixqu-): − − :::- oferixca, servixques. − − ::1.4. En final de paraula: − − :::- exigix, ix. − − 2. En so de [ks] (text) − − ::2.1. Entre vocals: − − :::- reflexio, axial. − − ::2.2. En posició final, en algunes paraules: − − :::- perplex, prefix. − − 3. En so de [gz] (exacte) − − ::3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: − − :::- examinar, exhortar, exlibris. − − − − '''S'escriu Y (yo)''' − − 1. En posició inicial de paraula davant de vocal: − − :::- yuxtaposar. − − 2. Entre vocals: − − :::- epopeya, apoyar. − − 3. En el digraf NY per a representar el so de [n~]i : − − :::- pinya, puny. − − 4. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions): − − :::- inyeccio, abyeccio, proyecte. − − 5. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio: − − :::- Alcoy, Montroy, Gay. − − − − '''S'escriu Z (zero)''' − − 1. En inicial i interior de paraula: − − :::- zona, atzucac. − − 2. En totes les paraules començades pel prefix ZOO-: − − :::- zoologia. − − 3. En les terminacions -zoari, -zoic: − − :::- protozoari, benzoic. − − − ===Apòstrof=== − − Es un signe ortogràfic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son: − − 1. Els pronoms personals dèbils, ME, TE, SE, LO, NOS/MOS, LOS, NE. − − ::1.1. Darrere de verp que acabe en vocal: − − :::- porta'm, penja'n − − ::1.2. Davant de verp que comence per vocal o haig: − − :::- s'enten, s'haguera. − − ::1.3. En les combinacions binarles i ternaries de pronoms: − − :::- se'n va, se'ls hi menja. − − 2. Els artículs determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig: − − :::- l'home, l'industrial, l'espiritista. − − ::Excepte: − − :::a) EL o LA davant paraula començada per semiconsonant. − :::b) LA davant de les paraules host, ira, una (hora). − :::c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc. − :::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc. − − :::Les preposicions A, DE, PER mes l'artícul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL. − − 3. La preposició DE davant de paraules que comencen per vocal o haig: − − :::- d'estar, d'ahir, d'haver. − − ::Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant: − − ::- de hui. − − ===Diéresis=== − − Es un signe ortogràfic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existència o no de diftonc: següent, païsage. − − Colocació: − − 1. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles: − − :::- veïnat, raïmer, aürtar. − − 2. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I: − − :::- següent, llingüística. − − No la posarem en els següents casos. − − 1. En els verps de la tercera conjugació que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminació es tònica i, per consegüent, no forma mal diftonc: − − :::- agrairieu (a-gra-i-ri-eu) − :::- beneixca (be-ne-ix-ca) − :::- conduirem (con-du-i-rem) − − 2. Quan va darrere dels prefixos: − − :::- coincidix (co-in-ci-dix) − :::- reimprimir (re-im-pri-mir) − :::- contraindicar (con-tra-in-di-car) − − 3. Quan la I forrne pan dels sufixos -isme, -isla, -iste, -ible, tots ells en I tonica: − − :::- egoisme (e-go-is-me). − :::- altruista (al-tru-is-ta). − :::- altruiste (al-tru-is-te). − :::- conduible (con-du-i-ble). − − 4. Quan la I forme part dels sufixos -isar, -isant, -isat: − − :::- europeisar (eu-ro-pe-i-sar). − :::- europeisant (eu-ro-pe-i-sant). − :::- europeisat (eu-ro-pe-i-sat). − − 5. Quan la U forme part de la terminació llatina -um: − − :::- simposium (sim-po-si-um). − :::- harmonium (har-mo-ni-um). − − ===Accents=== − − 1. '''Classificació de l'accent:'''<br> − L’accent és un signe ortogràfic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que, − segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella − vocal de la sílaba sobre la qual recau la major intensitat de pronunciació (lo que es de- − nomina accent fonètic o prosòdic). − − L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes, − quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes − s’accentuen gràficament. El valencià té sèt vocals: a, e,(ę) , i, o, (ǫ), u. La a es considera − sempre oberta. La i i la u es consideren sempre tancades. La e i la o poden ser obertes o − tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques, encara que no sempre s’accentuaran − gràficament: tècnica, perla, tònica, porta. − − − 2. '''Regles d'accentuació:'''<br> − a) S’accentuen gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica -a, -e, -i, -o, -u, − en vocal tònica més s (-as, -es, -is, -os, -us ), i les acabades en -en : tornà, escàs, vingué, − perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, arròs, ningú, tramús ; pero no les − acabades en diftonc, seguit o no de -s: renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi, etc . − per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc Llombay , Alcoy, etc. − − b) S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions − anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de -s : cànem, − hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem, − cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau, etc.. − − c) Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament: música, ciència, Valéncia, − sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava. − − d) En general, els monosílaps no duen accent gràfic: baix, ells, creu, tres, cant, ab, en, − les... − − e) Les paraules agudes acabades en -ment seguixen la regla general d’accentuació gràfica: − monument, depriment, ajuntament, document, medicament; no obstant, els adverbis en − -ment duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven: − contínuament, poèticament, esporàdicament, mèdicament, pero bonament, fredament, − amplament. − − f) Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren − una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general: cantàrem-li una − cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-mos-la, sorprén-lo. − − 3. '''Accentuació diacrítica:'''<br> − La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de − les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, es diu − diacrítica. − − 3.1. '''Regles d'accentuació diacrítica:'''<br> − a) Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran − els de major tonicitat: − M’agrada el més de maig, mes no el que més . − Te vol donar un té que té guardat. − Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn. − − b) Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal − tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta: − El forment no està molt ben mòlt . − No sòlc fer mai un solc dret. − Lo que aquella dòna li dona no és bo. − − c) Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i − diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa − general. − Ell vol que el vol del colom siga més ràpit. − El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol . − Li roba la poca roba que té. − Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre. − − 4. Antigues regles d'accentuació:<ref>Anteriors al canvi normatiu en l'accentuacio realisat per la RACV el 1 de juliol de 2003.</ref> − − <small>1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonetic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdruixoles. − − Les paraules agudes porten l'accent fonetic en l'ultima silaba: escr(í)u, cant(á), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonetic en la penultima silaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ó)ges; en les paraules esdruixoles recau l'accent fonetic en l'antepenultima silaba: gram(á)tica, (á)nima, T(ú)ria. − − 2. Hi ha dos classes d'accents grafics: agut(´) 1 greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, è, ò), quan siga necessari, d'acord en els següents apartats: − − ::2.1. S'elimina l'accentuació grafica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafía recau l'accent fonetic en silaba diferent (paraules homografes no homofones). − − ::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent grafic, este tindra el següent orde preferent: agudes front a planes i esdruixoles (canóns/c(á)nons, tindré/t(í)ndre, ultimá/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdruixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima). − − :::Atres eixemples: − − :::a) pensá (3.ª pers., sing. del perfecte d'indicatiu, 1.ª Conjugacio). − :::p(é)nsa (3.ª pers., sing. del present d'indicatiu. l.ª Conjugacio). − − :::b) passará (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugacio). − :::pass(á)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugacióo). − − :::dormirá (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugacio). − :::dorm(í)ra (1.ª/3.ª pers. sing, de l'imperfecte de subjuntiu. 3.ª Conjugacio). − − :::c) tindré (1.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 2.ª Conjugacio). − :::t(í)ndre (Infinitiu. 2.ª Conjugacio). − − :::d) está (3.ª pers., sing, del present d'indicatiu. 1.ª Conjugacio). − :::(é)sta (adjectiu pronominal) − − 3. Pot ser recomanable l'accent grafic en particules interrogatives o exclamatives, en els pronoms interrogatius forts: − − :::¿Que qué vols dir? / ¿Qué que vols dir? − :::¿Qué com ho vols? / ¿Que cóm ho vols? − :::¿Qué quina en vols? / ¿Que quína en vols? − :::Dis-me de qué he parlat − :::Tu saps en qué penses.</small> − − ===Guió=== − − El guió es el signe ortogràfic (-) que es coloca entre dos o més elements d'una paraula per a distinguir-los. − − Usarem el guió: − − 1. Per a separar les paraules per silabes en final de linea. − − 2. Per a unir els pronoms que van darrere (enclitics) del verp. − − ::2.1. Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom: − − ::: mireu-les, penjar-se'n. − − ::2.2. Quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant: − − ::: menja-te'l, prengau-ne. − − ::2.3. Quan el verp acaba en vocal i seguixen els pronoms HO, HI: − − ::: mira-ho, porta-hi. − − 3. En alguns noms composts on els elements dels quals no estan totalment integrats: − − ::: critic-bibliografic, historic-cientific. − − ===Interrogació i admiració=== − − Els signes ortogràfics d'entrada en l'interrogació i en l'admiració no han de suprimirse per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressió du, en la majoria dels casos, a la confusió sobre a on comença l'interrogació o l'admiració. − − El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo. − − La practica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonació de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. A mes de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps. − − === -ADA, -ADOR, -ADET i derivats === − Les terminacions en -ADA, -ADOR, -ADET i derivats tenen la caracteristica de que la seua D intervocàlica no es pronúncia. − − == Més informació == − Les Normes d'El Puig (normes ortogràfiques) - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del mon pancatalaniste per mig de la falsetat de dir que son regles ortografiques fetes en base al [[valencià apichat]], quan es precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general - ya que no mantenen moltes de les senyes principals de l'apichat com son: − − *Transformació de la G i J en Ch: Mege /Meche/, Plaja /Placha/, Orage /Orache/. − − *No reconeiximent de les pronunciacions de "au" en conte de "o" al principi de certes paraules com: olor, ofegar, olorar... − − *No reconeiximent de verps com per eixemple Pendrer. − − *No reconeix el terme -ista per al masculí (típic de l'Horta). − − *No reconeix el terme -esa per a paraules com fortalea, riquea, pobrea... (Que se diu en certes zones de [[l'Horta de Valéncia|l'Horta]]) − − *Reconeiximent de: em, et, es que son poc comuns en les zones de l'apichat. − − === Respecte als atres dialectes === − *No admet la forma "ixe, ixes, ixa.." − − *No admet la substitució de -e per -o en certes seccions del dialecte castellonenc (Yo parle > Yo parlo) − − *No admet la forma de la tercera persona del castellonenc (Ell parla > Ell parle, Ell parlava > Ell parlave) − − *No admet la NO pronunciació de la "i" seguides per -x com: això, aixina, caixa... − − == Referències == − <references/> − − == Enllaços externs == − *[http://www.llenguavalenciana.com/documentacio.html Documentació de la RACV] − *[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari de valencià de la RACV] − *[http://www.valencian.org/valencia/ortografia.htm Ortografia de la Llengua Valenciana, en Valencian.org] − *[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=507 Discurs de En Juli Moreno el 5 de Març de 2006 en el XXV Aniversari de les Normes d'El Puig] − *[http://www.valencian.org/valencia/verps.htm Els verps, els pronoms i els numerals en Llengua Valenciana] − − − [[Categoria:Valencià]] − [[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
Contingut canviat per «Les '''Normes del Puig''' (o '''Normes d'El Puig''') són les normes ortogràfiques feixistes d'un fals valencià que no incorporen accents i estan fetes per a intentar q...».
Les '''Normes del Puig''' (o '''Normes d'El Puig''') són les normes ortogràfiques per al [[Llengua valenciana|valencià]] creades per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any [[1979]]. La seu denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'[[El Puig]] en [[1981]].
Les '''Normes del Puig''' (o '''Normes d'El Puig''') són les normes ortogràfiques feixistes d'un fals valencià que no incorporen accents i estan fetes per a intentar que el valencià es parega al castellà inclouen lletres com la ch i la ñ que no son del valencià i discriminen parlars com el castellonenc.